Aquest dilluns a mitjanit finalitzava el termini que estableix la llei electoral espanyola (LOREG) per a registrar candidatures per a les eleccions municipals del 28-M. I els partits han apurat fins a l’últim minut per a tancar les seves candidatures. Finalment, a la línia d’aquesta meta, el primer que hi ha arribat és Esquerra Republicana, amb “més llistes que mai”. El segueixen Junts, el PSC, els comuns i la CUP. Encara queda una campanya electoral que arrencarà el pròxim divendres 12 de maig i finalitzarà el divendres 26. I que els ciutadans passin per les urnes el diumenge 28.

📅 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

ERC: 804 llistes

Els republicans són els qui més llistes han aconseguit tancar per aquestes eleccions, amb candidatures en 804 municipis. D’aquesta manera, baten el seu propi rècord històric, de fa quatre anys, quan en van registrar 802. A aquestes cal sumar-hi també les 32 llistes en EMD (entitats municipals descentralitzades), deu més que el 2019. Des de Calàbria subratllen que tindran candidatura a totes les capitals de comarca de Catalunya, amb la incorporació de Pont de Suert i Vielha (en acord amb Aran Amassa, la formació de l’excupaire Mireia Boya), les dues que faltaven.

Junts: 728 llistes

El segon partit que presenta més llistes és Junts per Catalunya. El partit encapçalat per Laura Borràs i Jordi Turull presenta candidatura a 728 municipis del país i també a 20 entitats municipals descentralitzades. En aquests números, no estan inclosos els vuit municipis i sis terçons on es presenta Convergència Democràtica Aranesa, partit amb el qual Junts té un acord de col·laboració. El secretari general dels juntaires, Jordi Turull, ha presumit del fet que “cap altra formació havia aconseguit presentar tantes llistes en les seves primeres eleccions” locals. A les candidatures, Junts ha aplegat tot l’espai postconvergent a les capitals de comarca, amb l’excepció de Mollerussa. També destaquen els acords globals amb Impulsem Lleida i Impulsem Penedès, o el fet que a Barcelona la marca serà Trias per Barcelona, plataforma on s’hi integra Junts, el PDeCAT, Demòcrates i Moviment d’Esquerres. Des de Bofill (passatge on hi ha la seu nacional de Junts), reivindiquen que presenten llista als 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una de les assignatures que tenien pendent.

PSC: 615 llistes

La portaveu del PSC, Èlia Tortolero confirmava aquest dilluns que les previsions del partit s'havien complert i s'havien aconseguit tancar 615 llistes electorals arreu del territori, entre les quals totes les capitals de comarca del país. Aquesta xifra suposa un creixement de pràcticament el 20% respecte del 2019, quan el clima polític era radicalment diferent a Catalunya, amb el país immers en el judici als presos polítics del procés. A principis d'abril, des del partit de Salvador Illa reconeixien que aquesta xifra permetia deixar enrere els moments més complicats de la formació per configurar les llistes, ja que el 2015 en van presentar 532 i el 2019 va tocar fons amb 526. Amb tot aquest nombre encara queda lluny del seu rècord de llistes que es va donar el 2007 amb 772 candidatures. Un dels llocs on la presència del partit ha crescut amb més notorietat és a les comarques gironines, amb un 50% més de llistes electorals i 110 candidatures en total per a les eleccions del 28 de maig. Segons va destacar a la presentació de les llistes el primer secretari dels socialistes gironins, Marc Lamuà, aquest augment "consolida la dinàmica" de creixement dels últims comicis i és un mostra "de la feina feta" arreu del territori. 

Comuns: 174 llistes

Enmig de la crisi a l'espai d'esquerres a l'estat, En Comú Podem es presenta a 174 municipis catalans a les pròximes eleccions i un 80% de la població de Catalunya podrà votar per aquesta opció política el 28 de maig. A diferència de fa quatre anys, Catalunya en Comú i Podem Catalunya és presenten conjuntament a totes les llistes electorals i d'aquestes, 160 portaran el nom d'En Comú Podem, mentre que en alguns municipis en concret, com ara Badia del Vallès o Sant Adrià del Besòs, s'ha optat per altres formules però que engloben les dues formacions. En aquest sentit, el portaveu i candidat a l'alcaldia de Sabadell, Joan Mena, remarcava aquest mes d'abril que la seva marca és l'evidència que la "unitat és possible", davant la crisi. Per altra banda, també s'ha arribat a un acord de coalició amb independents a les Terres de l'Ebre sota la marca Movem i amb Progrès Municipal en Pallejà i Castellbisbal. Cal destacar també que en una dotzena de municipis, membres de l'espai d'En Comú Podem s'han incorporat a les llistes d'altres partits. 

CUP: 167 llistes

La CUP presentarà en aquests comicis un total de 167 llistes, 23 menys que fa quatre anys. La xifra ha ballat fins al mateix límit de mitjanit que fixa la LOREG, i finalment, a última hora, quatre assemblees locals van acordar presentar-s’hi. D’aquesta manera, les candidatures cupaires podran ser votada per una població de més de cinc milions i mig de persones. La majoria es concentren a la demarcació de Barcelona, les comarques gironines i la Catalunya Central. Però també han aconseguit, per primer cop, una candidatura a Palma. Totes aquestes candidatures seran presentades en un “gran acte polític” a Santa Coloma de Gramenet. També hi presentaran la seva proposta política, debatuda durant més d’un any en assemblees en les quals han participat unes 750 persones.