Europa es troba en un moment clau de la seva història: després de les crisis de la covid, encara superant les seqüeles en tots els àmbits socials i econòmics, amb una guerra a les portes del continent i l'amenaça de l'escalada de les tensions geopolítiques a l'Orient Mitjà, a més dels debats pels reptes tecnològics i econòmics, la gestió de les migracions, i en un context ben polaritzat amb els partits d'extrema dreta, molts d'ells euroescèptics, en auge arreu del continent. Aquesta situació crítica, de punt d'inflexió, sembla que es percep en la ciutadania, que tindrà la possibilitat d'expressar-se en les eleccions europees del pròxim 9 de juny per escollir els 705 nous diputats del Parlament Europeu i enguany s'albira una participació rècord.
Si bé a Espanya les europees solen ser uns comicis més oblidats, amb taxes de participació a la baixa en comparació amb els comicis estatals o autonòmics, aquest 9 de juny la participació podria arribar al 70%, segons el darrer baròmetre del Parlament Europeu, la qual cosa suposaria uns 15 punts percentuals per sobre de la participació en els darrers comicis del maig de 2019 i la participació més alta des de les primeres eleccions europees que es van votar a l'Estat, de 1987 —amb un 68,5%—, a penes un any després de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea (UE).
L'Eurobaròmetre d'aquesta primavera assenyala que el nombre general d'europeus interessats en els comicis del pròxim juny ascendeix fins al 71%, deu punts percentuals per sobre dels comicis del 2019, alhora que el 53% considera aquestes eleccions com "importants". De fet, el context convuls d'escalada bèl·lica i de les tensions geopolítiques arreu del món, arran de la guerra d'Ucraïna i a Gaza, són un factor clau per esperonar la participació: el 81% dels europeus enquestats citen aquestes circumstàncies com a molt rellevants per anar a votar quins seran els representants d'Europa.
Sanitat i pobresa, prioritats a Espanya
Pel que fa als temes concrets que preocupen els ciutadans, a Espanya el principal és l'estat de la sanitat pública, seguit de la lluita contra la pobresa i l'exclusió social —en els termes emprats pel baròmetre europeu—, que assenyalen com a principal qüestió a abordar el 45% i el 41% dels enquestats, respectivament. Continuen la llista de principals preocupacions pels espanyols l'economia i els llocs de treball (38%), la política agrària (31%), la lluita contra el canvi climàtic (28%), la gestió de les migracions i l'asil (20%), el futur d'Europa (17%) i la democràcia i l'estat de dret (16%). En molta menor mesura, la defensa i la seguretat (14%), la lluita contra el terrorisme (12%) i la igualtat de gènere, la inclusió i la diversitat (7%).
A Europa, la defensa i la seguretat són una preocupació cabdal
Quant al conjunt dels europeus, incloent-hi la resta d'estats membres, les dades globals mostren un panorama de prioritats diferenciat, amb moltes particularitats a cada país. Si bé les dues principals preocupacions continuen sent la lluita contra la pobresa i l'exclusió social i la sanitat pública —en ordre invers a Espanya— la defensa i la seguretat de la Unió Europea escala a una tercera posició, essent la principal preocupació del 31% dels europeus. També hi ha una major preocupació per la lluita contra el terrorisme (19%), la democràcia i l'estat de dret (23%), el futur d'Europa (26%) o les migracions (24%).