El Pare Noel és "Ciudadano"

Que el Pare Noel en els seus orígens era verd és una història que pocs saben. Qüestions de màrqueting, la companyia Coca-Cola va popularitzar-ne la imatge tenyida de vermell, que vesteix el personatge que deixa regals a les cases la nit del 25 de desembre, i que competeix amb la marca autòctona catalana, el tió. La genuïnitat es va veure reemplaçada aleshores per les vendes i la competència acarnissada.

Al·legories de la política, avui, a Vista Alegre, Madrid, els seguidors de Ciudadanos porten aquests mateixos gorrets nadalencs que els protegeixen del fred, mentre els autobusos descarreguen riuades de gent que desfila fins l’estadi. “Venimos por Albert”, diu una àvia.

Albert, els orígens

Els mítings de Ciutadans són també una bona aposta de màrqueting. Corria l'any 2012 l'últim cop que Albert Rivera va comparèixer en un hotel d'escala humana – l' Hesperia, de l'Hospitalet de Llobregat. Hi assistia la seva mare, que va saludar els periodistes dient "Albert no es de Barcelona, vive en la Garriga". És a dir, un dels pobles amb més renda per càpita de Catalunya. Ni banderes ni molt menys comitiva doctorada en Economia, Dret o ADE, com encapçala avui el catedràtic Luís Garicano.

En aquell míting hi havia un jove que atrapava, sense gaires garlandes, pel seu discurs de tendència antinacionalista catalana. S’anunciava el sorpasso al PSC, però només arribava per repartir cors tripartits amb la bandera espanyola, la europea y la catalana. Era l'únic marxandatge que intercanviaven un centenar de familiars i amics, que l’observaven.

Madrid, Carabanchel

Albert no és ja aquell jove dels cartells semipornogràfics. Com avui, es persona a grans escenaris. Curiosament, Carabanchel és un dels barris més humils de la capital espanyola. La gent de les grades també ha vingut amb la família, com llavors a l'Hospitalet: pares, mares, i joves estan ben engrescats.

Es demana per megafonia "seguin, si us plau, que volem controlar l'aforament". Diuen que hi ha 10.000 persones. Caldria contrastar-ho. Onegen banderoles de la formació taronja. Mentre que als periodistes se'ls congelen les mans esperant més de dues hores, reparteixen melindros i xocolata. Cortesia de la casa.

Tenen presentadors que recorden al Noche de Fiesta de TVE1: porten micròfons, targetes i saben moure’s davant la càmera. Són l'actor Toni Cantó i Beatriz del Pino, amb experiència a Antena 3 i Telemadrid. Amb aires de Valle-Inclán a Luces de bohemia, Cantó afirma que "això sembla allò que al teatre en diuen un sold-out". L'aforament complet fins a la bandera –taronja– vaja.

El primer president català

Com els bons productes, Ciutadans té un bon eslògan –"con ilusión"– i mentre la gent espera s'emeten vídeos de caire cinematogràfic. S'explica que els espanyols van fugir de les dues Espanyes. Albert apareix voltat de gent normal amb què l'electorat s'hi identifica fàcilment.

De cop, algú crida "Albert, presidente" i tots l'acompanyen: "yo soy español, español, español...". El presentador de platea pregunta a Carlos Carrizosa, portaveu de C's al Parlament, si podrà haver-hi un president català. El silenci i la incomoditat és gran i deixen escoltar les banderes trencant l'aire com aspes de molí. Ell diu que sí, que serà l'Albert i la gent recupera l'aire i s’exalta: “Catalunya es España”.

Els vídeos segueixen. Fins i tot n’hi ha un que fa riure la gent: “El Equipo A de Ciudadanos”. Amb música i tot. Tenen inventiva, seria mentida negar-ho. Segurament, també diners. Si no, no s'entén d’on surt tot aquest marxandatge.

Inés, divisió antiescarni

Inés Arrimadas puja a la palestra, creuant la passarel·la fins a l’escenari. Ciutadans ha aconseguit i aconseguirà allò que no poden els independentistes: reunir Espanya, i arreglar-la, sense trencar-la, diu. Arrimadas està esplèndida i la clava. Fins i tot, és més ella del que s'aprecia quan surt al Parlament. Assegura que Albert és una persona positiva i un líder, com Suárez, que encapçalarà el canvi.

La mà dreta de Rivera diu que ella ha d’anar amb escorta per Catalunya, que ell ha estat amenaçat de mort després de rebre escarnis. La subtilesa amb què ven Rivera, marca catalana, i alhora deixa els ciutadans de Catalunya com a gent intolerant i antidemocràtica passa desapercebuda amb una frivolitat que a ningú espanta. Ella és l’estendard de la lluita antiseparatista contra Mas, a qui Albert “deja sentado en el escaño, con sólo cuatro palabras”. I suma: "Si Ciudadanos no existiera, habría que inventarlo".

Gandhi i King

La presentadora diu que avui Ciudadanos es trending topic mundial. També ho són les grans marques. I Albert, el millor producte de la casa, puja a l’escenari. Està nerviós. Després de tot, és un ésser humà que segurament no s’hagués imaginat mai que arribaria tan lluny.

De cop, treu una pilota que ha firmat a un seguidor i la llança amb força fins a l’altra punta de “l’estadi”. No és un estadi, però Rivera diu que ho sembla. De cop, una es contagia de la il·lusió. El míting és d’allò més divertit i animat. Atrapa.

Potser perquè Rivera és la resposta a la política decebedora i nefasta de la Moncloa, la gent no pot creure que hi hagi una persona tan neta, natural, oberta i implacable. Però ell segueix i cita Ghandi: “Primer ens ignoren, desprès ens insulten… i desprès guanyem”. Abans havia estat citat per l'independentisme, però aquí no ho saben. Aplaudiments, crits. Tornen les cites de Suárez. Ells són el centre polític que “té un nou projecte per a Espanya”. Albert té "un somni", com Martin Luther King el 1963 a Washington. Ho diu tantes vegades...

De Girona a Obama

Segons Carrizosa, “L'últim poble de Catalunya és tan català com la Castellana”. Rivera afirma que a diferència dels altres, no governaran amb els que volen trencar Espanya. Es citen més polítics i personatges destacats: Roosevelt, Pascal, Kennedy. "Els espanyols hem de preguntar-nos què farem pel nostre país".

Aprofita també per recordar que Pablo Iglesias no subscriu acords d'Estat, que el lema de Pedro Sánchez es "gobernar sólo para la mayoría" i que si volen continuar amb quatre anys més de Rajoy, que votin el Partit Popular. La gent xiula i riu.

Rivera, acaba. Esmenta Obama. Albert potser no sap que el president dels Estats Units va vendre unes expectatives tan elevades que no podien fer més que decebre. A les grades es veu que Pepsi patrocina l'estadi. El Pare Noel de Ciutadans segurament seria taronja i en prendria. Però compte. La cola, quan es sacseja, fa escuma i el consumidor observa, trist, que, quan se'n va, no n'hi ha per tant.