Són pràcticament les dues del migdia, quan Joan Tardà, el Mick Jagger de l'independentisme català i republicanisme, creua les portes del Círculo Ecuestre. Unes portes que ERC mai havia creuat fins avui, malgrat que des del club puntualitzen que sempre els havien convidat a participar dels dinars-col·loqui que celebren amb tots els candidats a unes eleccions. 

ERC sap que juga fora de casa, per això, potser l’elecció de Joan Tardà no és casual, acostumat a torejar en places poc còmplices, com ara el Congrés dels Diputats, com a mínim el republicà enganxa, es fa escoltar i la gent el respecta, malgrat que les seves idees, sobretot les independentistes, no siguin del tot ben rebudes entre una part dels empresaris catalans. Si més no aquest extrem ha quedat prou evident entre alguns dels assistents, amb els quals ha compartit dinar i algun retret. 

Tardà no és home de corbata. Avui ha estat el segon cop en la seva vida que se l’ha posada, però ha durat poc. Al faristol ja anava descamisat, senyal que estava disposat a donar-ho tot i a deixar les coses ben clares a la burgesia catalana. El republicà negava estar nerviós, però la cama per sota de les estovalles li tremolava com mai. L’objectiu del republicà era clar: explicar al selecte món empresarial de Círculo que la República catalana no té marxa enrere, sempre que la ciutadania catalana així ho vulgui. “La democràcia mana", ha defensat el republicà. Una afirmació que no ha convençut tothom, alguns dels que l’escoltaven atentament deien que no amb el cap. “Amb vosaltres ni aigua, sóc català i espanyol”, xiuxiuejava per sota el nas un dels presents. 

 A Tardà tampoc li ha tremolat el pols a l’hora de criticar una part de la burgesia catalana, en concret aquells que creuen que és “bon negoci pagar salaris baixos” perquè "si pagues amb cacauets al final tindràs micos".  Afirmació que ha tret de polleguera el mateix empresari que se sent català i espanyol. “No som negrers”, li ha replicat després en el torn de preguntes. Tardà ha llançat crítiques cap al "capitalisme especulatiu" i "l'oligarquia del BOE", i ha emplaçat la burgesia catalana a apostar per l'economia productiva i a no observar els canvis que es produeixen a la societat catalana i l'aposta per un Estat independent "des de la barrera", com ha fet segons ell fins ara la burgesia, i en especial durant la crisi i “l’enfonsament de l’estat social”.