El judici ja està vist per a sentència. Antxon Ramírez de Alda i Edurne Goikoetxea estan a l'expectativa del que pugui passar, encara que les esperances són limitades o directament inexistents. Són el pare d'Adur i la mare d'Ainara, dos dels joves d'Altsasu (Navarra) acusats de terrorisme pel que va ser una simple baralla de bar. Aquesta setmana es compleix un any i mig des que Adur va entrar a presó cautelar sense fiança, amb dos joves més, i la fiscalia demana per ell 50 anys per "lesions terroristes". Ainara, l'única noia del grup, és a casa. Però per ella sol·liciten dotze anys per "amenaces terroristes".

Després de 15 dies d'un judici a l'Audiència Nacional que no consideren que hagi estat just, prenen un descans a Barcelona, on sempre han trobat suport, com en tants altres punts de l'Estat. Després d'una campanya de "criminalització" dels "mitjans generalistes", es pregunten fins a quin punt arriba la influència de la Guàrdia Civil. En la justícia espanyola no hi confien, però en el Tribunal d'Estrasburg sí. Allà han acabat en condemnes a Espanya molts casos de ciutadans navarresos i bascos, especialment per tortures.

Pares Alsasua Antxon Ramirez i Edurne Goikoetxea - Sergi Alcazar

Com heu vist el judici?
Edurne: Durant el judici hem desmuntat totes les acusacions. Amb les últimes proves que van haver d'admetre es veu que va ser una simple baralla, si és que va va arribar a això; que no hi havia res més que gent amb un munt d'alcohol a les cinc del matí; que no hi havia res organitzat; que els cops que reben els guàrdies civils i les seves parelles no es corresponen amb l'informe de lesions inicial. El que tenen és un turmell trencat, un tall de mig centímetre al llavi i un nyanyo. La resta de coses estan escrites però ningú no les ha vist.

Ha estat un judici just?
Antxon: No. Ha estat un judici durant el qual hem hagut de demostrar nosaltres la innocència. En cap cas no han intentat demostrar la culpabilitat. La presumpció d'innocència no ha existit. Hi va haver un missatge únic des del primer moment, que és el que els grans mitjans van publicitar i que gran part de l'Estat va comprar. I partint d'això han fet la seva construcció. Només quan no els ha quedat més remei han admès una prova.

La sentència ja estava escrita?
E: Si hagués sortit el judici com estava previst, sense admissió de proves, segurament sí. Ara potser s'ho plantegen una mica. Però és l'Audiència Nacional i no hi confiem gens. L'objectiu era molt clar: emportar-se per davant la vida dels nostres fills i filles.

No confieu en la justícia espanyola?
E: És que no m'atreveixo a dir-li justícia. No confio en un tribunal que ens ha denegat el dret a la defensa.

A: Ho hem dit sempre: ha estat un procés en el qual la Guàrdia Civil ha estat jutge i part. Hi va haver guàrdies civils implicats, la mateixa Guàrdia Civil va fer l'informe... Estem a les seves mans des del principi fins al final.

E: Són pèrits, són testimonis... Fins i tot la jutgessa està casada amb un alt comandament de la Guàrdia Civil, i ella mateixa ha estat condecorada pel cos.

La Guàrdia Civil ha estat jutge i part. Fins i tot la jutgessa està casada amb un alt comandament i ha estat condecorada pel cos.

Molts casos de ciutadans bascos i navarresos han acabat en condemnes del Tribunal d'Estrasburg.
E: Sí, confiem en Europa. El que passa és que per arribar fins a la justícia europea primer has d'exhaurir les vies de l'Estat. Estem absolutament segurs que Europa no admetria aquest cas, però el temps està en contra nostre. Si surten condemnats, tots entraran a presó. Però és que n'hi ha tres que ja porten any i mig a la presó...

A: No només confiem en Europa en el futur. Europa ja ha estat a sobre del cas des del primer moment. La Comissió Europea, mitjançant el seu vicepresident Frans Timmermans, va dir que seguiria de prop el judici. Eurodiputats també l'estan seguint atentament. I relators de Nacions Unides van posar en alerta sobre el tractament del delicte de terrorisme. Però l'Estat espanyol està fent cas omís.

Com estan els que són a la presó?
A: Incrèduls. Ha passat ja any i mig, però continuen incrèduls perquè aquest cas hagi derivat fins aquests extrems. Respecte del judici, estan contents, satisfets de com ha tirat endavant. Però com tothom, diuen que estan en un tribunal excepcional i el perill és a sobre els seus caps, que el seu futur està a l'aire.

La presó preventiva ja ha estat una condemna prèvia...
A: Sí, absolutament. I la prova més evident d'això és que, amb el mateix tractament, les mateixes acusacions i amb tot igual, uns són dins i d'altres fora. És una cosa que no té ni cap ni peus. És totalment arbitrari. Sembla que hi ha altres objectius.

Quins objectius?
A: La realitat és que ETA ha deixat d'existir i que la situació del terrorisme ha canviat, però sembla que l'Estat es troba millor en aquella situació. Volen mantenir això. Ara ho anomenen "terrorisme de baixa intensitat". Volen tirar endavant una cosa que no existeix. Nosaltres, al poble, volem viure amb un futur, mirar cap endavant. Però sembla que volen una joventut amb por.

E: El terrible és que fins i tot la consideració dels tribunals del terrorisme és tan irreal que al principi van posar a la presó a set. Amb tota la correspondència intervinguda, amb la minva de drets. I de la nit al dia, al cap d'un mes i una setmana, comuniquen que en deixen anar quatre. I van sortir sense fiança.

Pares Alsasua Antxon Ramirez i Edurne Goikoetxea - Sergi Alcazar
Risc de fuga?

Adur va viatjar voluntàriament dues vegades d'Altsasu a Madrid per declarar davant la jutgessa Carmen Lamela a l'Audiència Nacional. La primera vegada, la magistrada no va poder atendre'l. La segona, va enviar-lo a la presó. Lamela va al·legar entre els motius el "risc de fuga", malgrat que s'havia presentat voluntàriament davant del tribunal excepcional. Des d'aleshores, fa un any i mig, es troba a la presó de Soto del Real, sota el règim especial FIES (Fitxers d'Interns d'Especial Seguiment), fet que implica més mesures de vigilància i control per no "desestabilitzar l'ordre de la presó". Els familiars dels presos ja porten a la seva esquena més de 280.000 quilòmetres i gairebé 70.000 euros gastats en viatges.

Potser un dels casos més paradigmàtics és el d'Adur, que inicialment va presentar-se davant Lamela per declarar voluntàriament, i va enviar-lo a la presó per risc de fuga.
A: Sí. A més, mai no se'ns oblidarà que, quan va anar-hi per primera vegada, vam fer un dinar de comiat perquè sabíem que hi entraria, però va tornar. Durant el judici hi ha hagut proves d'irregularitats, però allà continua des de fa un any i mig.

Com és el seu dia a dia a la presó?
A: Els de dins estan en el règim especial FIES, on tenen tot intervingut. Poden fer estudis universitaris a distància. En el cas d'Adur, estudiava Magisteri, que no entra a l'UNED. No va poder continuar i ara s'ha matriculat a Dret. Dins la presó no poden fer tallers. A Adur li agrada molt la música, però ni tan sols li hem pogut donar cap instrument. Allà la convivència és amb un món aliè a la seva vida. Sempre ens diu que allà no hi té res a fer. El costat positiu —perquè sempre cal buscar-lo— és que hem notat que ha madurat i que ha agafat una visió real de la vida. Però la presó és presó. La vida continua, però per ells s'ha paralitzat. Estan esperant a veure si la poden reprendre.

Els ha truncat la joventut?
A: És això. Els seus amics i amigues continuen endavant, però ells no poden.

La presó és un món aliè a la seva vida. Adur sempre ens diu que allà no hi té res a fer.

I en el cas d'Ainara?
E: No és tan fort, perquè és a casa, però sí que hi ha aquesta part que els seus amics conitnuen cap endavant i ella no pot. Planteja el futur en un o dos mesos, com a màxim, pendent del que pugui passar. Va a treballar, però no té aquesta il·lusió. Molts dies es planteja si li val la pena passar-se ara el temps treballant, si després haurà d'entrar a la presó. No s'atreveix a fer un plantejament de vida.

A: De fet algun, Iñaki per exemple, va deixar de treballar. Deia que no podia continuar així.

E: I Ohian també va deixar els estudis. És un impacte molt fort. Quan tens vint i escaig, estàs parlant de futur sempre. No pots pensar que no...

I com ho viviu com a pares?
E: Com a pares ens han obert una ferida que costarà molt de tancar. Però ens ha empoderat moltíssim. L'estat en què estem hauria estat impossible fa any i mig. Però a base d'un dolor... I com a pares ens ha demostrat que tenim més força i més empenta del que crèiem.

A: És dur i deixa seqüeles físiques i de tota mena. Però els valors que hem agafat davant la vida ens han reforçat. Les amistats, la solidaritat... Ara les hem vist. És una cosa tan gran que ens marcarà per sempre.

Us heu convertit en la cara visible... Us ha afectat?
E: A mi no m'importa. Nosaltres el que volíem des d'un principi era protegir la cara dels nostres fills, que des del primer minut van sortir a tots els mitjans. Llavors, com l'alternativa era posar-nos davant nosaltres, ho acceptem com ve, sense problema.

A: El fet de ser la cara visible ens ha fet rebre molt afecte i suport. I això és impagable.

Pares Alsasua Antxon Ramirez - Sergi Alcazar
Proves inconsistents (i inadmeses)

Durant el judici hi ha hagut diverses irregularitats: la jutgessa íntimament relacionada amb l'acusació (la Guàrdia Civil), informes contradictoris, moltes proves inadmeses... Només cap al final del procés va acceptar-se un vídeo gravat per un dels acusats, inicialment rebutjat, que mostra el sergent de la Guàrdia Civil amb la camisa blanca impol·luta després de l'aldarull, quan l'acusació assegurava que havia quedat plena de taques. També se'l veu donar un cop a la càmera quan s'adona que l'està filmant.

Com va construir-se el relat?
E: Després de l'aldarull, els guàrdies civils van decidir que no declararien davant la Policia Foral, i que ho farien davant la Guàrdia Civil. I llavors va començar a agafar una altra entitat. Després va aparèixer una piulada de Rajoy dient que això no quedaria impune. L'endemà, hi va haver un desplegament impressionant de la Guàrdia Civil —i de mitjans en paral·lel— al poble. Allà es construeix el relat a la seva mida, que és impensable sense una coordinació. I finalment la denúncia de COVITE (Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme) a l'Audiència Nacional. Van ficar tots els ingredients al còctel i els va sortir verí.

El comentari de Rajoy va ser determinant?
E: No ho sé. Però de les 9.571 disputes que hi va haver aquell any entre ciutadans i agents de seguretat, no va fer cap tuit sobre cap altra. Això ja ens dona la pista que tindria una entitat diferent. No per les lesions, perquè un turmell trencat no és la conseqüència d'un linxament ni d'una gran pallissa. Però sí per l'operació que tenien ells prevista.

A: Durant el judici un advocat va arribar a dir que li feia l'efecte que en un calaix hi havia un informe preparat, i que el van treure.

Va aparèixer un tuit de Rajoy dient que això no quedaria impune. L'endemà hi va haver un desplegament impressionant de la Guàrdia Civil i mitjans al poble

Són un cap de turc?
E: Sí, ho són. Són un ratolí de laboratori de l'Estat, perquè és la primera que apliquen la llei antigihadista, la variació del 573. En la mesura que els surti millor o pitjor, la podran continuar utilitzant. Són un cap de turc perquè volien fer mal a uns joves que pel que sembla no resultaven del seu gust. I va donar-se la quadratura aquell dia. Són la peça a moure. La Guàrdia Civil, l'Audiència Nacional, els partits polítics i els mitjans generalistes els han tractat com ninotets: exposant-los, insultant-los, acusant-los, detenint-los, empresonant-los... Tot ho han fet a la seva manera.

A: Potser han demostrat el poder que té la Guàrdia Civil. Immediatament va crear-se aquesta situació i, a través de tot això, van obligar certes persones a dir determinades coses... En passar uns dies dels fets, van començar a fer unes declaracions que van acabar convertint una baralla de bar en terrorisme.

Darrere hi ha la intenció de mantenir viu un conflicte que ja s'ha acabat?
E: Allà hi havia molts interessos i de molts tipus. I a aquests aquests interessos hi estan vinculats tots i cadascun dels estaments de l'Estat. No volen passar la pàgina. Qui no la vol passar no és la població, sinó qui té privilegis que pot perdre amb el final del conflicte.

Què han de perdre?
E: Interessos econòmics, polítics, poder... Suposo que una mica de tot.

Pares Alsasua Edurne Goikoetxea - Sergi Alcazar
Preocupació internacional

Més enllà de les fronteres d'Euskal Herria i l'Estat Espanyol, hi ha preocupació pel cas d'Altsasu, que està sent seguit amb molta atenció. L'organització Amnistia Internacional ha estat observadora durant les diferents sessions del judici, i després d'elles va concloure que els càrrecs de terrorisme haurien de ser retirats. Va denunciar una aplicació "desproporcionada" d'aquest tipus delictiu. Per la seva part, el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va advertir que "les penes imposades a les persones han de ser proporcionals a les accions per les quals poden ser condemnades". Va afegir que ho seguirien de prop. El relator de l'ONU contra el terrorisme ha advertit en diverses ocasions sobre la definició "ambigua i imprecisa" de terrorisme en la legislació espanyola, que permet que es pugui aplicar a qualsevol, especialment després de la reforma del Codi Penal del 2015.

Heu pensat a internacionalitzar el cas?
E: En la mesura de les nostres possibilitats, ho fem. Però les nostres possibilitats són limitades...

A: A nivell informatiu, costa, però a poc a poc va obrint-se camí. Però per exemple, el fet que la instrucció del cas català recaigués també en la jutgessa Lamela va obrir-nos la porta. Ens han trucat per entrevistes de mitjans europeus que s'havien assabentat del nostre cas per aquest motiu. En el nostre cas, fins a tres periodistes s'han apropat al poble per parlar amb nosaltres.

L'Estat vol convertir el cas dels vostres fills en un precedent?
E: Clarament. Si crea jurisprudència aquesta aplicació d'aquest article antigihadista amb els nostres fills, qualsevol persona, sense pertànyer a cap organització, pot ser terrorista. Qualsevol, a títol individual. Ja es va intentar aquí a Catalunya amb una noia dels CDR, que després el jutge no ho va veure.

La fiscalia compara ara els CDR amb ETA i el gihadisme...
E: Per això. Perquè els estan aplicant la llei antigihadista als nostres fills.

És el mateix patró?
E: Sí. És un patró que el que busca és desmobilitzar tothom perquè el poden acusar de terrorisme.

A: Quan diem "demà pots ser tu", ho diem perquè ho creiem de veritat. Demà pot ser qualsevol.

El fet que la instrucció del cas català recaigués també en la jutgessa Lamela ens ha obert la porta a internacionalitzar el cas

Quin paper han jugat exactament els mitjans de comunicació?
E: Els mitjans generalistes, eh? El primer que van fer és donar una imatge d'un poble que no es correspon amb la realitat. Veient l'ocupació de la Guàrdia Civil i els mitjans de comunicació, semblava Belfast fa 30 anys. I després el joc brut de càmera oculta, continuar insistint en la imatge, continuar dient que va ser un linxament... Tots els mitjans que han utilitzat tota mena de qualificatius, o que s'han inflat a les televisions a treure només una part, ni tan sols no ens han preguntat a nosaltres. Han seguit un guió preestablert, no sé si consensuat o obeït.

A: Sempre ens hem dirigit als mitjans demanant-los que compleixin amb el seu codi deontològic: que contrastin, que no barregin opinió i informació... Qui no ho fa, per quins interessos no ho fa? Per fer mal? Ells sabran.

Us ha xocat algun cas en particular?
E: Més que sorprendre'ns un cas particular, ens ha arribat una mala sorpresa el fet de veure gent que sí que venia d'aquests grans mitjans i intentava fer una bona feina, però després els seus mitjans li donaven la volta. Hem vist gent que realment entenia la situació, però que com estava al mitjà en què estava al final no podia...

A: Més que pel que han dit, és pel que no han dit, pel que han callat. Hi ha hagut molts mitjans que no han volgut treure aquest cas. Fins aquí arriba el poder de la Guàrdia Civil, que a alguns periodistes els fa por treure certes informacions?

E: Fixa't el punt on hem arribat que, en la famosa exposició d'ARCO sobre els presos polítics, hi ha molt poca gent que sàpiga que el nostre cas era allà. Sortia a tots els mitjans, però que el nostre cas era allà molt pocs ho saben.

El van tapar?
Tots dos assenteixen amb el cap.

Heu rebut suport dels partits polítics?
A: Sí. Començant pel nostre Ajuntament, després el Parlament Foral, el Govern de Navarra, el Congrés i el Senat... i a Europa. En tots aquests llocs hem rebut el suport des de grups com el PNB, Bildu i Podemos fins a ERC i el PDeCAT. Els únics que no ens han donat suport al Parlament de Navarra han estat el PSOE i el PP. Però a Altsasu el grup socialista sí, i van estar amenaçats d'expedientar-los. I va evolucionant.

I el suport popular?
E
: Impressionant. El poble està patint amb nosaltres. Vam fer unes marxes per Navarra que ens van superar per tantes ganes de treballar. Aquí a Catalunya hem vingut diverses vegades, però no podem venir totes les vegades que ens truquen, perquè estaríem vivint aquí. En algunes zones de Madrid també. I a Múrcia, Astúries, Valladolid, Saragossa... Hi ha molts llocs on encara no hem pogut arribar. Hi ha grups a bona part de l'Estat que volen escoltar-nos.

A: Serà un poble petit, però és un cas que s'ha convertit en un símbol. El director d'Amnistia Internacional, que ha estat observador durant el judici, ens va arribar a dir que el que significava aquest cas era molt important.

Pares Alsasua Antxon Ramirez i Edurne Goikoetxea - Sergi Alcazar
Altsasu, poble combatiu

Altsasu, amb els seus 7.000 habitants, és un poble de clara majoria nacionalista. A les últimes eleccions municipals, Geroa Bai (la coalició navarresa del PNB) i EHBildu van sumar el 58% dels vots. Durant la Guerra Civil, va caure ràpidament sota el poder de les tropes franquistes, i molts dels seus habitants van ser represaliats. I en l'actualitat s'hi celebra l'Ospa Eguna, una jornada que serveix per denunciar l'alta presència de les forces policials. Malgrat el seu caràcter reivindicatiu però també festiu, sempre és vigilada atentament per un ampli desplegament de la Guàrdia Civil.

Estaven especialment polititzats els vostres fills o eren simplement joves conscienciats?
E: Són vuit persones que ni tan sols no coincideixen de colla. A Altsasu ens coneixem tots, però no eren ni de la mateixa colla. Una resposta global és impossible. Però home, consciència política? Suposo que és un poble que es viu amb una certa consciència política. Jo gairebé diria que tenen una línia d'empatia amb el poble, de solidaritat, però amb les seves ideologies cadascú. Ser una persona activa al teu poble és fer política?

D'on ve aquesta consciència política d'Altsasu?
A: És una cosa històrica...

E: Altsasu va ser una de les zones que es van quedar a l'esquerra. Durant la Guerra Civil va ser esclafada. Després va arribar el moviment insubmís, i va ser la població amb més insubmissos empresonats. Som un poble combatiu, que no abaixa el cap. No em sembla gens vergonyós. Som un poble que té capacitat d'organització.

A: A més, Altsasu està enclavat en una zona on la cultura basca és real. Té unes característiques pròpies. I després, el que ha marcat especialment durant el judici és el moviment que existeix contra la presència de la Guàrdia Civil. S'han escudat en això pel muntatge que han fet.

És un moviment pacífic?
E: Jo diria que fins i tot és festiu. És un dinar popular, una desfilada... Participar ho fem tots, perquè hi ha un ambient de festa. I sempre s'ha fet amb el permís de la Delegació del Govern espanyol. I en aquest cas no sé si el camí va de dalt a baix o de baix a dalt: si considerar Ospa Eguna com una cosa violenta per encausar els nostres fills, o si encausar els nostres fills per criminalitzar Ospa Eguna.

El que ha marcat especialment durant el judici és el moviment que existeix contra la presència de la Guàrdia Civil. S'han escudat en això pel muntatge que han fet.

Els considereu presos polítics?
A: Per ara jo no els considero presos polítics. Quan siguin condemnats, llavors direm que l'Estat els ha convertit en presos polítics. Fins aleshores, no ho farem, perquè considerem que va ser una topada que hi va haver en un bar.

Però n'hi ha tres que encara estan presos.
A: El que passa és que tot això demostra que volen utilitzar els nostres fills amb uns objectius. A Euskal Herria, els presos polítics tenen una connotació en el marc d'un conflicte polític. A Catalunya en té una altra. Hi ha molts matisos.

E: De tota manera, siguin presos polítics o no, el que ens uneix és que se'ls fa polítics per un dèficit democràtic de l'Estat. Davant la seva falta de democràcia i imparcialitat, tracta els conflictes amb la presó.

Quin és l'ambient avui a Altsasu?
E: L'ambient és d'unitat i de tristesa. Continuem celebrant les coses i tot, però l'ambient és d'estar tothom pendent del cas...

altsasu guardia civil - efe

Un guàrdia civil enregistra imatges durant la celebració de l'Ospa Eguna a Altsasu el 2013 / Foto: EFE

El mal ja està fet. Volem l'absolució i tornar a fer una vida normal

Hi ha por, preocupació, crispació?
E: Hi ha emprenyament, òbviament. S'ha caldejat l'ambient. Però a hores d'ara la major part s'adona que, si buscaven una resposta crispada, no ho han aconseguit. La resposta que hem aconseguit els està superant més. No crec que haguessin pensat que un poble tan petit arribaria tan lluny.

A: Des d'un principi vam dir que ni ens deixarien a casa ni cremariem el poble. Continuem treballant amb el cor i el cap. Si volen buscar enfrontament i crispació, que ho busquin; no ens trauran d'aquí. Seguirem allà, divulgant i denunciant el cas. Aquesta és la nostra arma i el nostre esquema.

Tota aquesta història té cap costat positiu?
A: Costats positius? Moltíssims...

E: La gent que hem conegut. La gent tan formidable que hi ha a tantes indrets i que és una pena que l'hagis de conèixer en aquestes circumstàncies. I després ens ha donat un bagatge personal tan gran...

A: En tot. Hem adquirit uns valors que no érem conscients que eren allà. I valores molt més les coses positives. Les famílies també hem guanyat molt.

Us ha unit més als vostres fills?
A: En el cas de la nostra família, moltíssim. És una ximpleria, però és que ara parles més. En aquest espai tan curt que tens de visita o telèfon, has de comprimir la conversa. Això abans no ho valoràvem. Parlaves quan coincidies a casa; ara tens la necessitat i l'afecte.

Ni ens estem a casa, ni ens amarguem. Els nostres fills ens diuen que somriguem i visquem. El poble vol viure

Cada quant tens dret a comunicar-te o veure el teu fill?
A: Ell té vuit trucades a la setmana, que reparteix entre la seva parella i nosaltres. Després té una visita setmanal, que alternem la família i els amics. I un vis a vis al mes, on procurem anar la família. També els seus avis alguna vegada, que són molt grans. Una cosa que ens diuen és que no volen morir-se sense veure el seu nét lliure.

Què els dieu aquests dies?
E: Que cal tenir els peus a terra. Bé, Adur és més optimista [dirigint-se a Antxon]. La meva filla és més d'alts i baixos. Li dic: ni quan estàs a dalt no passa res, ni quan estàs a baix ho tens tot perdut. Li dic que cal mantenir un cert equilibri. Al principi ella no veia gaire clar el que fèiem; ara li sembla bé que jo sigui una de les cares visibles.

A: Una vida normal pot tenir les seves fases. Però en aquest cas les fases ja estan marcades. Ha acabat el judici, i ara la següent fase és la sentència. Hem après a funcionar partint d'això. Mentrestant, ni ens estem a casa, ni ens amarguem. Els nostres fills ens diuen que somriguem i visquem. El poble vol viure.

Veieu a prop el final?
A: La nostra única sensació de justícia vindrà quan acabi tot això en absolució. Massa llarg ha estat, massa patiment; tres persones un any i mig a la presó, per una jugada que han pretès fer...

E: El mal ja està fet. Volem l'absolució i tornar a fer una vida normal. Per això necessitem milers i milions de veus que diguin que ja n'hi ha prou, que tothom a casa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat