La vaga de fam iniciada dissabte per Jordi Sànchez i Jordi Turull i secundada des d’avui per Josep Rull i Joaquim Forn és, per El País, una “intolerable exigència als catalans”, que avui dedica el seu editorial, titulat ‘El sucedáneo’, a la campanya de protesta de quatre dels nou presos polítics.

L’editorial considera que es fa “difícil comprendre les raons de fons per escollir ara la vaga de fam com a mitjà per a donar publicitat a les seves reivindicacions”, per afegir que es tracta d’una decisió de la que els costarà “desdir-se’n” perquè col·loca “fatalment en un mateix pla el crèdit polític i l’orgull personal”.

“Posar la seva vida en perill no exonera aquests líders de la greu responsabilitat que estan contraient davant els seus companys d’ERC que no han secundat la protesta, així com davant els ciutadans de Catalunya i de la resta d’Espanya que desitgen trobar una sortida”, afegeix el text que fixa l’opinió del diari, que apunta que “la jurisprudència espanyola impedeix que un reclús arriba a les últimes conseqüències d’una decisió com la que han pres”.

Així mateix, també s’especifica que la vaga de fam serveix per a “reclamar l’atenció dels ciutadans cap a la situació personal en què les seves accions els van col·locar en lloc de contribuir a la solució de les conseqüències generals provocades”.

Per tot plegat, 'El País' editorialitza: “La vaga de fam dels quatre líders independentistes no és el resultat d’un admirable sacrifici a l’altar de la seva nació, sinó d’una intolerable exigència per a que els ciutadans de Catalunya avantposin en el seu ànim els interessos de quatre d’ells a qualsevol altre problema”.

Finalment, el text conclou que la vaga de fam “no interpel·la els tribunals”, sinó a “les forces polítiques que comparteixen amb ells el programa de secessió” i qualifica la vaga de “protesta extemporània i extrema” perquè “reclama substituir amb el succedani d’una unitat emocional la unitat política que l’independentisme no troba”. “El pitjor d’aquest succedani és que no es limita a tancar preventivament les sortides possibles, sinó que exigeix renunciar temeràriament a tota alternativa”, rebla l'editorial