Tocats quarts de dotze del migdia del dia sis de juliol de 2020, un missatge a la bústia de correu del gabinet de presidència del Parlament encenia les alarmes a l'ala oest de la cambra catalana. El remitent, un periodista, alertava que a Roger Torrent li havien punxat el telèfon mesos enrere per espiar-lo. Aquell correu, que va acabar destapant una conspiració transfronterera, d'escala internacional, amb connexions entre Sarrià de Ter, Ciutat de Mèxic, el desert d'Israel i Toronto, és el punt de partida de Pegasus. L'Estat que ens espia (Ara Llibres), que ha publicat Roger Torrent. 

La novel·la té tots els elements propis d'un thriller polític i està escrita en forma de dietari. Des del dia que Torrent va ser informat de l'inquietant e-mail fins que va acabar presentant una querella contra l'exdirector del CNI, juntament amb el seu company de files, Ernest Maragall, una altra de les víctimes d'una trama amb 1.400 perjudicats, entre els quals, per exemple, l'amo d'Amazon. 

"Espiat. Em venen al cap totes les vegades que he apartat el mòbil d'una conversa present, tots els cops que he trucat per WhatsApp o Signal per evitar una línia convencional. Recordo els missatges encriptats i les paraules en clau, els sobrenoms i els noms implícits. He estat prou prudent?". És un passatge del llibre, en el qual l'expresident del Parlament confessa com va transitar de la incredulitat inicial a la indignació, passant pel neguit de pensar a quanta gent propera podria haver afectat la intervenció del seu telèfon. 

L'ombra del CNI

Els fets descoberts l'estiu de 2020 es remunten a la primavera de 2019, quan un forat en la seguretat de Whatsapp va servir per hackejar milers de terminals a través del programa Pegasus, creat per NSO Group, una empresa israeliana fundada per militars experts en ciberseguretat i que només es ven als serveis secrets oficials dels estats. Un cop advertit de la possible intrusió, Torrent contacta amb una organització de la Universitat de Toronto, que ell mateix bateja com "una espècie de CSI d'internet", que li confirma que l'han espiat. Tots els dits assenyalen els serveis secrets espanyols. 

En el llibre, el dirigent d'ERC comparteix la conversa que va tenir amb la ministra de Defensa Margarita Robles. Salten espurnes. "Hasta donde yo sé, no ha sido el CNI", conclou ella. Torrent defineix la violació de la intimitat viscuda en termes orwellians i lamenta que "esclafar l'oposició interna" és la línia que separa la democràcia de la dictadura. Ell té clar que si l'han espiat és per l'obsessió de determinats estaments espanyols de perseguir la dissidència, concretament la que representa l'independentisme català. 

Una de les reflexions que incorpora la novel·la és que qualsevol, quan parla per telèfon, té converses que tretes de context poden ser compromeses. Més encara en el cas d'un polític, per qui segons quines afirmacions poden ser devastadores. 

En un dels capítols, s'hi descriu la reunió de la Mesa del Parlament en la qual exposa el cas a la resta de diputats presents. En aquell moment, Santi Rodríguez, del PP, li insinua que l'enemic podria ser a casa, i que al darrere de tot podria haver-hi el govern català, concretament el departament d'Interior, en mans de JxCat. "No fotis, Santi, que això és molt bèstia", va respondre Torrent. 

To be continued

El thriller de Torrent deixa el final obert. La querella per intrusió no autoritzada, interceptació il·legal de comunicacions i espionatge presentada contra l'exdirector del CNI, Sanz Roldán, va ser admesa a tràmit a l'octubre. Pel camí, el Congrés va rebutjar crear una comissió d'investigació específica sobre els fets.

"És possible que no ho arribem a saber mai del tot. Que hàgim de resignar-nos a conviure amb l’ombra de la possibilitat que aquest cas enteranyinat hagi estat així sempre. Que les arrels siguin tan intricades que sigui massa difícil identificar-ne el principi, i les branques tan esteses que sigui impossible calibrar-ne les conseqüències definitives. Com si es tractés d’una heura que ha envaït, a poc a poc i sense avisar, tota la façana", apunta l'expresident. 

To be continued, que dirien a Netflix. 

A la imatge principal, primer pla de Roger Torrent. / S. Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat