Les eleccions catalanes van suposar un triomf molt important per a l'independentisme, que va incrementar la seva majoria parlamentària als 74 escons i va superar per primer cop el 51% dels vots. Així doncs, la independència de Catalunya va continuar marcant el ritme polític del país, al contrari del que molts analistes havien predit dies abans, tal com ha apuntat el setmanari britànic The Economist.

"De cara a les eleccions al govern regional del 14 de febrer, molts esperaven que qüestions pràctiques com la pandèmia i la caiguda econòmica serien els aspectes més importants a les ments catalanes. Però les ferides de l’octubre del 2017, quan un referèndum inconstitucional sobre la independència d’una de les regions més importants d’Espanya va provocar l’empresonament de nou líders separatistes, encara són en carn viva", apunta el setmanari.

Captura

The Economist es fa ressò de la victòria independentista i recorda que "les autoritats [penitenciàries] catalanes van permetre els presos fer campanya". "Un cop més, la divisió emocional sobre la independència va dominar les eleccions", subratlla afegint que, tot i això, la participació va caure del 79% del 2017 al 54%.

El setmanari britànic també explica que Salvador Illa va guanyar les eleccions gràcies a la divisió de l'independentisme en quatre partits "amb estratègies molt diferents". Descriu Illa com el "català afiliat al Partit Socialista de Pedro Sánchez, el primer ministre espanyol". "Va obtenir més vots que qualsevol altre partit, tot i que només va obtenir el 23%. Per a ell va ser una victòria útil, encara que limitada", conclou tenint en compte la impossibilitat d'Illa per formar una majoria que li permeti aspirar a la presidència de la Generalitat.

Pactes i vetos

Tot i la quimera d'arribar al Govern, els socialistes ja han fet els primers moviments reunint-se amb els comuns. Tots dos partits han reconegut "bona entesa" tot i que semblen tenir estratègies diferents, ja que mentre els primers volen fer un Govern en minoria repetint la fórmula de la Moncloa, els segons opten per incloure en la suma ERC, reeditant per tercer cop un tripartit "d'esquerres". 

A l'altra banda hi ha els tres partits independentistes, que ja s'han reunit tots entre ells, tot i que sense fer una trobada a tres. ERC aposta per incloure al futur Govern els comuns, mentre que JxCat es mostra reticent. Els comuns, per la seva banda, veten els de Carles Puigdemont tot i que veurien bé un Executiu amb ERC sense el PSC.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat