La directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, ha admès haver mantingut tres reunions amb l’exmilitant socialista Leire Díez, però ha negat que aquests contactes tinguessin com a objectiu interferir en cap investigació interna ni perjudicar cap unitat del cos. La versió de González arriba després que informes de la Unitat Central Operativa (UCO), incorporats a la peça del cas Leire que instrueix el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, recollissin l’existència d’aquestes trobades. En un comunicat difós per la Guàrdia Civil, González assegura que dues de les reunions no van tenir cap relació amb assumptes del cos i que només en una tercera, Díez li va plantejar una petició concreta: la possible readmissió del comandant Rubén Villalba, actualment investigat en el cas Koldo. Segons la directora, la sol·licitud va ser rebutjada “de pla” i la trobada es va donar per acabada immediatament. “La directora general de la Guàrdia Civil afirma que mai no ha participat en cap operació contra cap unitat de la Guàrdia Civil, institució per a la qual treballa dia a dia, que respecta i admira”, subratlla el comunicat.
L'UCO ha constatat tres reunions entre totes dues, segons l’informe incorporat al sumari de la causa que investiga una presumpta trama orientada a desestabilitzar procediments judicials contra el Govern i el PSOE. Segons aquesta investigació, l’entramat hauria estat presumptament liderat per l’exdirigent socialista Santos Cerdán i coordinat per Leire Díez. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va tancar files aquest dijous amb Mercedes González, després que l'UCO acredités aquestes tres reunions entre González i l’exmilitant socialista Leire Díez. El ministre va defensar la seva “exemplaritat” i “honestedat” i va assegurar que no li constava cap ingerència sobre els agents de la Unitat Central Operativa. Interior intenta contenir la crisi oberta arran de l’informe de l'UCO que apunta a aquestes reunions. Fins ara, el ministeri que Marlaska havia negat que aquestes trobades s’haguessin produït a la seu principal de la Guàrdia Civil, però en les últimes hores la versió s’ha matisat. Fonts governamentals han admès per primera vegada que González sí que va mantenir diverses reunions amb Díez, tot i que fora de les instal·lacions oficials del cos.
D’on venia la relació entre totes dues?
Segons el comunicat de la Guàrdia Civil, Mercedes González va conèixer Leire Díez quan era delegada del govern espanyol a Madrid i Díez ocupava el càrrec de directora de Relacions Institucionals de Correus. En aquella etapa, el contacte entre totes dues s’hauria limitat a intercanvis de WhatsApp relacionats amb mobilitzacions laborals a l’empresa pública, que havien generat concentracions i manifestacions en diferents seus. La Guàrdia Civil defensa que, fins aleshores, no hi havia hagut trobades personals ni cap relació més enllà d’aquells contactes professionals puntuals. “Aquesta relació es va limitar només a intercanvis de WhatsApp relacionats amb les mobilitzacions laborals en què es trobava immersa aquesta empresa, que van provocar manifestacions i concentracions a les seves diferents seus, sense que s’haguessin produït mai trobades personals ni que hagués tingut cap contacte ni coneixement sobre la seva persona fins a aquell moment”. L'UCO va situar l’inici d’aquesta relació el juny del 2022, data en què Mercedes González hauria guardat el número de mòbil de Leire Díez a la seva agenda. Els investigadors van acreditar-ne una reunió mitjançant la geolocalització del mòbil de Leire Díez a prop de la Direcció General de la Guàrdia Civil, al carrer Guzmán el Bueno de Madrid. Una altra la van reforçar amb una multa d’aparcament imposada a Díez al carrer Julián Romea, també a les proximitats de la seu del cos.
Les primeres trobades
Després del nomenament de González com a directora general de la Guàrdia Civil, Leire Díez hauria tornat a contactar-hi per mantenir una primera reunió. Segons la versió oficial, la trobada es va fer en una cafeteria propera a la Direcció General del cos i va durar uns 15 minuts. Díez li hauria explicat la seva nova situació laboral, assegurant que treballava com a freelance i que havia recuperat la seva activitat periodística, sense concretar per a quin mitjà ni per a qui treballava, “només que estava a cavall entre Cantàbria i Madrid”. González interpreta aquella reunió com una simple presa de contacte, possiblement orientada a demanar feina o a establir una futura relació professional. “No es parla de res relacionat amb la feina que desenvolupa aquest cos”, afegeix el comunicat que, respecte a una possible segona trobada, indica que “en cas d'haver-se produït”, hauria tingut les mateixes característiques: una conversa sense contingut vinculat a la feina de la Guàrdia Civil.
La petició sobre Rubén Villalba
El punt més sensible és la tercera reunió. Segons la directora general, Leire Díez va demanar veure-la aprofitant que era a Madrid, tot i que una primera cita es va suspendre per una malaltia familiar que va obligar l’exmilitant socialista a quedar-se a Cantàbria. Quan finalment es van trobar, la conversa hauria començat parlant de la situació familiar de Díez. Però, en un moment determinat, l’exmilitant socialista li va plantejar a la directora si hi havia alguna possibilitat que el comandant Rubén Villalba pogués tornar al seu lloc de treball. González afirma que va rebutjar la petició de manera immediata i va recordar a Díez que Villalba estava sense destinació per la seva presumpta implicació en un procediment judicial -imputat actualment en el cas Koldo- i, segons el comunicat, després d’aquesta resposta es va donar per finalitzada la reunió i no hi va haver cap altre contacte entre totes dues.
Suport explícit a l'UCO
El comunicat també subratlla que González “mai” ha interferit en cap investigació de la Guàrdia Civil i reivindica el seu respecte absolut a la tasca de la Policia Judicial. A més, recorda que, quan es va fer pública la participació de Leire Díez en una reunió en què s’atacava agents del cos, la directora es va reunir personalment amb comandaments de la Prefectura de Policia Judicial, de l'UCO i amb l’agent assenyalat, el tinent coronel Antonio Balas, per traslladar-lo el seu suport.
La versió oficial intenta així desactivar la principal sospita política: que la direcció del cos hagués pogut tenir algun paper en maniobres contra l'UCO. González admet les reunions, però les presenta com a contactes personals sense transcendència operativa, excepte en el cas de la petició sobre Villalba, que assegura haver rebutjat immediatament.
El context del cas Leire
El cas Leire investiga una presumpta trama que, segons l'UCO, hauria intentat desestabilitzar o condicionar causes judicials i policials relacionades amb el PSOE i el govern espanyol. Els informes situen Leire Díez com una figura de coordinació i apunten també a l’exdirigent socialista Santos Cerdán. La rellevància de les reunions amb Mercedes González és que l'UCO havia recollit aquests contactes dins del sumari i els havia vinculat a possibles intents d’influir en l’activitat interna del cos. Per això, la directora general ha volgut marcar distàncies i negar qualsevol operació contra la mateixa Guàrdia Civil.
El govern espanyol rebaixa la importància d’aquestes cites i les presenta com a trobades informals, simples “cafès”, en què González no hauria assumit cap compromís amb l’exmilitant socialista, segons han confirmat fonts governamentals a la Cadena SER. Les mateixes fonts admeten que Díez li va exposar en alguna ocasió la seva teoria sobre una suposada “UCO patriòtica”, però asseguren que la directora no li va donar credibilitat ni va ordenar cap actuació per boicotejar investigacions relacionades amb el PSOE. Interior defensa que la millor prova és que les investigacions de l'UCO han continuat endavant sense pressions ni ingerències. Segons aquesta versió, González va acabar tallant la relació amb Díez després d’aquelles trobades informals, i aquest seria el motiu pel qual va activar l’esborrament automàtic dels missatges del xat de WhatsApp que mantenien. La polèmica, però, és rellevant perquè fins ara Mercedes González havia negat haver-se reunit amb Leire Díez des que és directora general de la Guàrdia Civil. Ara, el govern admet els contactes, però insisteix que no van tenir conseqüències operatives ni van afectar la independència de l'UCO.