Després que la sala de justícia del Tribunal de Comptes hagi acceptat que la Generalitat aporti a través de l'Institut Català de Finances els 5,4 milions d'euros que el tribunal exigeix a 34 excàrrecs per l'acció exterior del Govern de 2011 a 2017, s'han multiplicat les reaccions en l'independentisme. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat els avals de "jurídicament impecables", mentre que ERC ha fet un comunicat posant en valor que la rectificació del TC reconegui que l'aval era "plenament legal", i ha dit que la mesura és "fruit del treball conjunt del Govern".
"La decisió del Tribunal de Comptes d’acceptar finalment l’aval de l’Institut Català de Finances és el resultat del recurs interposat per una desena de membres d’Esquerra Republicana, entre els quals el president del partit, Oriol Junqueras, i el vicesecretari de Prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva; així com dels recursos presentats per la Generalitat i la resta de les defenses", remarca el partit, en una nova victòria de l'independentisme on tothom reivindica la seva part: el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, per la seva banda ha fet valdre la feina del conseller d'Economia, Jaume Giró, i de Junts per Catalunya: "El soroll i les aparences de diàleg no ajuden. Mai. El treball decidit i coherent sí", ha etzibat Sànchez.
Precisament el passat mes d'octubre ERC va anunciar que havia pagat dos dels gairebé cinc milions i mig d'euros que el Tribunal de Comptes reclamava com a fiança per als ex-alts càrrecs que van estar al Govern entre 2016 i 2017. Després de la decisió del Tribunal de Comptes que evita l'embargament i els permet recuperar les quanties econòmiques i els béns dipositats, els republicans han explicat que reclamaran la devolució dels més de dos milions que van dipositar.
Expectativa
Més enllà d'aquest anunci, des d'ERC subratllen que el posicionament fet públic del TC és el primer després del seu recent canvi de composició, i evidència un canvi de criteri. En aquest sentit, els republicans resten a l’expectativa de si aquesta modificació dels criteris abusius aplicats fins a dia d’avui és puntual o si es reflectirà, també, en les futures resolucions del tribunal.
Amb tot, Esquerra Republicana assenyala que l’aval no és una solució de fons, sinó "un remei puntual contra l’amenaça brutal que pateixen les persones encausades i les seves famílies". De fet, els republicans recorden que, en cas que el Tribunal de Comptes dicti sentència condemnatòria, seran els mateixos encausats qui haurà de fer front efectiu al pagament, que superaria, sumant totes les causes, els 9 milions d’euros.
Tensió i llei
Aquests avals es van convertir durant la tardor en un focus de tensió entre els socis del Govern. Junts va retreure públicament als d'Oriol Junqueras haver explicat que s'havien encarregat dels avals, inclosos els de Puigdemont: "ERC ha presentat avals per salvaguardar la responsabilitat solidària que recau sobre el conseller Raül Romeva i no ha presentat cap aval individualitzat. I en cap moment s'ha posat en contacte amb el president Carles Puigdemont per cap gestió relacionada amb aquest tema".
Més enllà de l'enrenou, la setmana passada durant el ple del Parlament es va aprovar el projecte de llei per la creació d'un fons complementari de riscos, una norma que té per finalitat protegir tots els servidors públics i fer front a les reclamacions judicials o administratives a treballadors i alts càrrecs.