L'Audiència de Barcelona ha condemnat a cinc anys de presó l'activista independentista Marcel Vivet per lesionar al canell un antiavalots dels Mossos d'Esquadra durant la seva participació en un boicot contra el sindicat policial Jusapol el setembre del 2018.

Així ho ha anunciat el mateix Vivet a través del seu compte personal de Twitter: "M'acaben de condemnar a 5 anys de presó per haver-me manifestat contra el feixisme i per la independència del meu país. Mai m'aturaran. Mai abaixaré el cap davant la repressió", ha escrit. 

TUIT MARCEL VIvET

 

Junta de Portaveus extraordinària

La diputada de la CUP al Parlament Dolors Sabater ha demanat convocar una Junta de Portaveus extraordinària després de la sessió d'aquest dimecres per impulsar una declaració de suport a Marcel Vivet.

Quan ha acabat el primer punt del ple de la tarda, Sabater ha demanat la paraula per demanar la Junta de Portaveus extraordinària, i ha assegurat que té el suport de més grups de la cambra per convocar-la, perquè consideren que Vivet ha estat "injustament condemnat per defensar els drets del poble català", i ha demanat a la resta de grups que se sumin a la petició.

Atemptat contra un agent

En la sentència, la secció 21 de l'Audiència Provincial considera Vivet culpable d'un delicte de desordres públics —pel qual el condemnen a dos anys de presó— sumat a un altre d'atemptat contra un agent de l'autoritat —amb una condemna de tres anys i un dia— i un tercer lleu de lesions per haver "trencat" amb la seva actuació "les costures dels drets fonamentals de reunió i manifestació".

Els fets es remunten al 29 de setembre de 2018, quan el processat —que formava part de Guanyem Badalona en Comú, la llista de la candidata de la CUP el 14-F, Dolors Sabater— va acudir a una contramanifestació convocada per diverses organitzacions independentistes en protesta per una concentració de Jusapol que se celebrava paral·lelament i amb la qual pretenien imitar la festa índia holi, en la qual es llancen pólvores de colors.

Multa de 600 euros

Amb tot, la sala ha donat per provat que Vivet, a qui li imposa el pagament d'una multa de 600 euros, va acudir a la primera línia de la contramanifestació onejant una bandera de la Forja —una organització vinculada a la CUP a la qual pertany—, "subjecta amb un pal d'uns dos metres de llarg i uns centímetres de grossor". 

En un moment donat, els integrants del grup amb què es trobava van començar a llançar pólvores de colors i pintura acrílica als agents que integraven del cordó policial "amb la finalitat de dificultar-los la visió".

Indemnització al policia

Amb l'objectiu de "menyscabar la seva integritat física", també els van tirar "pots, ampolles i altres objectes contundents malgrat que se'ls advertia per megafonia que deposessin la seva actitud".

En aquell moment, continua la sentència, Vivet es va valer de "la cobertura i sensació d'impunitat que li oferia la resta del grup" per copejar amb el pal de la bandera el braç d'un agent, a qui haurà d'indemnitzar amb 1.512 euros.

 

 

Segons l'Audiència, "l'actuació del senyor Vivet i bona part de les persones que el van acompanyar va trencar les costures dels drets fonamentals de reunió i manifestació, que de cap manera emparen la comissió de fets com els descrits en el relat fàctic".

"Violència verbal i material"

La sala dona també per vàlides les declaracions dels policies que van atestar en el judici, que es va celebrar el febrer passat, segons els quals la manifestació en la qual va participar el condemnat "va estar marcada per la violència verbal i material" amb "insults i amenaces", a diferència de l'al·legat pel processat que, remarquen els magistrats, "no coincideix ni de lluny amb la situació real que s'infereix de la prova practicada".

Vivet va adduir que la manifestació de Jusapol "defensava i justificava la violència policial" de l'1-O "en un ambient fosc de violència, fanatisme i absoluta crispació que contrastava amb el que es respirava en la contramanifestació en què va participar, presidida per un tarannà absolutament pacífic, on els colors, els balls i cants eren els protagonistes".

En canvi, per l'Audiència, "la projecció de pintura acrílica i pólvores de colors no va ser casual, sinó més pròpia de les tècniques de guerrilla urbana" atès que aconsegueix la "triple finalitat" de dificultar la visió dels agents, entorpir la seva respiració i que quedin amb el rostre descobert una vegada es treuen la visera, tal com van afirmar els Mossos d'Esquadra.

La Generalitat va mantenir els càrrecs

El cas de Vivet va aixecar polèmica perquè la Generalitat va decidir mantenir els seus càrrecs malgrat que al novembre el llavors conseller d'Interior, Miquel Sàmper, havia anunciat que ultimava un acord perquè l'administració catalana deixés d'exercir l'acusació per delictes d'atemptat contra l'autoritat contra els detinguts en manifestacions violentes, un compromís que encara no s'ha concretat.

De fet, la decisió de l'executiu de forçar la suspensió del judici, inicialment marcat per al desembre passat i ajornat fins després de les eleccions catalanes del 14-F, va generar controvèrsia, ja que la defensa ho va interpretar com una "maniobra" per no "comprometre" el Govern de JxCat i ERC de cara als comicis, que han portat a un nou govern independentista, aquesta vegada liderat pels republicans. 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat