El judici al major Trapero, que arrenca aquest dilluns, arriba tres mesos després de conèixer-se la sentència del Tribunal Suprem del judici al procés. El Suprem va dividir la causa en tres i va provocar que la cúpula policial es quedés a l'Audiència Nacional i la Mesa del Parlament tornés a Catalunya, al TSJC.

Més enllà de si els Mossos van complir ordres, de si no van fer res per impedir el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i de si van fer prou per treure la secretària judicial de la conselleria d'Economia el 20-S, hi ha diversos condicionants que no es poden deixar de banda davant la segona part del judici al procés.

La sentència del 14 d'octubre per sedició és una de les claus principals d'aquest judici que comença demà amb unes acusacions més elevades que les que tenien els consellers del govern de Carles Puigdemont. I serà clau per entendre alguns moviments que des d'aquest dilluns 20 de gener es començaran a veure a la sala de vistes i que poden marcar aquest judici, el segon judici més esperat després de l'1-O.

Clau 1: La Fiscalia

L'acusació de la Fiscalia és una de les claus principals d'aquest nou embat judicial. El Ministeri Públic s'ha mantingut en la seva acusació inicial per un delicte de rebel·lió, malgrat que la sentència del judici al procés del Tribunal Suprem hagi acabat sent per sedició. Demana 11 anys de presó per a Trapero.

Pot la Fiscalia encara rectificar? Sí. Ho pot fer just començar el judici, durant els escrits previs i també al final, just abans de les conclusions. 

En el judici al Tribunal Suprem no va canviar l'acusació. Ni en el tram final abans de començar el judici quan semblava que hi havia més pressió. S'havia canviat la fiscal general de l'Estat, després de la moció de censura al govern de Mariano Rajoy i l'entrada a la Moncloa de Pedro Sánchez. Però María José Segarra no va poder moure res. Ni abans ni al final del judici. I el Ministeri Públic es va atrinxerar en la seva petició de penes elevades per un delicte de rebel·lió.

Ara s'obre una nova etapa. El nou executiu de Sánchez ha nomenat ja Dolores Delgado com a nova fiscal general de l'Estat. Ha estat 18 mesos com a ministra de Justícia. És una fiscal progressista que haurà d'agafar ara el comandament d'un ministeri públic que, de moment, no ha volgut fer cap canvi en l'escrit d'acusació, tot i la sentència del Suprem per rebel·lió. Delgado té poc marge de maniobra, però encara en té. Veurem si abans d'acabar el judici pot convèncer dos pesos pesants de la Fiscalia: Miguel Ángel Carballo, tinent fiscal de l'Audiència Nacional, i Pedro Rubira Nieta, Fiscal de l'Audiència Nacional.

Carballo és el fiscal que ha demanat presó sense fiança per a tots els acusats del procés que van començar el seu periple judicial a l'Audiència Nacional. I amb Carmen Lamela se'n va sortir força bé. Serà l'os dur de rosegar dels advocats i també de la nova fiscal general de l'Estat.

Clau 2: La condemna de Forn

Quim Forn està condemnat a 10 anys i mig de presó per un delicte de sedició. Menys del que es demana per a Trapero i era el seu cap polític i el màxim responsable dels Mossos.

Trapero està processat per rebel·lió i li demanen 11 anys de presó. En la sentència del Suprem s'argumenta la condemna de Forn, que era el cap polític dels Mossos, perquè va ordenar un comportament policial que "permetés simular el seu aparent compliment amb el decidit propòsit de fer infectives tals legítimes ordres jurisdiccionals i del fiscal superior". El text remarca que "els Mossos en la majoria de les ocasions es veuen obligats per una aglomeració de persones impermeable a qualsevol requeriment, vingui dels agents o vingui de l'autoritat judicial, per desistir del seu intent de complir l'ordre judicial i han de claudicar en el seu objectiu, de forma vergonyant, resignada o en alguns casos gairebé complaent". 

Segons el tribunal, "han quedat evidenciats episodis d'autèntica complicitat i gairebé connivència motivada per la coincidència ideològica o per la seguretat que d'aquesta manera podrien guanyar-se l'aplaudiment i el beneplàcit d'aquells ciutadans rebels o dels responsables polítics". La sentència il·lustra el matí de l'1-O, quan els Mossos van argumentar que no podien actuar davant la gran quantitat de gent que hi havia: "En tots els centres de votació es va repetir la negativa verbalitzada de forma vehement en un escenari de rebuig mostrat per un nombrós grup de persones que bloquejaven l'entrada i es mostraven decidits i fermament determinats a franquejar-la, tot i el requeriment judicial".

El text diu que durant el judici, els testimonis van demostrar "la col·laboració d'alguns integrants del cos dels Mossos d'Esquadra per consumar la votació, fins al punt que en certs casos van arribar a traslladar les urnes un cop culminada la jornada de votació, i van utilitzar vehicles sense logotips però que van resultar pertànyer a la conselleria de Presidència. En altres, van permetre que particulars les agafessin i se les emportessin".

Per tant no seria lògic ni acusar ni condemnar el major i la cúpula política dels Mossos a una pena més alta per un delicte més greu que al seu màxim responsable, el conseller.

Clau 3: La sentència del procés

Però en la sentència del judici al procés, el tribunal fa responsable de l'operatiu policial a Trapero: "L'acusat Sr. Forn va acceptar els criteris exposats pel cap dels Mossos i va fixar com a objectiu prioritari de la intervenció policial preservar la convivència en referència a una expressió present a la imperativa resolució judicial, sense donar compte, per descomptat, del sentit interessadament atribuït a aquesta expressió. Amb això dissimulava ―si més no de manera inversemblant― el seu veritable propòsit que l'actuació dels Mossos no constituís un risc per a l'objectiu delictiu dels coacusats".

I reforça la idea que tot el dispositiu policial estava pensat per permetre el referèndum: "Es va aparentar així que la ponderació sota el 52è principi de proporcionalitat obligava a no utilitzar la força per complir la decisió judicial sinó de manera absolutament exclusiva per a defensa davant agressions prèvies 'dels ciutadans als policies'". 

Els magistrats consideren que els binomis van ser contraproduents i que van jugar en contra de tota l'organització policial. "L'assignació dels denominats binomis de Mossos a cada centre de votació, sense discriminar aquells que rebien una gran afluència de persones per votar, respecte d'aquells altres que previsiblement eren poc significatius, va suposar una neutralització de la capacitat operativa d'aquell cos policial". I acusa els Mossos de tenir una "coartada" i fer veure que eren insuficients per fer complir el mandat judicial: "La coartada de la insuficiència de Mossos en cada un i en tots els centres per complir el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Catalunya, es va mostrar amb cínica notorietat". 

El dispositiu dissenyat per Trapero i Forn, segons la sentència, va "impossibilitar l'actuació policial dirigida a fer efectiu el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". 

Clau 4: El testimoni de Trapero

Josep Lluís Trapero va declarar com a testimoni en el judici al procés en el Tribunal Suprem. Això vol dir que no va poder mentir durant les seves declaracions —els acusats sí que ho poden fer— i va desvetllar part de la seva estratègia de defensa: distanciar-se dels polítics.

Trapero va ser dur amb la cúpula política. Fins i tot va explicar el pla per detenir Puigdemont i el seu Govern si arribava l'ordre. El major dels Mossos va voler mantenir en tot moment la separació de poders. El pla preveia que cada comissari detenia un membre del Govern si arribava l'ordre de la Fiscalia o del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 27-O. "Teníem un dispositiu previst per si s'havia de detenir el president o els consellers si se'ns ordenava", va dir davant de Manuel Marchena després d'explicar que es va posar a la disposició de la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 27 d'octubre, dia previst per proclamar la DUI.

El major va ser taxatiu i en algun moment incòmode pel mateix Joaquim Forn, de qui va dir que va fer declaracions irresponsables, tot i matisar que no va donar cap ordre directe ni va manar res il·legal als Mossos. Amb tot, va retreure que la imatge que es va voler donar sobre la proclamació de la República i l'organització de l'1-O va provocar el processament dels comandaments dels Mossos, entre ells el mateix Trapero.