Albert Rivera volia convertir-se en l’Emmanuel Macron espanyol. I ho podria haver aconseguit. Les dinàmiques de Ciutadans i La República en Marxa tenen paral·lelismes: dos moviments liberals relativament nous que sorgeixen de les cendres de la socialdemocràcia però recullen també del centre-dreta desencantat del bipartidisme. Però només un element ho ha pertorba tot: Andalusia. Allà amb qui van pactar és amb Vox, els socis de Marine Le Pen a l’Estat espanyol. En aquestes eleccions generals, el dirigent unionista es troba en una cruïlla. Haurà de decidir si agafa la sortida a la dreta o es manté en el carril central.

De possibilitat de sortir de la tendència a la dreta en té una, que és assenyalada per tots els seus rivals: el pacte amb el PSOE. L’últim baròmetre del CIS abans del 28-A ho dibuixava com un escenari més que plausible: per la banda alta arribarien a sumar fins a 189 diputats. La majoria absoluta se situa en 176. Només hi ha un inconvenient: Albert Rivera manté el seu cordó sanitari al president espanyol Pedro Sánchez, a qui no considera “constitucionalista” sinó aliat dels independentistes i els batasunos.

Sense anar més lluny, des de fa dues setmanes, el líder de Ciutadans no para d’oferir-se a Pablo Casado per a formar un govern de coalició com el d’Andalusia, un altre cop sense renegar dels vots de l’extrema dreta. Malgrat que el candidat del PP ja no li fa cas, Rivera hi ha insistit aquesta setmana passada míting rere míting. Diu que vol exportar la via andalusa a tot l’Estat espanyol.

Des de Cs han calculat que tenen més pèrdues cap al PP que al PSOE, i per això surten a disputar aquests vots. Però des de Ferraz es freguen les mans. Amb una dreta escorada a l’extrem, que té com a única prioritat fer fora Sánchez al preu que sigui, tot el centre moderat que podia representar el partit de Rivera se’l queden els socialistes. El president espanyol ha plantejat una campanya plana, sense sortides de to. Les estridències i els plats pel cap, per al trifachito.

Mentrestant, el partit de Macron té en stand by l’aliança amb la formació de Rivera a les eleccions europees. Des de París han decidit esperar a veure què passa a les eleccions del 28-A, i quin escenari de pactes es dibuixa, abans de segellar l’acord per concórrer conjuntament als comicis. Per als macronistes, el pacte amb l’extrema dreta és una línia vermella. És aquest el cordó sanitari.

Rivera intenta un Lluch

L’acte del cap de setmana l’ha protagonitzat el mateix Rivera, que se n’ha anat al municipi guipuscoà d’Errenteria, feu abertzale governat per Bildu. Allà, ha estat rebut per llaços grocs gegants a la plaça on actuava i una sonora cassolada mentre ha durat l’acte. I el líder de Ciutadans ha intentat emular el socialista català assassinat per ETA, Ernest Lluch, quan els ha dit que piquessin més fort les cassoles perquè no els escoltava. El resultat, però, no ha estat el mateix. Tampoc l’època no és la mateixa que els anys de plom de la banda terrorista.

Aquest cap de setmana, el primer de la campanya, ha tingut un color molt basc. Excepte el candidat a la reelecció Pedro Sánchez, els principals líders espanyols s’hi han deixat veure, des de Pablo Casado i Santiago Abascal fins a Pablo Iglesias. Aquest últim ha aprofitat el Dia de la República per anar a Éibar, el primer municipi de tot l’Estat que el 14 d’abril del 1931 va penjar al balcó de l’Ajuntament la bandera tricolor republicana.