Esquerra Republicana exigeix al govern espanyol, com a "hereu dels responsables de l'assassinat de Lluís Companys", que faci un "acte de desgreuge polític" a la figura del president republicà de la Generalitat afusellat pel franquisme ara fa 85 anys. Des de l'ofrena institucional a la tomba de Companys al cementiri de Montjuïc, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que a l'Estat mai hi ha hagut un acte de compensació en termes polítics. És per aquest motiu que els republicans han presentat una proposició no de llei al Congrés per exigir l'Executiu de Pedro Sánchez un acte solemne de desgreuge envers el president Companys.
Junqueras ha valorat aquest dimecres que l'Estat té una "responsabilitat enorme" pels actes de repressió del franquisme a Catalunya durant la Guerra Civil i la dictadura i també en "termes internacionals". I ha recordat que "mentre molts militants d'ERC combatien els camps d'Europa durant la Segona Guerra Mundial al costat de les forces aliades, les forces que representaven l'estat espanyol combatien al costat de les tropes italianes i alemanyes", en referència als vincles del franquisme amb el nazisme d'Adolf Hitler i el feixisme de Benito Mussolini.
"Companys va ser l'únic president democràticament escollit assassinat pels règims feixistes i nazis durant la Segona Guerra Mundial i Esquerra Republicana és el partit més represaliat de la història del nostre país", ha afegit Junqueras. En aquest sentit, el líder dels republicans ha remarcat que Companys va ser assassinat pel franquisme "justament perquè era president de Catalunya". Així les coses, ERC considera que l’acte de desgreuge “suposa una expressió necessària de respecte i reconeixement cap a totes les víctimes de la repressió franquista i un pas més en la reparació col·lectiva que estableix la llei de memòria democràtica”.
"No és només un crim contra una persona o un govern, sinó contra tot un poble"
Pel diputat d'ERC Francesc-Marc Álvaro, impulsor de la iniciativa, “vuitanta-cinc anys després de l’afusellament del president Companys, l’Estat democràtic té el deure moral i polític de reparar el crim d’Estat que va significar la seva execució”. A més, Álvaro ha subratllat que “no n’hi ha prou amb el reconeixement administratiu o jurídic; cal un gest solemne, amb la màxima representació institucional, que expressi el desgreuge al poble de Catalunya”.
L’escrit proposa que el govern espanyol conformi un grup de treball conjunt amb la Generalitat de Catalunya per definir els termes de l’acte i assegurar-ne la celebració en un termini màxim de sis mesos des de l’aprovació de la iniciativa. En paraules d’Álvaro, “l’assassinat de Companys no és només un crim contra una persona o un govern, sinó contra tot un poble i la seva voluntat democràtica". "Un Estat que es proclama democràtic no pot ignorar aquesta responsabilitat històrica”, ha resolt el diputat republicà.
Memòria Democràtica estudia una reparació que encara queda en l'aire
El govern de Pedro Sánchez va plantejar l'any passat, en el 84è aniversari de l'assassinat de Companys, celebrar un acte de reparació pel president republicà. Així ho van confirmar a El Nacional fonts del Ministeri de Memòria Democràtica, que van asseverar que “s’està estudiant la fórmula jurídica pertinent” per donar resposta a aquesta demanda dels partits sobiranistes catalans. Tanmateix, un any després, tot queda encara en l'aire. Llavors, ERC, Junts, la CUP i els comuns van aprovar una declaració al Parlament per instar l'Estat a demanar perdó per l'afusellament de Companys. Ara, els republicans insisteixen amb aquesta proposició no de llei al Congrés. Sí que és cert que l'estiu del 2024 el govern de Sánchez va reconèixer formalment per primera vegada que els tribunals que van condemnar Lluís Companys van ser “il·legals i il·legítims” i que va ser represaliat i afusellat per ser el president de la Generalitat.
La CUP denuncia que "l'independentisme continua sent perseguit"
D'altra banda, la CUP ha denunciat que l'independentisme "continua sent perseguit" 85 anys després de l'afusellament de Lluís Companys. Així ho ha assegurat aquest dimecres la presidenta del grup parlamentari, Pilar Castillejo, en l'homenatge anual al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Des d'allà, la diputada anticapitalista ha fet seves les paraules de Companys "quan deia que totes les causes juntes tenen els seus defensors, però Catalunya només ens té a nosaltres". També ha reivindicat la "causa del poble palestí", en el marc de la vaga general convocada, i ha defensat que "la lluita per la llibertat del poble palestí és una lluita per a tota la humanitat".