El president a l’exili, Carles Puigdemont, i el conseller Toni Comín han presentat aquest dilluns davant del Tribunal Suprem una demanda contra la Junta Electoral Central (JEC) per vulneració dels drets fonamentals, arran la decisió d'impedir que assumeixin la seva acta com a diputats al Parlament Europeu.

L’actuació s’ha formulat contra l’acord de la JEC del 20 de junio pel qual es va rebutjar la promesa d’acatament de la Constitució per imperatiu legal de Puigdemont i Comín de manera no presencial. També contra l’acord de la JEC de la mateixa data en què es van declarar vacants els seus escons junt amb el d'Oriol Junqueras, i es van suspendre les prerrogatives que els corresponien pel seu càrrec, a més de comunicar al Parlament Europeu que cap d'ells havia arribat a adquirir la condició d'eurodiputat.

Puigdemont i Comín demanen que es declari la nul·litat d'aquests acords i que es dicti que s'han vulnerat els seus drets a accedir a càrrecs públics en condicions d'igualtat, així com els drets a la igualtat de tracte, llibertat ideològica i llibertat d'expressió.

Per aquesta raó, reclamen que es comuniqui al Parlament Europeu la seva designació com a eurodiputats i que se'ls lliurin les corresponents credencials.

En fer repàs dels antecedents, la demanda recorda que el 28 de juny, i a instàncies de Ciutadans i PP, la JEC ja va dictar un acord pel qual es va intentar evitar que Puigdemont i Comín poguessin concórrer a les eleccions europees, però que tant els jutjats contenciosos-administratius de Madrid com el mateix Suprem ho van rebutjar, en una resolució que reconeixia que s’havien vulnerat els drets fonamentals, en particular el dret a sufragi passiu.

“El que es dirimeix en gran mesura en aquest procediment és si tal elegibilitat és efectiva, la relació entre el dret a presentar-se a unes eleccions i el dret-deure d’exercir el càrrec per al qual ha estat elegit”, afegeix.

L’escrit recorda que el 13 de juny Puigdemont i Comín van ser proclamats diputats electes per part de la JEC i l’endemà es va publicar la resolució al BOE, però que es va rebutjar la seva pretensió d’acatar el càrrec de manera no presencial, per la qual cosa no es va comunicar al Parlament Europeu la seva designació.

Això no obstant, s'assenyala que la JEC sí va remetre al Parlament Europeu la proclamació de la diputada del PSOE Estrella Durá Ferrandis, sense que hagués fet l’acte de promesa o acatament de la Constitució. És a dir, que se li va permetre a aquesta eurodiputada fer “exactament” allò que se’ls va denegar als eurodiputats independentistes.

 

La demanda recorda que Puigdemont i Comín van comparèixer al Congrés el 17 de juny davant la JEC a través de procurador i advocat per acatar la Constitució per imperatiu legal, però que no se’ls va acceptar i es va declarar vacants els seus escons en un acord que, segons adverteix, no ha estat notificat a les parts ni publicat al BOE.

“La JEC és conscient en tot moment que en exigir l’acatament presencial està imposant un requisit de compliment impossible”, denuncia.

La demanda admet que el estats membres disposen d’autonomia procedimental per fer la designació dels seus eurodiputats però adverteix que això s’ha d’aplicar sota un principi d’igualtat de tracte i equivalència, la qual cosa no els autoritza a establir condicions més dures per a l’exercici del dret al sufragi passiu.

Així mateix, adverteix que la intenció de la JEC és utilitzar el jurament o promesa de la Constitució com a “pretext” per privar Puigdemont i Comín de la seva condició d’eurodiputats, “com a forma de burlar el resultat electoral”.

Recorda en aquest sentit la pròpia doctrina de la Junta Electoral fixa que l’expedició i lliurament de credencials als candidats proclamats electes és un “efecte immediat i automàtic de l’acord de proclamació”.