Pedro Sánchez compareixerà aquest dijous al Congrés per donar explicacions sobre la crisi de Ceuta amb moltes preguntes sobre la taula i sota la pressió de les revelacions que impliquen el Marroc en l'entrada massiva de migrants del 30 i 31 de juliol a la ciutat autònoma espanyola. Però la gran pregunta sobre la crisi de Ceuta ja no és només què sabia el govern espanyol sobre el que estava passant al Marroc, sinó des de quan ho sabia i fins a quin punt els avisos permetien anticipar el que acabaria succeint. Dos informes d’Intel·ligència compliquen encara més la versió de l'executiu sobre què sabia abans del col·lapse de Ceuta. Un document de la Policia, avançat dimecres per El Confidencial, advertia hores abans de l’allau d’un "risc extrem de col·lapse" amb "caràcter immediat". Avui, El Mundo revela en un altre informe que l’avís havia començat encara abans: el 27 de juliol, tres dies abans de l’entrada massiva, la intel·ligència militar ja considerava "molt probable" una "entrada massiva de migració irregular".
Les revelacions són especialment sensibles després de la tempesta provocada per un altre informe del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF), elaborat per encàrrec de la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón. Però no són el mateix document ni responen a la mateixa pregunta. El darrer informe de Defensa introdueix un element nou i especialment delicat: ja no es parla només de si la intel·ligència va detectar "moviments" o un augment de la pressió migratòria, sinó d’avisos que, segons el diari, utilitzaven expressions tan explícites com "entrada massiva" o "molt probable". Això xoca frontalment amb l’explicació que Interior va donar tot just ahir sobre els avisos previs. Interior va presentar l’avís del 29 de juliol com una "alerta de risc freqüent" sense referència a una entrada massiva. L’informe remès a l’Audiència Nacional és una anàlisi posterior dels fets, encarregada judicialment per intentar aclarir com es va produir l’operació, si va ser espontània o planificada i quin paper hi van tenir les forces de seguretat marroquines. Els dos informes esmentats, en canvi, són avisos previs o pràcticament simultanis a l’entrada massiva, destinats a advertir del risc que s’estava generant a la frontera.
Defensa: "entrada massiva" i probabilitat "molt alta"
El nou document revelat aquest dijous correspondria a la intel·ligència militar. Segons El Mundo, el 27 de juliol, tres dies abans que desenes de milers de persones travessessin la frontera del Tarajal, el Regiment 32 de Guerra Electrònica de l’Exèrcit de Terra (REW 32) va traslladar al Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) informació procedent d’agents de la policia fronterera marroquina. L’avís apuntava que es podia produir una gran entrada de migrants durant la nit del 29 o el mateix 30 de juliol, coincidint amb la festivitat del Dia del Tron al Marroc. La valoració militar era especialment contundent: la possibilitat d’una "entrada massiva de migració irregular" a Ceuta era "molt probable".
La informació hauria passat posteriorment per la cadena d’intel·ligència militar. El CIFAS la va analitzar i, segons el diari, el 29 de juliol la va elevar als seus superiors. Això situaria l’avís dins l’estructura que acaba arribant al director del CIFAS i al cap de l’Estat Major de la Defensa, el JEMAD. La revelació reforça la posició que la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha mantingut des de l’inici de la crisi: que els serveis d’intel·ligència militars sí que havien advertit prèviament del risc.
La Policia: "risc extrem de col·lapse" i "caràcter immediat"
Però l’avís militar no hauria estat l’únic. La policia, a través del CENIF, la unitat de la Policia Nacional especialitzada en immigració i fronteres, va emetre poc abans de l’entrada massiva una nota interna encara més explícita. El document advertia d’un "risc extrem de col·lapse a causa de les entrades irregulars de migrants a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, previst amb caràcter immediat". Aquest informe publicat per El Confidencial va ser aportat com un annex a l'informe que es va entregar a l'Audiència Nacional a petició de la jutgessa i en què s'assenyala la implicació del Marroc. El Mundo aporta aquest dijous l'informe físic en el qual es pot veure que el terme "extrem" apareixia remarcat expressament en el document, en majúscules i en negreta, igual que la referència al "caràcter immediat" de l’amenaça, que apareix en negreta i subratllada. La Policia havia detectat a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria una crida massiva a mobilitzar migrants per entrar irregularment en territori espanyol. Davant aquesta informació, el nivell d’alerta hauria estat elevat fins al màxim. Aquí apareix, però, una contradicció especialment rellevant amb la versió que Interior va oferir aquest dimecres.
Després de la polèmica sobre l’informe enviat a l’Audiència Nacional, el director general de la Policia, Francisco Pardo, va comunicar a Fernando Grande-Marlaska que l’avís enviat pel CENIF el 29 de juliol havia estat simplement una "alerta de risc freqüent" i que no contenia cap referència a una possible entrada massiva l’endemà. La informació publicada annexada, en canvi, descriu una nota que parla d’un "risc extrem de col·lapse" i de perill "immediat". Una de les qüestions que Interior haurà d’aclarir és si es tracta del mateix avís, de dues notes diferents o de diferents fases d’actualització de l’alerta.
Que diferencia aquests informes del revelat pel CENIF?
La confusió entre documents és fàcil perquè en diversos casos hi apareix el CENIF. Però tenen naturaleses completament diferents. Aquests informes intentaven anticipar què podia passar, mentre que el document revelat per El Español, analitza què va passar i intenta explicar per què. Aquest segon informe va ser elaborat pel CENIF a petició de la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón, que estudia si els fets poden tenir rellevància penal. La magistrada va ordenar als investigadors que no en comuniquessin l’elaboració ni el contingut als seus superiors, motiu pel qual el director general de la Policia assegura que no en va tenir coneixement fins aquesta setmana. La principal aportació d'aquest informe no era advertir que arribarien milers de persones, sinó analitzar si aquella entrada va ser espontània o organitzada. El document conclou que els fets no poden explicar-se simplement per una explosió espontània a les xarxes socials i apunta a una planificació prèvia i tàctica. També descriu una "escassa presència" de forces de seguretat marroquines i atribueix a agents de l’altra banda de la frontera un "guiatge actiu" dels migrants cap als punts de pas.
Això no significa necessàriament que l’informe atribueixi formalment al govern marroquí l’ordre d’organitzar l’operació. De fet, Interior insisteix que el document no permet identificar l’"autoria intel·lectual" ni concloure que el govern del regne alauita, un servei o una agència marroquina ordenessin directament l’entrada. Però el text sí que analitza comportaments de forces de seguretat marroquines incompatibles amb la simple passivitat: el document confirma que parla explícitament de "guiatge actiu", "planificació prèvia" i "planificació tàctica".
Qui sabia què abans del 30 de juliol?
Per això els dos documents que demostren que es va alertar del que podia passar prèviament poden ser políticament fins i tot més incòmodes que l’informe judicial. L’informe de l’Audiència Nacional obre la pregunta sobre el paper del Marroc. Els avisos d’intel·ligència previs obren una altra pregunta: el govern espanyol podia haver-se preparat millor? Si el 27 de juliol la intel·ligència militar ja considerava "molt probable" una "entrada massiva" i poques hores abans de l’allau la Policia advertia d’un "risc extrem de col·lapse" amb "caràcter immediat", resulta més difícil sostenir que ningú podia anticipar la dimensió de l’amenaça. Sobretot perquè el dispositiu inicial a la frontera va resultar clarament insuficient. En les primeres hores, la Guàrdia Civil va quedar desbordada davant l’arribada de milers de persones i l’Exèrcit no es va desplegar plenament fins més tard.
Marlaska havia negat avisos sobre "la magnitud"
El ministre de l’Interior sempre ha negat que existís qualsevol informe o avis que pogués alertar de "la magnitud" real d'una entrada que acabaria superant les 72.000 persones. Així ho va reiterar en la seva compareixença al Congrés del 28 d’agost, Marlaska va defensar que els serveis de seguretat podien haver detectat moviments o riscos, però que cap avís havia anticipat aquesta "magnitud real" d’una entrada massiva. Robles havia mantingut una posició diferent: Defensa insistia que hi havia hagut alertes d’intel·ligència. Els tres documents coneguts abans de la compareixença de Sánchez al Congrés plantegen una pregunta molt més difícil per al govern: si hi havia avisos previs sobre una entrada massiva i indicis posteriors d’una operació planificada, com és possible que Espanya arribés al 30 de juliol amb la frontera sense un dispositiu capaç d’evitar el col·lapse?