Esquerra ha portat a la Comissió Europea els casos d'espionatge informàtic a polítics catalans. Ho han fet després que la setmana passada Microsoft informés de la instal·lació d'un programari maliciós en els dispositius d’activistes, polítics i periodistes de diversos territoris, entre ells Catalunya.

Així, els eurodiputats d'ERC, Diana Riba i Jordi Solé, han preguntat a aquesta institució de la Unió Europea si té la intenció de tirar endavant "alguna acció" per "garantir" que els Estats membres no espien els polítics. Concretament, els eurodiputats han demanat a la Comissió Europea si pensa emprendre mesures per tal que els Estats membres "assegurin la confidencialitat de les comunicacions" i no facin servir tecnologies "que atempten contra la privacitat per controlar polítics, partits polítics o representants governamentals elegits democràticament", segons informa l'ACN.

Software per empreses governamentals 

El dia 15 de juliol Microsoft va informar en un comunicat que un centenar de persones de diversos països han estat espiades gràcies a un software maliciós de l'empresa israeliana Candiru. Així mateix, la companyia subratllava que aquest programari es ven a  agències governamentals. "Les agències d’Uzbekistan, els Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita es troben entre la llista dels presumptes clients anteriors de Candiru. És probable que aquestes agències triïn a qui orientar les ciberocupacions i executar-les elles mateixes", especifica el comunicat de Microsoft.

Segons l'empresa fundada per Bill Gates, aproximadament la meitat de les víctimes dels atacs informàtics s'ubiquen a Palestina, les restants es reparteixen entre Israel, Iran, Líban, Iemen, Espanya (Catalunya)Regne Unit, Turquia, Armènia i Singapur.  El descobriment s'ha produït gràcies als investigadors de Citizen Lab, de la Munk School (Universitat de Toronto), la qual ha compartit la mostra d'afectats arran d’una investigació a aquesta empresa privada.

Segon cas a Catalunya

Riba i Solé també han alertat a la Comissió Europea que aquest és "el segon cas de vigilància amb motius polítics que afecta independentistes catalans". Just fa un any va transcendir que l'aleshores president del Parlament i ara conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va ser víctima del programari espia Pegasus, també desenvolupat per una empresa istaeliana NSO. Aquest permetia controlar i tenir accés a gairebé tot el terminal que s'ha hackejat.

Ara, el president a l'exili Carles Puigdemont ha assegurat que tant ell com el seu entorn han estat víctimes del programari de Candiru. El software s'infiltra de manera il·lícita a través de forats localitzats als navegadors d'internet i el sistema Windows en els telèfons mòbils, els ordinadors, les tauletes i altres dispositius connectats a internet.

 

Imatge principal, seu de la Comissió Europea / ACN