El col·lectiu d'economistes Wilson, el de juristes Praga, i la xarxa catalana a l'exterior Emma han sortit en defensa del referèndum amb un comunicat conjunt que argumenta que aquest és una sortida beneficiosa no només per a Catalunya, sinó també per a Espanya i per a Europa, perquè permetrà resoldre les desavinences.

"Un referèndum és una bona solució per a tothom. Per als catalans ben segur, perquè, sigui quin sigui el resultat, portarà a obrir un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, inclús el dret a dir-hi l'útima paraula sobre la forma que ha de tenir aquesta relació", apunten.

Segons els tres col·lectius, el referèndum també pot acabar sent bo per a Espanya, "perquè obligaria el seu govern i les altres forces polítiques a repensar els fonaments del règim establert el 1978. Aquest va ser el resultat de la transició a un govern democràtic dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana donaria a la societat espanyola l´oportunitat d´alliberar-se d´una vegada dels fantasmes del seu passat autoritari i d´afrontar els defectes d´un sistema polític greument condicionat pels seus orígens".

I argumenten finalment que el referèndum també serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, "perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, anirà empitjorant i afegirà un nou front d'inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per una qüestió de principi. En aquest temps d´incertesa política, quan en molts països el projecte europeu és qüestionat des de diferents camps, l'actitud dels catalans, decididament proeuropea, fermament ancorada en principis democràtics i seguint mètodes estrictament pacífics, hauria de presentar-se com un exemple per a tothom de l'única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dintre dels Estats".

Els economistes i juristes remarquen que l'actual bloqueig té els seus inicis en el fracàs del nou Estatut, en ser retallat pel Tribunal Constitucional després del referèndum al qual es va sotmetre el projecte entre els catalans. "Llavors va quedar clar que el sistema territorial vigent, establert el 1978 després d'un llarg període de govern centralitzat, es volia fer servir per perpetuar la condició de minoria permanent que tenen els catalans a Espanya. Avui un nombre creixent de catalans consideren que els afers de la seva col·lectivitat són gestionats per Madrid sense tenir en compte les seves necessitats i sovint en contra dels seus interessos més bàsics, i molts han perdut l'esperança d'un tracte més just en el marc espanyol", indiquen.

El comunicat recorda que Escòcia i el Quebec han resolt aquestes qüestions per la via del referèndum i considera que aquesta és la via també adequada per la situació de Catalunya. "La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot no s'ha de considerar una mostra de desafiament sinó un acte de democràcia. Els dirigents estan complint el mandat que els van donar els centenars de milers que s'han estat manifestant pacíficament any rere any des de 2010; els 2,3 milions que van votar en una consulta simbòlica el novembre de 2014; els prop de 2 milions que van atorgar una majoria a les forces partidàries de la independència en les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015; i finalment, de manera prou important, les tres quartes parts de la població catalana que, segons totes les enquestes d'opinió, estan a favor que se celebri un referèndum".

Formen part del col·lectiu Wilson Pol Antràs, catedràtic de Harvard University; Carles Boix, Catedràtic de la Princeton University; Jordi Galí, Investigador Sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI); Gerard Padró, catedràtic de la London School of Economics,  Xavier Sala i Martín, catedràtic de Columbia University, i Jaume Ventura, Investigador Sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). Entre els membres del col·lectiu Praga hi ha els juristes Joan Queralt, Enoch Albertí, Tomàs de Montagut, Antoni Pigrau, entre d'altres.