Núria Marín (L'Hospitalet de Llobregat, 1963) és una rara avis en vies d'extinció en els temps que corren. En una època on la tendència és a la fragmentació, governa amb majoria absoluta la segona ciutat més gran de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat. Mana sense gaire manies i compta amb prou galons dins del PSC com per poder actuar sense necessitat de demanar permís. Com quan l'1-O no va dubtar a sortir al carrer a plantar cara davant la brutalitat policial ordenada per la Moncloa o quan en plenes negociacions entre Sánchez i ERC va criticar públicament l'actitud de dos dels barons socialistes -Page i Lambán- que qüestionaven l'aliança amb l'independentisme. Marín obre a ElNacional.cat les portes del seu despatx a la Diputació a Barcelona, que presideix gràcies a una aliança amb Junts per Catalunya. Expressa satisfacció pel pacte amb els de Puigdemont i diu que no pateix pel pacte. Entre finta i finta, durant l'entrevista deixa més d'un titular. Per exemple, evita afirmar, com sí que va fer Montilla, que un referèndum d'autodeterminació és impossible.
Foto: Sergi Alcàzar
Vostè és una rara avis en la política actual... governa amb majoria absoluta a la segona ciutat de Catalunya. Quin és el secret?
Ser una persona que dialoga, que parla amb tothom, que no pregunta quan té al davant una persona què ha votat sinó el contrari. Intento sempre donar una solució als problemes que planteja la ciutadania. M'agrada intentar cercar la fórmula per atreure coses per l'Hospitalet i això significa discutir i dialogar amb diferents institucions governades per diferents partits.
La frontera de vot del PSC al cinturó és amb Cs o amb els comuns?
Estem en una posició central. És evident que una majoria absoluta no la obtens només amb un tema ideològic. Evidentment la majoria de ciutadans se senten de centre esquerres i és l'espai que nosaltres ocupem. És cert que en alguns moments de la història més recent, aquesta ciutadania s'ha traslladat en eleccions no municipals al sector Cs i en d'altres més al sector dels comuns i ERC. Ara bé, a les municipals el ciutadà vota en clau de la persona i han confiat en el PSC.
Amb la vista posada a les properes eleccions catalanes que seran aquest any, què ha de fer el PSC? Intentar seduir el votant de Cs?
Nosaltres hem d'explicar la nostra posició en tots els temes. Els ciutadans ens coneixen perfectament per la nostra manera de fer, per la nostra solvència a l'hora de gestionar institucions, i crec que el que ha de fer Miquel Iceta és parlar molt clar, explicar de manera molt pedagògica quina és la nostra posició en tots els temes d'interès i repetir que ell serà el president de tots els catalans.
En part, l'electorat que el 21-D va votar Cs era un electorat que havia dipositat en algun moment de la història el seu vot en el PSC
Sembla que Cs està cridat a anar diluint-se a Catalunya...
Bé, veurem...
... el PSC ha de lluitar pel seu electorat? Pels qui el 21-D de 2017 van confiar en Cs?
En part, aquest electorat era un electorat que havia dipositat en algun moment de la història el seu vot en nosaltres. Les coses han canviat molt. Ja no tenim votants per sempre en una posició política. Depèn de cada elecció. En aquestes hipotètiques eleccions catalanes hem d'intentar que la ciutadania surti de nou i participi i que ens visualitzi com una formació atractiva perquè cerquem la superació de l'enfrontament entre uns i altres i sobretot entre aquests blocs que no ens han conduït a res positiu.
Vostè va ser de les primeres persones a posar en pràctica la teoria de la ruptura de blocs. Des de fa set mesos governa en coalició amb JxCat a la tercera institució catalana, la Diputació de Barcelona. En algun moment va dubtar de la conveniència d’aliar-se amb l’independentisme?
No us enganyaré. Vam fer una aposta per tirar endavant un govern a la Diputació de Barcelona perquè enteníem que hi havia molts temes que ens uneixen per treballar pels ciutadans a través dels municipis, però tampoc us enganyaré, també tenia algun dubte que aquesta aliança per governar la Diputació no entrés en algun tipus de crisi. De moment la veritat és que estem governant de manera molt correcta, posant èmfasi en els temes que ens uneixen: l'agenda 2030, el desenvolupament sostenible, l'ajuda als municipis a través de programes, fer que la Diputació sigui més coneguda per la gent.
Per què a un partit d'esquerres li va ser més fàcil pactar amb JxCat que amb ERC?
Perquè entre ERC i el PSC es donava una situació concreta que malgrat que nosaltres érem els que vam obtenir més vots a la província de Barcelona, tots dos teníem el mateix número de diputats. Per tant, tots dos pensàvem que estàvem habilitats per presidir la Diputació. Podríem haver fet un pacte entre nosaltres, però finalment es va produir aquesta situació que crec que ha estat molt positiva pels municipis.
El PSC és el gran beneficiat de l'enfrontament entre JxCat i ERC?
No sé si parlaria d'enfrontament. En aquest cas es va produir una no coincidència, malgrat que havien estat governant fins el dia abans. Però aquestes coses passen, hem vist com governs de coalició es trenquen. En tot cas, nosaltres enteníem que com a força més votada havíem d'intentar arribar a fer un govern de coalició, vam intentar diferents opcions i finalment aquesta és la que s'ha formulat i estem satisfets. No pateixo pel pacte.
Diu que estan satisfets, no sé si l'experiència és tan bona com per replicar-la en altres institucions al Govern de la Generalitat...
Són qüestions molt diferents. Quan més t'allunyes de la ciutadania més ideològic és el govern. En el cas dels municipis hem vist coalicions de diferents colors, a les diputacions també hi ha pactes multicolor i a mesura que ens anem elevant és més difícil que formacions d'ideologies diferents puguin acabar sumant. Jo m'atreveixo a defensar el que conec, que és el món municipal.
En tot cas no li sembla un escenari impossible...
Crec que hem de veure primer el que opina la ciutadania. Parlar d'unes hipotètiques eleccions quan encara no s'han convocat... De tota manera, per activa i per passiva, els independentistes i els socialistes hem dit en moltes ocasions que és bastant improbable que es puguin realitzar aquestes coalicions de govern.
Foto: Sergi Alcazar
Alguns que ens havien donat per morts ara miren cap al PSC com una de les formacions per solucionar i superar tota la història de blocs
Miquel Iceta va dir després del congrés del PSC més plàcid dels últims temps que el proper president de la Generalitat serà o bé del PSC o bé d’ERC. El que sí que és segur és que sigui qui sigui haurà de governar en coalició...
És probable...
Cap a on han de mirar els socialistes a l’hora de fer pactes de govern?
Nosaltres mirarem sempre a la ciutadania. I demanarem que faci confiança a Miquel Iceta. El resultat ja el veurem. A mi abans de les municipals també em preguntaven molt amb quines formacions polítiques faria coalició perquè ningú donava per fet que pogués obtenir majoria absoluta. No és fàcil, és cert, però deixem primer que parli la ciutadania.
En tot cas creu que és positiu seguir amb l'experiència de la superació de blocs independentista i no independentista?
Evidentment, no podem mantenir la política d'una institució com és la Generalitat de la qual depèn la sanitat, l'educació pública, la dependència, tots els temes socials, etcètera, amb una situació de no acció. Seria desitjable que el proper govern posés al centre de l'acció la ciutadania i els seus problemes a resoldre. Això ho trobarem si qui presideix el govern ho té clar i jo crec que la persona més idònia és Miquel Iceta.
Però més enllà de qui la presideixi pregunto si s'ha de tendir a intentar teixir pactes entre independentistes i no independentistes...
És evident que hi ha d'haver aliances, si no hi ha majoria absoluta. Nosaltres entenem que estem en una posició molt central a la política catalana, que som un partit molt necessari i que alguns que ens havien donat per morts ara miren cap al PSC com una de les formacions per solucionar i superar tota la història de blocs de l'independentisme i la posició contrària, que venim dient fa temps que no ens conduïa a res positiu.
La resta de partits podríem haver fet més per ajudar a que no acabéssim amb la DUI o amb la posada en marxa del 155. Al final vam fracassar tots. El 155 hagués estat un error si hagués estat impulsat prèviament a la DUI
El nou govern d’Espanya situa com a principal conductor del conflicte la mala gestió i la irresponsabilitat dels governs del PP i de l’independentisme. Però, i el PSOE, no ha comès errors en aquests darrers anys?
Segur. No sé què opinen la resta però sempre he dit que aquesta situació és un fracàs de la política i quan parlo de la política em refereixo a tots. Segurament cadascú té una culpa relativa, tot en funció de la responsabilitat que cadascú de nosaltres tenia en aquell moment. Jo com a alcaldessa de L'Hospitalet evidentment si em preguntes qui són els màxims responsables et diria que principalment els que encapçalava el govern de l'Estat -Rajoy- i el de la Generalitat -Puigdemont-. No han estat capaços ni d'acordar el desencontre, han tirat per unes vies que no conduïen a res constructiu sinó tot el contrari i d'aquella pols, aquest fangar. Lògicament ells són els màxims responsables de tot el que ha succeït. No dic que la resta de formacions polítiques no podríem haver fet alguna cosa més per ajudar a que no acabéssim amb la DUI o amb la posada en marxa del 155, que eren les dues amenaces que teníem sobre la taula i contra les quals hem lluitat molts per intentar evitar-ho. Al final vam fracassar tots. I es va declarar unilateralment la independència i es va posar en marxa l'article 155. No és que no vulgui fer autocrítica, segurament cadascuna de les organitzacions polítiques hem tingut errors, però per ser justos, qui ha tingut més culpa del que ha succeït ha estat el PP, Convergència-JxCat i ERC i tots els que van decidir aquest full de ruta cap a l'independentisme sense acord ni consens.
El 155 va ser un error?
El 155 hagués estat un error si hagués estat impulsat prèviament a la DUI. En el moment en el que ja es va declarar unilateralment la independència hi havia poques sortides més enllà de posar en marxa el 155. No va ser el que va provocar, sinó la conseqüència.
Com a mínim durant els propers tres anys no albiro que el dret a decidir formi part de la discussió dins del nostre partit
En el seu dia el PSC abraçava el dret a decidir, és possible tornar enrere a aquella posició?
A veure, els partits polítics evolucionen, no són coses estàtiques. En els congressos i en diferents moments, els militants i les formacions podem decidir canviar. Però jo crec que en aquests moments sobre aquest particular tenim una posició molt ferma des de fa molt de temps i és molt clara. Per tant, aquesta qüestió ara no està sobre la taula ni molt menys. Crec que la nostra formació, que vam tenir un congrés fa molt poquet, va parlar de tot allò que havíem de parlar i en absolut, com a mínim durant els propers tres anys, jo no albiro que aquesta qüestió formi part de la discussió dins del nostre partit.
El pacte PSOE-ERC preveu una consulta final als catalans sobre el futur acord entre governs, si n’hi ha. Aquesta consulta pot preguntar sobre la independència?
En tot cas podem fer una consulta sobre un acord. Però fins a arribar-hi si és que arribem, que jo desitjaria que poguéssim avançar molt, crec que hi ha molts passos a fer. No és el mateix intentar imposar una consulta a pactar un acord i consultar sobre un acord i no sobre una discrepància. Són qüestions molt diferents.
Una de les propostes recents en aquest sentit l'ha fet l'expresident Artur Mas, que planteja una consulta que no sigui sí o no a la independència sinó que pregunti entre independència i la proposta que faci l'Estat espanyol, per exemple, una reforma de l'Estatut.
Aquestes són qüestions que per prudència no ens hem d'avançar. Just ara comencem a construir una taula i un cert contacte per començar a parlar. Començar a parlar i ja tenir clar quin és el final ho trobo bastant absurd. El que hem de fer és apropar posicions. El primer és saber que podem parlar, que ens podem trobar, encara que sigui per discutir, per discrepar, per no posar-nos d'acord. Tots hem de ser capaços de posar sobre la taula molts elements que probablement en alguns tenim clar que serà impossible posar-nos d'acord però probablement hi haurà moltes coses en les que sí que podem avançar en benefici de la ciutadania.
Foto: Sergi Alcàzar
Estem satisfets de la coalició amb JxCat. No pateixo pel pacte
És impossible un referèndum d'autodeterminació?
Jo parlar d'aquesta manera taxativa... Crec que en aquests moments és molt, molt, molt poc probable.
És impossible una amnistia?
Abans de parlar d'això s'ha de parlar d'altres qüestions. Ara els governs començaran a parlar i això és el que ens ha d'esperançar. Tornem a aquesta possibilitat de parlar, cosa que encara que sigui una obvietat i de sentit comú, si mirem enrere fa dos anys, això era impossible.
Es pot arribar a la resolució del conflicte mentre hi hagi els líders independentistes presos i exiliats?
Donada la situació general i també amb aquestes persones a presó, doncs hem de parlar. Hem de començar. S'ha donat aquesta situació, però si hi ha realment aquesta voluntat expressada per tothom que hem de parlar, doncs parlem i ja sortiran els temes que hagin de sortir.
Què n'opina de la proposta de reforma del Codi Penal per suprimir o esmenar el delicte de sedició?
Tot el que ajudi a tenir lleis més justes és positiu. S'ha de discutir. En aquests moments hi ha tot un seguit de normes i lleis que s'han de modificar, començant per temes que conec bé, que afecten els municipis.
Hem d'assumir que aquest procés no serà fàcil i serà llarg, però les parts han de saber trobar els punts en comú que permetin avançar, encara que sigui poc a poc
De la primera reunió oficial de la taula de diàleg entre governs en va sortir un comunicat conjunt, de mínims, i poca cosa més...
Que la primera reunió s'hagi pogut realitzar dins la normalitat institucional és sens dubte una molt bona notícia. Però diria que ho és encara més que aquesta taula tingui continuïtat en els propers mesos. L'important ara és que en les properes convocatòries es mantingui aquesta normalitat institucional. Hem d'assumir que aquest procés no serà fàil i serà llarg, però les parts han de saber trobar els punts en comú que permeti avançar, encara que sigui poc a poc. Malgrat les dificultats, aquest és el camí correcte, el de la política, que no s'hagués hagut d'abandonar mai.
Per què s’abomina de la figura de relator o mediador?
Jo sincerament és que no la trobo necessària. Ho dic amb tota la sinceritat. Jo tinc una experiència molt propera que és que l'ajuntament de l'Hospitalet té una comissió bilateral amb la Generalitat. Crec que no és necessari que vingui un tercer a aixecar acta del que acordem. No té sentit que els governs tinguin a una tercera figura per aixecar acta d'allò que acorden o no acorden.
Bona part de l'independentisme desconfia de Pedro Sánchez, especialment després de veure el seu discurs durant la campanya electoral fins que va necessitar ser investit...
(Riu). Si posem el tema de les desconfiances sobre la taula.... Tots tenim motius per desoconfiar, aquest no ha de ser l'element. Si volem realment començar a parlar, hem de fer un mínim esforç d'un petit marge de confiança. No dic que ara tota la confiança s'ompli de cop.
Si l'objectiu és aixecar-se de la taula ràpidament, segur que trobaran el motiu per fer-ho
Vostè que té experiència en això de pactar amb l'independentisme, què recomanaria a Pedro Sánchez?
Començar a parlar d'allò que pensem que ens pot ajudar a fer camí. Allò que podem posar en comú. No recomanaria començar per allò que sabem segur que hi ha una discrepància.
Però la taula és per resoldre el conflicte polític de fons...
A veure el que és evident és que sense una certa confiança i anar arribant a petits acords, el conflicte polític no es resoldrà mai. Tenint clar cadascú la seva posició hem d'intentar trobar elements en els quals coincidir. I crec que n'hi ha alguns que segur que podem posar sobre la taula.
Per exemple?
Penso que els que estan negociant sabran trobar aquests elements en comú. A mi no em pertoca aquesta figura de negociadora. Però estic convençuda que hi ha elements. Des del PSOE es va enviar tot un seguit de qüestions per començar, més de quaranta mesures que podem començar a treballar. Comencem més per aquí que per allò que sabem que d'entrada, ni de sortida probablement, ens posarem d'acord.
Foto: Sergi Alcàzar
Al llarg d’aquests dos anys i tres mesos, ha tingut contacte amb els presos independentistes condemnats per l’1-O?
No. Directament amb ells no he tingut aquesta relació.
I té previst anar-los a veure?
No ha estat el meu paper i crec que ara no tindria massa sentit. Jo he tingut relació amb una de les persones que ha estat en aquesta qüestió, que per sort no està a la presó, que és Meritxell Borràs, una persona que conec i que evidentment en aquesta situació, si fos diferent, potser sí que hagués tingut una relació més directa. Però vaja, no s'ha donat la circumstància i crec que ara, probablement no té massa sentit quan molts d'ells comencen a sortir de la presó.
Quina relació té amb el president Torra?
Correcta. Hem tingut oportunitat de coincidir en diferents esdeveniments de la meva ciutat, ha visitat la ciutat, he pogut explicar-li els temes importants des de la nostra prespectiva i projectes estratègics. Tenim una relació cordial. És evident que no parlem d'allò que sabem segur que no ens posarem d'acord. És lògic. Encara que hem tingut alguna conversa més privada en què també hem discrepat.
I creu que és algú amb qui es pot arribar a acords?
Dependrà de què posi com a objectiu. Si l'objectiu és aixecar-se de la taula ràpidament, segur que trobaran el motiu per fer-ho. Segur que per part de Pedro Sánchez hi ha voluntat d'avançar.
Què li diu el nas sobre la voluntat delegació catalana?
Segurament hi ha posicions divergents entre uns i altres. Hem d'esperar. La primera trobada de Pedro Sánchez amb Quim Torra va ser un punt positiu. Com a mínim ningú no es va aixecar de la taula i van ser capaços de parlar. Era un primer pas. Ara tenim el segon i jo espero tenir el tercer, el quart, el cinquè, etc.
Ara que s’han confirmat ja els primers casos de coronavirus a Catalunya just aquesta setmana que s’havia de celebrar el Mobile, vist amb perspectiva, va ser una decisió encertada suspendre’l?
Logicament a mi em va saber molt de greu. Desconvocar el Mobile significa un impacte econòmic de 500 milions d'euros i 14.000 llocs de treball que desapareixien de cop. I això no és una bona notícia per als ciutadans. Ha estat fruit de la globalització. L'organització va decidir que era prudent cancelar i posar tot el talent en l'edició de 2021. Respectem aquesta decisió, tot i que ens va generar frustració, per haver treballat durant gairebé 340 dies i que després l'esdeveniment no es realitzés. Existia un pànic global i amb aquests casos que s'han produït, no per l'acumulació de públic a la Fira sinó per altres elements, i amb el focus a Itàlia fa que alguns puguin pensar que menys mal que no s'ha produït aquesta aglomeració de persones perquè hauria estat un moment de gestió complicada.
Sovint la ciutadania es pregunta a què dedica la Diputació el seu pressupost, que per aquest 2020 és de 969 milions. Què fan amb aquests diners?
Moltes coses essencials perquè el ciutadà de la província de Barcelona tingui molts serveis. Garantim que molts municipis puguin des de pagar la nòmina a recaptar impostos, tenir assessors jurídics i urbanístics. Més enllà del dia a dia, complementem les polítiques locals que fan que al territori hi hagi les diferències mínimes. Si no equilibréssim els 311 municipis, els ajuntaments més rics tindrien uns serveis i els més petits no tindrien determinats serveis. La Diputació equilibra aquests serveis. Això vol dir que el 99% dels municipis disposen de biblioteques, de servei de teleassistència, reforç de polítiques educatives i socials. A més, l'impuls de la xarxa de fibra òptica, el manteniment de la xarxa de carreteres per evitar que hi hagi municipis que quedin aïllats.
Foto: Sergi Alcàzar
Quants d’aquests diners s’han destinat a ajuts pel temporal Glòria?
Hem estat la primera administració que va posar al serveis dels municipis afectats pel temporal un ajut extraordinari. Vam posar en marxa 5 milions hi ja tenim peticions per valor de 4,6 milions. Aquest divendres faré una visita, no per fer-me la foto, que és el que alguns van fer de manera immediata, sinó per parlar amb els municipis afectats ja no de les ajudes i la primera assistència sinó de com abordar determinades qüestions com la recuperació dels passejos, etc.
Alcaldessa de l’Hospitalet, presidenta de la Diputació... la veurem algun dia aspirar a la presidència de la Generalitat?
(Riu) Ui, tinc molta feina! No, no, aquí estic molt bé. El meu compromís és amb L'Hospitalet, malgrat que sempre hi pot haver rumors. Tot i que jo deia que no, hi havia gent que pensava que jo marxaria a alguna altra institució -de mnistra de Sánchez-. El meu compromís és amb la meva ciutat i ara també amb la Diputació.
Per tant...
Per tant, em veureu aquí.