Com és normal, ahir va ser un dia de moltes emocions per Pere Aragonès. I és que un no esdevé president de la Generalitat cada dia. Ara bé, una de les sorpreses més grans no se la va trobar al Parlament, sinó al tornar a Pineda de Mar -on ha crescut i viu- de la mà de la seva filla Clàudia. 

Amb només dos anys, la Clàudia va rebre el seu pare, que anava acompanyat de la seva dona, amb una alegria i una felicitat que ja s'ha fet viral a les xarxes socials. Tres mesos de dures negociacions ja semblen haver pagat la pena.

Aragonès, president

Aragonès havia pogut ser investit abans, al matí, gràcies als vots d'ERC, Junts i la CUP. Ho va aconseguir en el tercer intent, cosa que no havia passat mai en la història de la democràcia catalana. Ara bé, també és cert que des de Pasqual Maragall no es materialitzava una investidura amb 74 vots a favor .

El posat d'Aragonès en aquest tercer assalt va estar banyat ja d'una aura diferent als dos primers intents. Aquest cop sabia que en sortiria president i això el va armar amb molta més seguretat. Durant el seu discurs inicial, dijous a la tarda, va voler anar per feina, sense amagar que tenia pressa per prendre el timó. Vol, diu, governar per tots els catalans, també els que no volen la independència, per oferir-los més que una vida digna.

Hi ha tota una bateria d'atributs que els qui més el coneixen fan servir per definir Pere Aragonès. Ordenat, metòdic, meticulós, pacient, temprat. Tots són sinònims. La seva arribada a la màxima posició de poder implica tot un canvi de rasant, per la seva determinació a bascular el país cap a l'esquerra i assossegar el camí cap a la independència avançant pel camí del pragmatisme. A una mà, l'estelada, a l'altra, el puny alçat d'una revolució d'ordre.

Llicenciat en Dret per la UOC i màster en Història Econòmica per la UB, "mai no perd la compostura ni en públic, ni en privat", expliquen els seus. Fins i tot en el moment que coronava la cúspide de la seva carrera, quan amb tan sols 38 anys es convertia en el 132è president de la Generalitat, va aguantar el tipus. 

El primer gran repte que tindrà el seu executiu és fer un reset per diferenciar-se de l'anterior i trencar definitivament amb la dinàmica d'esbombar dia sí, dia també, les disputes internes.