El vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha confirmat que el consell d’administració d’Infraestructures.cat -empresa pública que depèn d'Economia- s’ha personat com acusació particular en les causes que afecten l’exdirector de l’empresa pública Josep Antoni Rosell.

Junqueras ho ha confirmat durant una compareixença al Parlament on també ha explicat que Rosell havia demandat l’empresa per acomiadament improcedent. En aquesta qüestió, Junqueras ha matisat que el contracte de Rosell era un contracte laboral ordinari d’alt directiu. Segons el responsable d’Economia, aquest contracte es basa en la confiança i, per tant, “la pèrdua de confiança és un dels motius de pes per rescindir el contracte”.

“Pèrdua de confiança”

Junqueras ha argumentat que el consell d’administració d’Infraestructures.cat va estar d’acord en la rescissió del contracte de Rosell arran de la seva imputació en un dels casos vinculats a la xarxa del 3%.

El jutjat del Vendrell que investiga el cas Petrum sospita que l’exdirector general podria haver participat en la manipulació de concursos aprofitant que era també el president de la mesa de contractació d’Infraestructures.cat. Els investigadors apunten que podria ser el nexe entre les empreses beneficiades per l’adjudicació de contractes i el partit del govern.  

Junqueras marca distàncies amb CDC

Durant la seva compareixença al Parlament, Oriol Junqueras ha volgut marcar distàncies amb l’anterior govern i ha explicitat que, des que Esquerra es va fer càrrec de la conselleria d’Economia -de qui depèn Infraestructures.cat- una de les prioritats era rescindir el contracte a Rosell.

Davant la pregunta d’alguns dels partits de l’oposició sobre per què havien trigat fins a 4 mesos a rescindir el contracte, Junqueras ha argumentat que van demanar assessorament jurídic al gabinet de la Generalitat i a un equip extern. Rosell va ser acomiadat el 25 de febrer del 2016.

En aquest punt ha volgut esvair els dubtes que l'oposició li ha posat sobre la taula per l'acomiadament que es va fer de Rosell després d'esclatar la investigació. El vicepresident ha assegurat que abans que arribés el nou president proposat pel seu departament, l'anterior direcció va oferir a Rosell apartar-se de la direcció general i liderar un "projecte d'internacionalització i i+d+i" a la mateixa empresa, mantenint, però, el mateix sou. L'interessat, no obstant, mai va voler assumir-ho i no es va tancar aquesta operació. 

Així, segons Junqueras, "atesa la discrecionalitat del seu nomenament, el regim retributiu i les retribucions en espècies", l'actual Govern decideix que es "revisi la seva situació contractual, considerant que era un contracte laboral d'alta direcció". "Aquesta naturalesa contractual és avalada per l'assessoria jurídica de Vicepresidència, i el consell d'administració de l'empresa també mostra la manca de confiança en el directiu, i ho va votar al febrer del 2016, amb el desistiment del contracte per desconfiança", ha comentat Junqueras. 

És per això que, segons el vicepresident, la demanda que Rosell ha presentat per acomiadament improcedent no hauria de tenir massa recorregut. Segons Junqueras, Rosell "té una plaça funcionarial, i ell interpretava que el seu contracte era de caràcter laboral", però "la conselleria d'Economia i els assessors jurídics van interpretar que era un contracte d'alta direcció, que es basava en la confiança, i per tant el desistiment es basava en la desconfiança". "No pot haver-hi indemnització perquè els càrrecs de confiança desisteixen per la desconfiança", ha conclòs Junqueras. 

La seqüència dels fets

El 21 d’octubre del 2015, la policia va escorcollar el despatx del director general d’Infraestructures.cat, per ordre del jutjat número 1 del Vendrell. El jutjat va demanar set expedients ja adjudicats i un que estava pendent d’adjudicació. Corresponien al període 2011-2012.

Al mes de desembre, els assessors penalistes de l’empresa Infraestructures.cat van emetre un informe en què demanaven no comparèixer en les actuacions fins que no s’aixequés el secret de sumari.

Una vegada analitzada la documentació, “ja sota l’actual Govern” -ha emfatitzat Junqueras-, els advocats penalistes van emetre un nou informe en què recomanaven personar-se, com abans millor, sense necessitat d’esperar que s’aixequés el secret de sumari.

El 31 de març de 2016, el president actual -tal com va acordar el Consell d’Administració- va portar al jutjat els documents que havien motivat la consulta als advocats penalistes. El mateix consell d’administració -celebrat el dia abans- va acordar també demanar un informe al gabinet jurídic de la Generalitat i actuar de conformitat amb aquest.

El 27 d’abril de 2016, el gabinet jurídic de la Generalitat va concloure que l’opció de personar-se abans que s’aixequés el secret de sumari era la més idònia.

En data de 25 de maig de 2016, l’assessor en matèria penal va concloure que el més adient és comparèixer com acusació particular de manera immediata en els procediments. La compareixença com acusació particular es va dur a terme dos dies després, el 27 de maig de 2016.