Fa tan sols dos mesos que Héctor Gómez (Santa Cruz de Tenerife, 1978) va assumir com a portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats. Però ja ha après com exercir la responsabilitat: evitant els titulars i jugant amb les lectures entre línies. Concedeix aquesta entrevista a ElNacional.cat en un moment complex, una setmana després de la ruptura de la disciplina de vot de diputats socialistes en la votació dels nous magistrats del Tribunal Constitucional. I també en plena negociació dels pressupostos de l'Estat i en plena polèmica per l'abast de la nova llei de memòria democràtica.

Hi haurà canvis en la gestió del portaveu?
Ser portaveu, en un moment tan important, amb la tramitació dels pressupostos i altres iniciatives legislatives importants, ho porto amb molta intensitat i molta il·lusió. Estem en un procés de canvi permanent. Aquest desafiament el tenim amb la realitat que vivim i tot el que hem de projectar per atendre la situació excepcional que ha creat la pandèmia i seguir la senda de recuperació.

Fa dos mesos que hi és i ja hi ha hagut la primera ruptura de la disciplina de vot. No controla els seus 120 diputats?
La direcció del grup parlamentari controla perfectament la disciplina de vot i el partit. D'això que ningú en tingui cap dubte. Hi ha hagut un cas puntual sobre una situació puntual, que es dona també en altres partits. Per tant, hi ha una magnífica coordinació, harmonia i gestió del grup parlamentari. I els resultats hi són.

Però va ser un error renovar el Tribunal Constitucional com es va renovar?
El grup socialista atén un mandat constitucional, que està a la llei. No podem continuar en una situació d'anormalitat constitucional. Cal apel·lar a la responsabilitat. Aquesta responsabilitat passa per renovar els òrgans constitucionals. I ara el PP ha d'atendre el mandat de renovar el CGPJ. En relació amb els òrgans renovats, cada grup parlamentari ha d'assumir la responsabilitat sobre els noms que proposa. Nosaltres hem assumit la nostra i el PP ha d'assumir la seva.

Però també és cert que sense els vots del PSOE, noms com els d'Arnaldo no surten.
La veritat és que el PSOE compleix el mandat constitucional de renovar els òrgans constitucionals. I cal negociar amb altres partits perquè es compleixi. O continuarem sine die sense renovar-los i establint l'anomalia en el poder judicial. No veiem per què cal fer-ho quan existeix un mandat de la Constitució perquè es faci.

No els preocupa la imatge que pugui haver quedat?
Ens preocupa la imatge de no haver renovat els òrgans constitucionals. Ens preocupa i molt, com és el cas del CGPJ, que complirà tres anys en aquesta situació d'anomalia.

"La direcció del grup parlamentari controla perfectament la disciplina de vot i el partit"

Un altre tema candent: llei de memòria democràtica. Quin canvi suposen les esmenes conjuntes de PSOE i Podemos?
Nosaltres tenim una orientació molt clara respecte de la llei de memòria. Estem en una línia de dignificar, d'establir mesures correctores perquè el projecte de llei tingui un impacte en la direcció que hem establert sempre, que passa per dignificar, sempre del costat de les víctimes. Des d'aquesta perspectiva hem assolit un acord amb Unidas Podemos. El propòsit és clar: en cap cas no anem en la línia de derogar la llei d'amnistia. Ens emparem en el dret internacional humanitari. I volem assolir l'acord més gran possible amb els grups parlamentaris.

Si no es deroga la llei d'amnistia, suposa que les víctimes han de continuar anant a l'Argentina per buscar justícia que no troben a Espanya?
No derogar la llei d'amnistia suposa el que hem traslladat: moure'ns en l'àmbit del dret internacional humanitari.

Però no es podran investigar els crims del franquisme a Espanya?
Nosaltres sempre hem estat respectuosos amb l'estricte compliment de la llei. I en aquest àmbit ens continuem movent.

O sigui, que no es podran investigar els crims del franquisme a Espanya.
Saps perfectament el contingut de la llei d'amnistia i l'empara del dret internacional.

Entenc que la supressió del títol de Rei, com ha plantejat l'independentisme, no ho contemplen. Però tot i això s'obren a altres peticions de les formacions independentistes?
Nosaltres ens movem dins del marc constitucional i atenem el criteri de la monarquia. I en aquesta perspectiva continuarem...

Però més enllà de la qüestió de la monarquia... Estan disposats a acceptar alguna cosa?
Esmenes concretes?

El trasllat de Via Laietana, per exemple. És una opció?
En el cas de Via Laietana... Sens dubte respectant, entenent, comprenent i sent extremadament sensibles amb aquesta reivindicació, ara mateix té una funció i presta un servei. En aquest sentit s'ha manifestat també el govern espanyol. Nosaltres evidentment emparem aquesta realitat d'utilització d'aquestes dependències.

O sigui, no és una opció que contemplin?
(Pausa) Ha quedat clara la nostra posició.

Sorprèn perquè els socialistes, tant a l'Ajuntament de Barcelona com aquí al Congrés, ha defensat el trasllat de l'actual Prefectura.
Ara mateix té unes funcions, exerceix aquestes funcions i en aquesta posició ens trobem. En qualsevol cas, la resta d'iniciatives presentades caldrà veure-les una a una en el seu tràmit corresponent.

"El trasllat de Via Laietana no és una opció. Ara mateix té unes funcions, exerceix aquestes funcions i en aquesta posició ens trobem"

A què estan disposats a cedir per aconseguir el suport d'ERC i el PNB als pressupostos?
Estem immersos en una negociació molt intensa per avançar en els pressupostos i som optimistes. Volem assolir el nombre més gran de suports possibles. I amb determinades formacions portem parlant durant un temps considerable. També des de l'entrada a la cambra dels comptes. Hi ha aspectes concrets, aspectes transversals, en matèria d'inversions... Continuem dialogant. És moment de negociació i discreció.

L'intent de vet del fons covid no és un obstacle?
No hi ha cap vet. Hi ha una esmena amb un error, que no es pot aplicar: no coincideix la quantitat de l'alta amb la baixa. No s'ha solucionat correctament. I per deixar-ho clar: els pressupostos contenen no només 126.000 milions d'euros en matèria de fons de cohesió territorial, sinó partides específiques, com ha demostrat el 2021 i exercicis anteriors, per donar cobertura a les comunitats autònomes. La sensibilitat existeix. El que no podem és donar suport a iniciatives que de base parteixen d'un error tècnic.

Estarien disposats a incorporar-ho, per exemple, en el tràmit d'esmenes al Senat?
Nosaltres, en funció del criteri establert entenem que existeix cobertura. Parlem d'una partida de 126.000 milions en matèria de cohesió territorial més les partides específiques per a altres administracions locals. Ja cobreixen aquestes necessitats.

S'està avançant amb ERC en aquesta negociació? Confien a tenir el suport aquesta setmana?
Estem dialogant amb ERC i amb altres grups. I efectivament volem tancar i assolir acords l'abans possible. I no només tancar-los com més aviat millor, sinó que siguin per comptar amb els millors pressupostos. Són uns pressupostos expansius, amb flexibilitat en estabilitat pressupostària... I amb aquest propòsit estem en condicions de tancar acords. Com tota negociació, sempre hi ha moments d'avenç i d'alentiment. Però estem movent-nos en un espai d'entesa.

Per a la tramitació dels pressupostos, ja es va pactar amb ERC la negociació de la llei audiovisual. Hi haurà quotes per al català, eusquera i gallec en aquesta norma?
Som ferms defensors de la protecció i promoció de les llengües cooficials. Però en el cas concret de la llei audiovisual, entenem que és prioritari no desvirtuar el contingut global i el seu objecte. El nostre propòsit no és cap altre que impulsar el sector audiovisual al nostre país. Això passa pels incentius i l'atractiu per a les inversions. També RTVE pot jugar un paper importantíssim en la promoció de les llengües cooficials. I en aquest camp volem que l'incentiu sigui el gran actiu per convertir Espanya en un hub audiovisual, i no generar espais que impedeixin l'entrada. I haurem de parlar d'aquest camp, en matèria de llengües. Però sempre pensant que el que volem és que Espanya no perdi competitivitat com a punt de desenvolupament.

Això passa per una fórmula diferent de la de les quotes?
És un aspecte que hem de veure, discutir, negociar. Parlem de llengües cooficials no només en el cas de Catalunya. Però això ha d'anar de la mà de l'atractiu, de l'incentiu, i que la iniciativa privada pugui desenvolupar-se amb totes les facilitats. Les llengües cooficials són un aspecte important, però no oblidem que l'objectiu és potenciar el nostre país com a destí amb totes les garanties. Avançarem, però sempre des de la responsabilitat.

Després de les sotragades que hem vist en els últims mesos en l'aliança amb els socis... Com preveuen reforçar-la?
Jo no parlaria de sotragades...

O alts i baixos.
Ni tan sols d'alts i baixos. Ens movem en un marc de bones relacions. Evidentment tenim una càrrega de gestió molt important en l'àmbit de l'executiu i també del legislatiu. Hem d'assumir un paquet de reformes importantíssim amb la Unió Europea en relació amb l'acordat en els fons. Això suposa una intensa activitat legislativa. La situació que viu el nostre país és excepcional amb una gestió excepcional i una resposta excepcional. Però, si analitzem el nivell d'entesa de les principals iniciatives, coincidim en la majoria de temes.

Ciutadans continua sent un potencial aliat o ha desaparegut de l'equació?
Nosaltres sempre estem oberts a dialogar amb grups parlamentaris que estiguin per la feina de donar suport a allò que Espanya necessita. Ciutadans va decidir no donar suport a la tramitació dels pressupostos, sense llegir-los. I nosaltres el que esperem és que adoptin una actitud responsable. Li ho demanem també a la resta de grups: que pensin en la ciutadania i no en altres prioritats polítiques.

"Les llengües cooficials són un aspecte important, però no oblidem que l'objectiu és potenciar el nostre país com a destí"

Quin pla tenen per a Catalunya?
S'està fent una tasca excepcional d'interlocució, de diàleg, de cerca de punts de trobada. És el moment de la política, de posar sobre la taula els aspectes que es consideren per les parts. Hi ha molta feina a fer, per millorar el benestar també de la ciutadania a Catalunya. En aquest propòsit de cohesió territorial tenim clara la nostra posició de donar suport a les comunitats. La via és bona. L'entesa és clara i s'ha de normalitzar. La implicació és màxima. La presència del president del govern espanyol en aquestes trobades donen a entendre el nivell de compromís per a espais d'acord. En això ens mourem sempre: diàleg, entesa i avenç. No podem viure situacions de ruptura, tenses, com es van viure en el passat per manca de política. Mai no ha de faltar aquest espai.

Com es concilien postures de partida tan contraposades com un referèndum i una millora de l'autogovern?
Tota negociació és intensa, però sempre s'assoleixen acords. Amb la taula de diàleg s'estan establint les bases molt sòlides perquè es pugui desenvolupar amb absoluta normalitat l'entesa entre la Generalitat i el Govern d'Espanya. Nosaltres ens movem en el marc constitucional, que recull el funcionament de les nostres administracions i també el marc polític. Allà estarem sempre: Constitució, entesa, diàleg, política.

Es pot abordar el conflicte a Catalunya sense resoldre la situació dels exiliats?
Sempre hem respectat la independència i l'autonomia dels poders, de l'executiu, del legislatiu i del judicial. I això pivota sobre el poder judicial. I el nostre propòsit no és cap altre que treballar les relacions tant en l'àmbit legislatiu com en l'executiu. En aquest àmbit ens estem movent amb absolut compromís i determinació. L'àmbit judicial segueix el seu curs.

Però, de la mateixa que es va abordar la situació dels presos amb els indults, no estan disposats a resoldre, com va dir el president Zapatero, aquesta situació? No deixa de ser una pedra al camí.
La nostra posició és clara: independència del poder judicial. Hem pres decisions conforme a allò que s'ha entès oportú en cada moment a Catalunya. I el compromís i la determinació continuaran sent molt ferms.

O sigui, no podem esperar a curt termini la reforma de la sedició?
Ho comentava abans. Nosaltres tenim un ampli ventall d'intensitat d'activitat, de reformes i iniciatives en aquesta cambra. I anirem aclarint el calendari dels passos a donar també en l'àmbit judicial. Però en qualsevol cas anirem comunicant els passos que es faran.

És una prioritat avui?
La prioritat absoluta ara són els pressupostos de l'Estat. Hem de seguir la senda de la recuperació justa. I la situació provocada per la covid ens obliga a ser responsables, a actuar amb determinació i donar resposta a les prioritats de la ciutadania. I això passa per comptar amb recursos, amb protecció social, amb injecció de recursos al teixit productiu. I que Espanya no es quedi endarrerida. Som al capdavant en vacunació. Estem amb els indicadors en una extraordinària senda de recuperació econòmica justa, molt diferent de la de l'anterior crisi financera. Aquesta és l'absoluta prioritat: vacunació i recuperació econòmica.

Vaja, que no ho és.
La resposta ja la tens clara. La nostra prioritat són els pressupostos de l'Estat, recuperació econòmica i anirem traslladant els passos que farem en altres àmbits.