Que el Govern de Pere Aragonès està en minoria es fa evident setmana en gairebé cada sessió del ple del Parlament, on ha de suar per tirar endavant les iniciatives amb l'oposició. El PSC i Junts per Catalunya marquen sovint el camí a Esquerra Republicana. S'ha vist també en una qüestió central com la sequera. La manca d'acord sobre l'aplicació del règim sancionador, però també sobre les inversions a fer, va fer fracassar la cimera de partits. I ara el debat ha tornat a la cambra catalana, amb els juntaires pressionant amb una proposició de llei tramitada de forma exprés i que es vota aquest dijous. Davant d'un context advers, els republicans no només han acceptat una moratòria d'un mes de les multes, sinó també incorporant totes les inversions urgents que exigia les formacions de Laura Borràs i Salvador Illa. L'ambient és preelectoral i tothom intenta no fer cap pas en fals.
Així es desprèn de les esmenes registrades per ERC al Parlament. Coincideixen fil per randa amb les tretze inversions que exigia tant Junts, que va avançar aquest diari, com el PSC. Entre aquestes inversions urgents recollides pels republicans, hi ha una partida de 50 milions d'euros pels ajuntaments per actuacions com la construcció de nous pous i ampliacions de tractament amb osmosi inversa als pous. Però també contempla accions concretes, com el desdoblament del tram 4 de l'artèria PTT-EDT 2 necessària per eliminar les fuites de 3 hectòmetres/any, l'adaptació a la capacitat de producció i optimització de la qualitat de tractament de les plantes d'ATL a Abrera i Cardedeu. Les esmenes també recullen ampliar l'aprofitament a la depuradora de Sant Feliu o l'ampliació de la depuradora del Prat per a la reducció de nutrients.
Per altra banda, ERC accepta que es licitaran (abans de juliol) l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i que abans que acabi l'any es redactarà el projecte d'una nova dessalinitzadora a la zona de Cubelles. I contempla "executar de forma prioritària i urgents" inversions ja aprovades als pressupostos de la Generalitat, com són l'estació de tractament de l'aigua potable (ETAP) Besòs i la construcció d'una nova depuradora en aquesta mateixa zona.
Aplicació del règim sancionador
Un altre dels elements que va fer impossible el consens dels partits durant la cimera va ser el règim sancionador. En la proposta de Junts per Catalunya, que es vota aquest dijous, s'hi estableix que no es començarà aplicar fins al juliol d'aquest any. Finalment, també han acostat posicions en aquest aspecte. En la mateixa línia que el PSC, els republicans han acceptat donar un mes de marge als ajuntaments. Queda redactat de la següent manera a les esmenes: "L'entrada en vigor del règim sancionador previst es difereix a un mes després de la data de publicació de l'ordre de subvenció". És a dir, no es començarà a sancionar fins a trenta dies després de convocar les subvencions als municipis.
495 municipis en excepcionalitat
En paral·lel, el Govern de la Generalitat va acordar aquest dimarts l'entrada de set noves zones de Catalunya a la fase d'excepcionalitat. Es tracta de les àrees de l'Anoia-Gaià, la capçalera del Ter, l'embassament de Darnius-Boadella, l'Empordà, el Llobregat Mitjà, Prades, Llaberia i la Serralada Transversal. D'aquesta manera es passa de 224 a 495 municipis en excepcionalitat, amb una població d'uns sis milions de persones. Si bé les pluges dels últims han estat "positives", el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, va avisar que encara és "insuficient". En la mateixa línia, la portaveu Patrícia Plaja va assenyalar que "no és només un problema de manca de pluges, sinó també d'altes temperatures". Els municipis afectats són de les conques internes de Catalunya, sobre els quals té competències la Generalitat. La resta depenen de la confederació hidrogràfica de l'Ebre.