La Fiscalia no té clar si el veto que la Junta Electoral Central va aplicar al president Carles Puigdemont en excloure'l de la llista d'eurodiputats va ser correcte. En un escrit enviat al Tribunal Suprem i amb data d'aquest dilluns, mostra els seus dubtes respecte la qüestió i dona la raó al president i Toni Comín, que van presentar un recurs contra la decisió de la JEC.

El ministeri fiscal accepta que la sentència del TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras representa un "salt qualitatiu" respecte el plantejament que s'havia fet fins ara. Per això, demana que se suspengui la resolució del recurs presentat per Puigdemont i Comín fins que el TJUE resolgui el que té pendent sobre la mateixa qüestió. 

A banda d'aquesta opció, també proposa una altra alternativa: elevar una qüestió prejudicial directament al TJUE per "aclarir si l’exigència d’acatament de la Constitució (...) és compatible -i si és el cas, en quines condicions o amb quins requisits i efectes- amb el Dret de la Unió".

Rebutjats per no acatar presencialment

En el seu recurs, Puigdemont i Comín acusaven la Junta Electoral Central (JEC) de vulneració dels drets fonamentals, arran la decisió d'impedir que assumissin la seva acta com a diputats al Parlament Europeu. Concretament, s'oposaven a l’acord de la JEC del 20 de juny pel qual es va rebutjar la promesa d’acatament de la Constitució per imperatiu legal de Puigdemont i Comín de manera no presencial.

També recorrien l’acord de la JEC de la mateixa data en què es van declarar vacants els seus escons, juntament amb el de Junqueras, i es van suspendre les prerrogatives que els corresponien pel seu càrrec, a més de comunicar al Parlament Europeu que cap d'ells havia arribat a adquirir la condició d'eurodiputat.

Requisit o impediment?

La fiscalia argumenta que, tenint en compte la sentència de Junqueras, es podria considerar la promesa de la Constitució com una "formalitat que condiciona l'adquisició plena del càrrec d'eurodiputat", i que caldria aclarir si aquesta exigència es considera dins "el marc de competència de l'Estat espanyol" o si, per contra, "podria resultar contrària al Dret de la Unió, al no ajustar-se al sistema de sufragi universal i directe".

El ministeri fiscal afirma en els seus arguments que "res impediria interpretar" que en el cas dels electes espanyols el fet de tenir immunitat des del dia de la proclamació dels resultats els protegís per poder acatar la Constitució "sense impediments", una "exigència del dret intern a la qual les autoritats nacionals no poden posar cap obstacle".

Això implicaria que l'Estat hauria de permetre accedir a la promesa de la Constitució a tothom, deixant sortir a Junqueras de la presó per agafar l'acta i complir amb els requisits de la llei espanyola. En aquest sentit, la fiscalia es pregunta "fins a quin punt la immunitat podria resultar compatible amb el risc de ser detingut i ingressat a presó".

Per això, vol que es pronunciï primer la justícia europea. En cas que confirmés que acatar la Constitució no és un requisit sinó un "impediment" per accedir al càrrec, l'escrit accepta que la "mera proclamació de la condició d'electe" atorgaria a Puigdemont "el dret, sense necessitat de complir cap formalitat posterior, a prendre possessió de l'escó al Parlament Europeu".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat