Cop a la corrupció a compte dels fons europeus per a la recuperació després de la pandèmia de la covid-19. Les autoritats italianes han arrestat aquest dijous 22 persones acusades d'haver defraudat centenars de milions d'euros al Pla nacional de Recuperació de la pandèmia (PNRR), finançat amb fons europeus, segons ha informat l'agència Efe. Es tractaria del primer gran cas de corrupció relacionat amb aquest fons, creat per a la recuperació després de la crisi generada per l'emergència sanitària.
L'operació, dirigida per la Fiscalia europea, ha estat executada per agents de la Guàrdia de Finanza (policia fiscal italiana) i amb la col·laboració de les policies d'Eslovàquia, Romania i Àustria, segons un comunicat del cos. En total, vuit persones han estat empresonades de forma preventiva i 14 han estat posades sota arrest domiciliari i a dos se'ls ha prohibit exercir tota activitat comercial. A tots ells se'ls ha requisat béns per 600 milions d'euros, entre vil·les, "importants" quantitats de criptomonedes, rellotges d'alta gamma, joies, or i cotxes de luxe.
L'operació de l'Oficina de la Fiscalia Europea (EPPO) afecta diversos països europeus i a Itàlia els arrestos s'han produït a les regions de Véneto, Llombardia, Trentino Alto Adige, Friuli Venecia Julia, Toscana (nord), Lacio, Campana i Pulla (sud). D'acord amb la investigació, el frau ha estat perpetrat per un "grup criminal" amb l'ajuda de diversos testaferros i quatre empresaris. En una primera fase va implicar diversos projectes per "desenes de milions" d'euros finançats pel pla de recuperació als sectors de la digitalització del sistema productiu deixats per la companyia SIMEST, participat pel banc públic Cassa Depositi i Prestiti i que ajuda les empreses italianes a la seva internacionalització.
Com actuava la trama?
SIMEST, segons el comunicat de la Guàrdia de Finanza, ha ajudat les autoritats financeres durant les indagacions. Posteriorment, la investigació va demostrar que la mateixa organització, sovint a través de les mateixes societats, creava crèdits inexistents per al sector de la construcció, amb la captació de subvencions per a la reforma de façanes al país, i per al suport a la capitalització de les empreses per uns 600 milions d'euros. Les autoritats van descobrir un sistema de blanqueig de capitals mitjançant una "complexa i articulada" xarxa d'empreses fictícies a Àustria, Eslovàquia i Romania.
Itàlia és el principal beneficiari del Fons de Recuperació, que preveu la recepció de 191.500 milions d'euros fins a 2026, dels quals 69.000 milions seran transferits com a subvencions i 122.600 milions arribaran com a crèdits a tornar, a què se sumeixin uns altres 30.000 milions en recursos nacionals.