Els diumenges, les portades deixen una mica de banda la notícia que corre i es dediquen a intentar endevinar la que vindrà. Entrevistes, enquestes, grans reportatges i profecies polítiques. I aquest 13 de setembre hi ha una paraula que serveix per mirar el futur immediat de Pedro Sánchez: Ceuta. La crisi migratòria ja no és només una emergència que el govern espanyol intenta gestionar, sinó que alguns dels protagonistes de les portades comencen a presentar-la com la crisi que pot acabar amb la legislatura. Al costat d’aquest vertigen polític, un altre de més existencial: la por que la intel·ligència artificial avanci més de pressa que la capacitat humana per controlar-la. I, perquè és diumenge i Madrid necessita espectacle, els monoplaces estrenen el gran aparador de Madring.
El Mundo no necessita gaire subtilesa per anunciar el futur que desitja Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP ocupa gairebé tota la portada amb una enèsima entrevista al diari que és el seu aparador habitual, i una sentència preparada per quedar: "L’agressió del Marroc continua i Ceuta serà l’epitafi de Sánchez". Epitafi és una paraula considerable. No parla d’una erosió, d’una crisi o d’un problema polític, sinó de la inscripció sobre una tomba política. Feijóo sosté que tota la UE ha de saber que Ceuta és "tan important com Groenlàndia", anuncia que serà "lleial però ferm" en la defensa del país i assegura que intentarà ampliar les funcions del rei perquè estan "infrautilitzades". A la mateixa portada, el diari explica que el govern espanyol situa com a mínim a tres mesos vista el retorn a la normalitat a Ceuta i publica una crònica amb una acusació encara més corrosiva: "La Moncloa ha compromès tota la intel·ligència. Marlaska i Albares són com cosines germanes". Es refereix als serveis d'intel·ligència espanyols, tan desacreditats per la crisi de Ceuta, no a la intel·ligència artificial, que també és notícia aquests dies, com després veurem.
Però Feijóo no és l’únic que aquest diumenge contempla Ceuta com una possible porta de sortida de Sánchez. La Vanguardia entrevista el lehendakari Imanol Pradales, que formula una advertència amb menys voluntat funerària però una conclusió semblant: "Ceuta pot posar fi a la legislatura si Sánchez no tanca la crisi ara". Que una predicció així no provingui de l’oposició sinó d’un dirigent del PNB li dona un pes diferent. Pradales també avisa d’un Feijóo "obsessionat amb Vox" i reclama que Catalunya recuperi "la seva autoestima per avançar". Dos diaris, dues entrevistes i un mateix horitzó: Ceuta ha deixat de ser vista només com una crisi territorial per convertir-se en una prova de supervivència del govern espanyol.
I, mentrestant, les conseqüències humanes continuen allà, molt més silencioses que qualsevol càlcul parlamentari. L'ABC hi posa la imatge més dura del dia: un cementiri musulmà ple de fosses numerades sota el titular "Les noranta tombes sense nom de Ceuta". El diari explica que visita el cementiri on van ser enterrats precipitadament els morts del Tarajal i recorda que la majoria continuen sense identificar, mentre milers de migrants encara es refugien entre les sepultures. Una portada que converteix les estadístiques en una cosa molt més concreta: números sobre làpides. A sota, el degà de la premsa conservadora recupera un altre front marroquí i assegura que Arancha González Laya, ex ministra d'Exteriors, va entregar el seu mòbil hackejat a Félix Bolaños després de la crisi amb el Marroc del 2021.
També l'Ara mira directament cap al sud, però fa un pas enrere per preguntar-se què hi ha darrere de l’èxode. "El Marroc, el país que expulsa els seus joves", titula sobre una fotografia enorme de Mohamed VI, el monarca totalitari alauita. La portada posa el focus en la paradoxa d’un país que creix econòmicament mentre bona part d’aquesta prosperitat no arriba a la població, i assenyala la falta d’oportunitats i la repressió política com a motors de l’emigració. És, probablement, la portada que intenta mirar més enllà de la frontera de Ceuta per preguntar-se per què tanta gent vol travessar-la, especialment uns joves sense futur.
El Periódico obre una finestra diferent sobre la crisi amb una revelació incòmoda: "Espanya va gastar 8 milions en una xarxa d’intel·ligència que no va funcionar a Ceuta". Segons el diari, el govern espanyol està inquiet per no saber per què el Marroc i Rússia han reforçat les seves relacions en plena crisi. Però la fotografia principal és tota una altra història: una encaixada de mans amb les polseres d’Extremadura i Catalunya per explicar "La Diada a Extremadura, tribut als 'altres catalans'", un reportatge sobre l’emigració extremenya a Catalunya i els llaços construïts durant dècades entre les dues comunitats, amb motiu de la decisió del govern d'Illa de portar la celebració de la Diada a Extremadura aquest dimecres i dijous vinent, trencant amb la tradició de fer-ho a Madrid.
I després hi ha la por que no necessita fronteres. El País obre amb "Una onada de resistència al descontrol de la IA creix amb força". El diari descriu dimissions, protestes contra centres de dades i una preocupació creixent entre investigadors, treballadors tecnològics i ciutadans davant d’un desenvolupament que sembla anar més de pressa que les regles per contenir-lo. El director general d’Anthropic, Dario Amodei, hi afegeix combustible reclamant frenar l’avenç dels models. Després d’anys en què la intel·ligència artificial es presentava sobretot com una promesa, les portades comencen a tractar-la cada vegada més com un problema de control. La mateixa inquietud reapareix en petit a La Vanguardia, que parla de "Pèrdua de control" sobre l’avenç de la IA.
El País també dedica la gran fotografia a Zohran Mamdani, alcalde de Nova York, protagonista de l'entrevista que llueix a la portada, amb una frase que sembla voler recuperar un altre debat menys tecnològic i més terrenal: "La democràcia no serveix si la gent no pot cobrir les seves necessitats". És una curiosa combinació: a l’esquerra, màquines que poden escapar del control humà; a la dreta, un polític recordant que el problema més elemental continua sent pagar el lloguer i arribar a final de mes. La Razón, en canvi, busca els problemes de Sánchez molt abans d’arribar a Ceuta. "Alerta al PSOE: tem perdre els seus últims feus autonòmics", sentencia, amb Astúries i Castella-la Manxa en el punt de mira i Ferraz preparant-se, segons el diari, per a un 2027 negre. A la dreta de la portada, hi afegeix una radiografia econòmica igualment apocalíptica: "L’era Sánchez deixarà un futur hipotecat".
Però la fotografia és per a una altra mena de velocitat. Madrid estrena el seu Gran Premi de Fórmula 1 i La Razón celebra que converteixi la capital "en un referent per a l’F1". Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la comunitat, i José Luis Martínez-Almeida, l'alcalde de la ciutat, posen davant d'un cotxe mèdic de luxe, i el circuit de Madring es presenta com el gran aparador internacional de la ciutat. Entre la crisi de Ceuta, la por de perdre governs autonòmics i els interrogants sobre la IA, la capital ha reservat diumenge per prémer l’accelerador.
A Catalunya, El Punt Avui prefereix una altra xarxa: una de literal. "Una xarxa per a empreses al límit", obre amb una fotografia conceptual d’un trapezi sobre una xarxa de seguretat per explicar com el món concursal intenta salvar empreses venent la part viable abans que no quedi cap altra sortida. A sota, els incidents posteriors a la Diada encara ressonen: "Els Mossos, en l’ull de l’huracà", després de les crítiques per la duresa de l’actuació policial.
És, en definitiva, un diumenge ple de xarxes. La que hauria d’haver detectat què preparava el Marroc a Ceuta, la que intenta impedir que caiguin les empreses i la xarxa invisible d’algoritmes que una part del món comença a témer que ja no sap controlar. I al mig, Pedro Sánchez, a qui Feijóo ja escriu l’epitafi mentre Pradales li mira el rellotge. Per si faltava velocitat, avui corren els bòlids de Fórmula 1.