ERC ha presentat al registre del Congrés una iniciativa per contrarestar la proposta de Ciutadans de suprimir el coneixement del català com a requisit per a la funció pública a Catalunya: els republicans pretenen que les llengües cooficials de l'Estat —entre les quals es troba el català— tinguin el mateix estatus que l'espanyol a l'administració de l'Estat. ERC retorna així al ple de la cambra baixa una idea que data del 2005 en favor del reconeixement del plurilingüisme de l’Estat i que ja va ser rebutjada pel bilingüisme.
La iniciativa d'ERC, tal com assenyala el document presentat al Congrés, demana que les llengües cooficials tinguin caràcter de llengua oficial a tot l’Estat espanyol. Això vol dir, en unes altres paraules, que un català pugui dirigir-se en llengua catalana a qualsevol administració de l'Estat. A banda, els republicans també destaquen especialment el dret a utilitzar les llengües cooficials amb un ús normal com el doblatge o la Justícia, on ara mateix és escàs.
La reforma de Cs
Ciutadans va reclamar divendres passat que el coneixement del català i de les altres llengües cooficials no sigui un requisit, encara que es mantingui com a mèrit, per accedir a un lloc de treball en la funció pública, amb la finalitat que l'idioma no sigui una “barrera” per accedir a una ocupació en l'administració. Una proposició de llei, segons va dir el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, que registren aquesta setmana a la cambra baixa.
Els d'Albert Rivera pretenien modificar la llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic per impedir que una legislació d'àmbit autonòmic pugui prevaldre davant una altra legislació. Per tant, segons els canvis que Cs planteja, el coneixement del català passaria a ser un "mèrit".