En el cap de Pedro Sánchez la repetició electoral del 10-N era una idea brillant. Però, quan s’ha plasmat a les urnes aquest diumenge, la realitat ha acabat sent una altra. Va dir que anava a les eleccions amb l’aposta d’aconseguir un govern fort, sense dependre dels independentistes, i superar el bloqueig. El CIS anterior a la campanya li donava fins a 150 escons. Però s’haurà de conformar amb 120 escons, tres menys que el 28-A. L’aposta ha fracassat estrepitosament, perquè continua el bloqueig i depèn més de Catalunya. El problema han estat els errors de càlcul, amb una resposta a la sentència del procés que no va saber calibrar Iván Redondo i un auge de l’extrema dreta després de l’exhumació del dictador del seu mausoleu. La jugada no ha estat rodona.

 

Pel que fa als blocs dreta-esquerra, les distàncies s'escurcen. El 28 d’abril les esquerres sumaven 165 i les esquerres sumaven 147. Ara el PSOE, Unidas Podemos i Més País sumen 158 i el PP, Ciutadans i Vox sumen 152. Hi ha hagut sobretot un transvasament dins dels mateixos blocs, especialment en els partits conservadors, amb l’auge d’una extrema dreta propulsada i desacomplexada. La disjuntiva de Sánchez continua sent la mateixa: una gran coalició, en aquest cas amb Pablo Casado, o buscar la majoria de la moció de censura, ara amb més ponts dinamitats amb l’independentisme català. La participació ha baixat dos punts, fins al 69%.

Com a primera força, el PSOE passa de 123 a 120 escons. En segona posició, el PP de Pablo Casado remunta dels 66 als 88 escons. En tercera posició, Vox més que duplica dels 24 als 52 escons. En quarta posició, Unidas Podemos baixa de 42 a 35, salvant més o menys els mobles. En cinquena posició queda ERC, amb 13 escons, per davant d’un Ciutadans que es queda amb 10 escons. El Més País d’Íñigo Errejón entra tímidament amb tres escons (un d’ells de Compromís).

I a diferència de les eleccions generals d’abril, el mapa no és tan roig el novembre. No només a la Catalunya d’ERC i al País Basc del PNB. A Galícia, Cantàbria, Castella i Lleó i Melilla el PP ha estat primera força. A Navarra ho ha estat la coalició de dretes Navarra Suma. I a Múrcia i Ceuta ho ha estat l’extrema dreta de Vox.

 

Després de Sánchez, el gran perdedor de la nit és Albert Rivera, que ha vist confirmada la debacle que pronosticaven les enquestes. No només ha perdut 47 dels 57 escons que tenien, sinó que alguns pesos pesants de la formació, com José Manuel Villegas o Juan Carlos Girauta han perdut el seu escó a la cambra baixa espanyola. Demà gran part dels focus estaran al carrer Alcalá de Madrid, caserna general de Ciutadans. Aquesta fuita ha anat gairebé tota a alimentar el PP i Vox.

En canvi, s'ha acabat l'excepcionalitat espanyola sobre l'extrema dreta. Vox ha aconseguit més que duplicar els resultats de fa mig any, situant-se com un dels partits ultres més importants d'Europa. Ben aviat ha estat felicitat des de França per Marine Le Pen. "Defensarem a les Corts tot el que hem defensat fins ara", ha promès Santiago Abascal després de confirmar-se l'èxit. Ha promès recòrrer al Tribunal Constitucional “totes les lleis lliberticides” i s’ha vantat d’haver “obert els debats prohibits”. També ha titllat de "lliberticida" l'Estat autonòmic.

Per la seva part, l’independentisme és més fort a Madrid. ERC és la cinquena força, JxCat ha pujat de 7 a 8, EH Bildu de 4 a 5 i la CUP entra amb dos. El PNB també millora resultats de 6 a 7 diputats. A part de Més País, han entrat dues formacions. El BNG ha recuperat representació amb un diputat i la plataforma Teruel Existe, que representa l’Espanya buidada, n’ha aconseguit un també.

Sánchez contra un independentisme més fort

Amb aquests números, l’únic que pot formar govern, un cop més, és Pedro Sánchez, que està més debilitat que abans. Continua tenint dues opcions sobre la taula. La primera és revalidar la majoria de la moció de censura, amb un Pablo Iglesias carregat de raons per a un govern de coalició i un independentisme que és més fort que mai, amb 23 diputats dels 48 que es reparteixen a Catalunya. A més a més, el PSOE depèn encara una mica més del sobiranisme català i basc.

L’altra opció és la de buscar els suports cap a la dreta. Amb Albert Rivera desactivat, que no pot facilitar cap investidura, només li queda el crescut PP de Pablo Casado, tot i que frenat per Vox. Tant Sánchez com Casado han rebutjat durant la campanya una “gran coalició”, però no han tancat la porta a un acord que permeti la investidura com la de Rajoy el 2016.

Perd majoria absoluta al Senat

Per a mantenir la majoria absoluta al Senat, el PSOE havia d'aconseguir 115 dels 208 escons en joc en aquestes eleccions. Tampoc no se n'ha sortit. Els socialistes han aconseguit 95 senadors. Per darrere se situen el PP (79), ERC (10), el PNB (9), Navarra Suma (3), JxCat (3), Compromiso por Melilla (2), Teruel Existe (2), EH Bildu (1) i Coalició Canària (1). Ciutadans no n’ha aconseguit cap.

La nit a Ferraz ha començat amb un hermetisme total. No ha sortit ningú a valorar els sondejos que ja apareixien als mitjans de comunicació. Només alguna veu insinuava que, si es confirmava el fiasco, algun cap hauria de rodolar. Un dels que més sona és el d’Iván Redondo, el guru de Pedro Sánchez que va dissenyar una suposada jugada mestra.