Tots els municipis de la Catalunya Nord estan cridats aquest diumenge a la primera volta de les eleccions locals que se celebren arreu de l'Estat francès. A escala estatal, aquests comicis es presenten com una mena d'assaig de les generals del 2027, amb un ull posat sobre la capacitat o no que tingui el partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, de Marine Le Pen i Jordan Bardella, per ampliar el seu nombre alcaldies. Al Rosselló, Perpinyà es va convertir el 2020 en la primera ciutat de més de 100.000 habitants a ser governada pels lepenistes i, des d'aleshores, és un dels feus principals de la ultradreta francesa. Ara, en les eleccions municipals a la Catalunya Nord que comencen aquest 15 de març, haurem de parar atenció a la (impossible) tasca de fer fora el batlle Louis Aliot de Perpinyà.
Quan Aliot va arribar a la batllia, tothom va començar a fixar-se en la seva gestió d'aquesta ciutat de 120.000 habitants, amb una de les taxes de pobresa més altes de tot el país després de més de 60 anys de governs conservadors. Després de Le Pen i de Bardella, ell és el tercer home del Reagrupament Nacional, i ara el partit ultra vol fer servir la capital del Rosselló com a exemple, tot i que hi ha experts que tenen ben clar que l'extrema dreta "no ha resolt els problemes de Perpinyà". L'alcalde assegura que ha posat l'accent en la immigració i la seguretat, però la realitat és que "la violència continua progressant en el territori", segons comenta a Efe el sociòleg i historiador Nicolas Lebourg. Dades recents de la Fiscalia apunten a un increment del 16% de les agressions a persones i d'un 20% a béns materials.
Louis Aliot, antiindependentista
En declaracions a la mateixa agència, la periodista Maïté Torres (del web Made in Perpignan) sosté que Aliot "ha invertit molt en seguretat, ha contractat molts policies, ha posat moltes càmeres als carrers, però les xifres són pitjors que abans i pitjors que a escala nacional". "L'atur continua alt, igual que la precarietat. El miracle que prometia no s'ha complert", afegeix. En canvi, el batlle defensa que ha "reparat el que altres van trencar durant 20 anys" i considera que sis anys no són prou per desplegar tot el seu programa. I això és el que demana: un nou mandat més. Encara més, vol conquerir la mancomunitat, ja que així multiplicarà el seu poder econòmic.
Més enllà del seu discurs clarament antiimmigració i basat en la seguretat, d'Aliot també cal dir que és profundament antiindependentista. És cert que el batlle de Perpinyà ha criticat Vox, formació germana del Reagrupament Nacional a l'Estat espanyol, pel seu menyspreu de la identitat catalana i que ha volgut estrènyer llaços l'equip de rugbi de referència a la Catalunya Nord, la USAP; però també és veritat que ha ofegat La Bressola i que no se sent proper a Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols, per defensar la independència de Catalunya. "Em diuen que soc anticatalanista. El que soc és antiindependentista", diu Aliot, a qui podríem definir com un jacobí ultra que s'ha acostumat als símbols catalans. Amb qui manté més contactes és amb Jaime Martínez (PP), batlle de Palma, ciutat amb la qual Perpinyà està agermanada —temps ençà va formar part del Regne de Mallorca.
Majoria absoluta dels ultres?
Res no fa pensar ningú pugui evitar que Aliot revalidi l'alcaldia. Tal com recull Ràdio Arrels, les enquestes el situen a la segona volta de les eleccions municipals sense problema, amb estimacions de vot d'entre el 40% i el 45%. És a dir, que ara la incògnita és si arribarà a la majoria absoluta en la primera volta o no. L'únic que podria frenar-lo és el procés judicial en el qual està immers, ja que el podria inhabilitar, però la sentència encara trigarà a arribar.
La unió d'esquerres entre La França Insubmissa, els Ecologistes i Generació S., amb Mickaël Idrac al capdavant, es presentava com la principal alternativa, amb una estimació del 16-17% dels vots en una enquesta publicada el desembre per L'Indépendant. Però la mort violenta d'un militant d'extrema dreta en mans d'un militant d'esquerres a Lió n'ha perjudicat la percepció a escala estatal, i ara ha agafat força el tàndem de centreesquerra format per Agnès Langevine i Annabelle Brunet. Aquesta llista compta amb el suport del Partit Socialista, dels socialdemòcrates de Plaça Pública i dels catalanistes d'Unitat Catalana, i aspira a ser la segona força amb el 22% dels vots. Per darrere, cal esmentar qui fou candidat oficial dels socialistes i que ara s'ha quedat orfe, Mathias Blanc, que no compta amb el suport de la direcció del PS però sí de la militància, amb una previsió d'un 10% dels vots; l'hereu polític de l'antic batlle Jean-Marc Pujol, Bruno Nougayrède, consolidat com a cap de l'oposició i representant de la dreta més clàssica (i dels catalanistes Oui au Pays Catalan), tot i que no s'espera que obtingui més del 15% dels vots després de protagonitzar una polèmica homòfoba; i, finalment, Pascale Advenard, candidat trotskista que amb prou feina arribarà al 2% dels vots. Com dèiem, no sembla que ningú pugui disputar-li l'alcaldia a Aliot.
Les eleccions fora de Perpinyà
Fora de Perpinyà també hi ha eleccions, i ja hi ha 95 comunes de la Catalunya Nord (112 si comptem la Fenolheda) que saben qui serà el seu batlle perquè només s'ha presentat una persona, com és el cas de Prats de Molló (Alt Vallespir), amb la candidatura de Claude Ferrer; i Vilafranca de Conflent, amb Gilles Robert.
Però sí que hi ha partit a Ribesaltes i Elna, entre altres. En el cas de Ribesaltes, el dretà André Bascou deixa el càrrec després de 43 anys, i cinc candidats es disputaran l'alcaldia. A la dreta, Bernard Cuadras, del govern municipal; i Amélie Parraud, d'una família que ha tingut dos batlles a la vila. D'una altra banda, qui va quedar en segona posició l'any 2020, Joël Diago. Tampoc no ens hem d'oblidar de l'esquerrana Lauriane Rawcliffe i la seva llista participatava, mentre que l'RN ho intentarà amb Julien Potel. I a Elna, Nicolas Garcia tampoc no es torna a presentar, i el dubte és si els comunistes podran repetir. De fet, això és un dubte que s'estén a tot el país: si podran mantenir els últims ajuntaments que tenen. André Trives, hereu polític de Garcia, encapçala una de les llistes d'esquerres. Christelle Jimenez n'encapçala l'altra. Per part de l'extrema dreta s'hi presenta un membre de l'ala dura, Steve Fortel.
Imatge principal: el batlle de Perpinyà, l'ultra Louis Aliot - Efe / ACN