"L'extrema dreta és extrema dreta, porti la bandera que porti". Aquesta és una frase que s'ha anat repetint des de l'entrada al Parlament d'Aliança Catalana, amb les seves dues diputades, un partit islamòfob que reclama la independència de Catalunya, una cambra en la qual Vox també té representació des del 2021, i amb ell, la seva defensa de la unitat d'Espanya. Aquests dos partits demostren la seva concordança en alguns aspectes en les votacions del Parlament (tot i que Aliança Catalana se sol abstenir en les propostes de Vox, ja que estan registrades en castellà), mentre en d'altres voten en sentits totalment oposats i Vox acaba optant per la mateixa opció, per exemple, que el PSC, i AC que la de la resta de partits independentistes. Davant l'auge de l'extrema dreta a escala mundial i el previsible augment del suport a aquestes dues opcions al Parlament, especialment dels de Sílvia Orriols a qui les enquestes auguren un important ascens. Ara, els investigadors Javier Martínez-Cantó i Julià Tudó-Cisquella, han presentat un estudi en la revista Regional and Federal Studies sobre que uneix i que separa aquestes dues formacions sota el títol "Aliança Catalana i Vox a Catalunya: units pel nativisme, dividits per la nació", el primer article acadèmica que analitza el fenomen d'Orriols. 

Le Pen, mirall d'Orriols

Per elaborar-lo, han analitzat els programes electorals en les eleccions catalanes del 2024, en les quals Vox es va mantenir amb 11 diputats i Aliança Catalana en va aconseguir. També han posat el focus sobre diverses enquestes del CEO i el CIS. Així, indiquen que en l'oferta electoral es troben similituds en elements rellevants com l'economia, la immigració o la seguretat. En canvi, discrepen amb altres elements, igualment importants, com els drets de les dones i el col·lectiu LGTBI, el canvi climàtic i, especialment i com és previsible, la qüestió territorial. "En qüestions relatives al gènere o a la LGTBI, Aliança Catalana adopta un posicionament més semblant al de Marine Le Pen a França, destacant que l’islam representa un risc per a les dones i el col·lectiu LGBTI —el que en l’àmbit acadèmic es coneix com a “homonacionalisme” i “femonacionalisme”, respectivament", expliquen els autors, mentre que els de Santiago Abascal tenen un perfil ultraconservador, sense anar més lluny, negant la violència de gènere o demanant abolir lleis que protegeixen el col·lectiu LGTBI. 

Una altra semblança entre aquests dos partits és el perfil sociodemogràfic dels seus votants (masculinitzats i de mitjana edat), mentre que hi ha diferències evidents en la seva ubicació nacional.  "Ambdós electorats consideren la immigració com un dels problemes més importants, cosa que constitueix un dels principals predictors del vot a favor d’aquestes formacions", expliquen, mentre que en el conjunt de la societat catalana el principal maldecap és l'accés a l'habitatge. 

De Junts i ERC a Aliança

En les últimes enquestes del CEO es pot observar un ràpid ascens d'Aliança Catalana, amb uns vots que provenen dels partits independentistes, molt especialment, segons aquest estudi, des de Junts per Catalunya. L'estudi també ha volgut analitzar aquest fenomen i veure quines són les variables que expliquen les transferències de vot. Així, els autors plantegen que el seu auge prové de "votants desil·lusionats amb els partits independentistes catalans tradicionals després del fracàs del procés", però conclouen que qui "abandona Junts o ERC per donar suport a Aliança no és un independentista frustrat (només prop del 40% dels votants d’Aliança es declaren obertament independentistes), sinó una persona que s’identifica com a catalana i està preocupada per la immigració". "És previsible que Aliança relegui la qüestió nacional a un segon pla per centrar-se en el seu discurs antiimmigració", plantegen. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!