Els grups d'Esquerra Republicana i el PDeCAT al Senat han demanat la compareixença de la ministra Isabel García Tejerina a la Comissió de Medi Ambient del Senat per la decisió del Ministeri d'Agricultura d'atorgar dotze llicències per extreure corall vermell a la Costa Brava i al Maresme, malgrat estudis científics i la moratòria de deu anys decretada per la Generalitat.

El Departament d'Agricultura va anunciar la mesura l'any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027 suspenent els permisos que es donaven en aigües interiors (sota la seva competència) des del cap de Begur fins a la frontera francesa. La limitació tenia l'objectiu evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d'aquesta espècie. La mesura es va adoptar després d'encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que el 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític".

La Generalitat va comunicar al Ministeri la seva intenció. L'Estat es va comprometre a través d'una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos. El director general de Pesca, Sergi Tudela, qualifica "d'absurda" la situació i alerta que pot complicar no només la sobreexplotació de l'espècie sinó també el control sobre les zones protegides.

Per la seva part, ERC, ha exigit explicacions al govern espanyol per atorgar llicències per extreure corall vermell des de Begur (Baix Empordà) fins a Arenys de Mar (Maresme), incloent-hi àrees d'alt valor ecològic com les Illes Formigues. El partit considera que la mesura xoca frontalment amb la moratòria de deu anys després d'un estudi fet el 2017 per catorze científics, i reconegut pel Ministeri, on s'alertava sobre el mal estat del corall vermell al litoral català.

El PDeCAT, creu que el PP ha donat les llicencies abusant de l'aplicació de l'article 155 i, segons el senador Joan Bagué, el "govern espanyol no té aturador ni sentit de la prudència". El partit també considera que les llicències xoquen frontalment amb la moratòria de la Generalitat.

Com a conseqüència, els dos partits han registrat unes bateries de preguntes escrites a la cambra alta en que es demana quins són els criteris per concedir aquestes llicenciés. Tanmateix, demanen si el govern espanyol té coneixement dels efectes negatius pel medi ambient, el creixement i la reproducció dels corals que suposa aquesta decisió, així com per als municipis afectats.

El territori s'organitza en contra

La concessió de les llicències ha deixat "perplexos" els diferents moviments de protecció del territori afectat. El president de l'Associació d'Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els permisos per extreure corall són "nefastos" i creu que el govern espanyol va "en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea".

El representant de l'associació ha explicat que ha començat a "treballar en xarxa" amb altres entitats per tal de fer "tot el possible" per evitar l'extracció del corall. L'entitat alerta que es tracta d'un ésser viu que tarda molt a créixer i, si no es controla l'evolució, s'anirà "cap a la desaparició total".

Sistach ha remarcat que la moratòria impulsada per la Generalitat estava pensada per "protegir" el corall. L'associació assegura que "buscaran la conscienciació" per evitar que es facin efectives les llicències.

Una espècie en "perill"

El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria.

Es tracta d'una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació. Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d'interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.

El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria "en perill d'extinció" a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).