La UE destina alguns fons a altres països amb la voluntat de redistribuir i equiparar nivells econòmics. Ara, tot plegat, podria canviar. És possible que alguns països de la Unió Europea hagin de complir objectius a canvi del pressupost que reben de la mateixa UE dins dels plans elaborats per la Comissió Europea. Fins ara, els fons de cohesió de la UE, que han pujat fins als 392.000 milions d'euros entre 2021 i 2027 i estava destinat a ajudar i impulsar el creixement de les regions més pobres. I es paga segons criteris acordats, no en funció dels objectius.
Així, el fons de cohesió proporciona suport als estats membres amb una renda nacional bruta (INB) per càpita inferior al 90% de la mitjana de la UE-27 per reforçar la cohesió econòmica, social i territorial de la UE. Per al període 2021-2027, segons el mateix portal de la Comissió Europea, el fons afecta Bulgària, República Txeca, Estònia, Grècia, Croàcia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia i Eslovènia.
La mateixa web constata que el fons de cohesió finança programes de responsabilitat compartida entre la CE i les autoritats nacionals i regionals dels estats membres. Les administracions dels estats membres escullen quins projectes finançar i assumeixen la responsabilitat de la seva gestió diària.
La UE podria canviar radicalment la manera de finançar els seus membres
Un document firmat pels 27 comissaris dimecres passat i segons destacava el portal d'informació POLITICO, l'executiu de la UE ha plantejat la possibilitat que es posin condicions per al finançament de forma generalitzada. Aquesta seria la primera vegada que es planteja una cosa d'aquestes característiques. Encara cal una proposta formal que reculli exactament els paràmetres, però, per ara, hi ha aquesta informació sobre la taula. Quan hi hagi una proposta formal, els governs podran donar la seva opinió al respecte.
L'objectiu d'aquest fons és reduir les bretxes entre les regions més riques i les més pobres. Tots els països, des de Portugal fins a Hongria i Bulgària, s'han beneficiat d'aquest fons. Se centra principalment en temes de medi ambient i infraestructura de transport. Aquesta reforma està a l'agenda perquè, tal com destaca la mateixa publicació, les institucions europees s'estan preparant per a la possible expansió de la UE amb els Balcans i Ucraïna. En aquest sentit, els diners del fons serviria per ajudar-los a equiparar o assolir el nivell econòmic dels països membres.
POLITICO destaca que si el fons de cohesió depèn de reformes des d'un inici, seria més fàcil mantenir el bon govern dels mateixos països. Malgrat tot, no sembla que sigui fàcil establir aquesta nova política. Els països del nord d'Europa han comentat que la manera de fer actual és ineficient. El mitjà descriu que la manera de fer seria semblant al fons postpandèmia. Les transferències es feien efectives amb reformes internes. Ara bé, tal com es destaca, no seria fàcil. Aleshores ja hi va haver crítiques perquè les transferències venien acompanyades d'auditories. En aquest sentit, el text que cita el portal, insisteix que calen sistemes sòlids de control perquè ara aquestes mesures podrien ser considerades dèbils.