La ferida a l’IES Palau per l’1-O no es tanca del tot. Una professora d’aquest institut de Sant Andreu de la Barca, segurament anirà a judici per haver dirigit una frase a un alumne de 12 anys i fill de guàrdia civil l’endemà de l’1-O. Així ho ha resolt l’Audiència de Barcelona, que en una interlocutòria difosa pel TSJC aquest dimarts i dictada el desembre passat ha fet reobrir la causa contra aquesta professora, que el jutge del jutjat d’instrucció 7 de Martorell va arxivar perquè no hi veia delicte, el 8 de juliol de 2019. És a dir, han passat gairebé quatre anys. “Deus estar content amb el que va fer el teu pare ahir” és la frase que el menor i el seu pare asseguren que va dir-li la mestra davant dels companys de classe, acció que el fiscal responsable de Delictes d’Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, considera que és un delicte d’odi i també contra la integritat moral. La professora ha negat haver dit aquesta frase, però, per a l’Audiència de Barcelona, s'han d'aclarir aquests extrems “en altres fases”, és a dir, en una vista oral.

En la resolució, la secció 9a de l’Audiència de Barcelona —formada pels magistrats Joan Ràfols, Daniel Almería, de ponent, i Lucía Avilés— afirma que “no comparteix la contundència que expressa l’instructor“ per a tancar la investigació a la professora. “Si són certes les expressions que la professora investigada va dirigir a l’alumne, segons la denúncia, aquesta va suposar un clar excés. Creiem que ningú ho pot dubtar”, afirma el tribunal. I afegeix que aquest excés “no només constitueix una sanció administrativa”, com manté l’instructor, sinó que “no es pot descartar la comissió delictiva, com proposa el ministeri fiscal”. La denuncia contra els mestres va causar un linxament mediàtic i a les xarxes socials contra ells per part de sectors unionistes, i una trentena van marxar del centre educatiu.

Més que excessos verbals

El mateix tribunal de la secció novena de l’Audiència de Barcelona és el que ha resolt mantenir l’arxivament de les causes que va dictar el jutge de Martorell per a set docents investigats, menys per a aquesta professora, que el fa reobrir i dur a judici. Hi precisa que en la majoria de casos les expressions dels professors no tenen indicis delictius, com el cas del professor que demana als alumnes que són fills d’agents de la Guàrdia Civil —a Sant Andreu de la Barca hi ha una caserna— que aixequin la mà i els diu que, si volen, queden alliberats de la concentració de protesta al pati per les càrregues que agents del cos armat i de la policia espanyola van realitzar contra la ciutadania per evitar la votació de l’1-O.

En el cas de la professora, però, el tribunal manifesta el següent: “No es pot mantenir que, prima facie, no s’atempta contra la integritat i la dignitat moral d’un menor de 12 anys quan la seva professora, en el delicat exercici d’aquest lloc professional, amb la consegüent responsabilitat que se li ha d’exigir per la funció desenvolupa com a model i referent davant dels seus 25 alumnes menors d'edat, públicament i en el gravíssim i explosiu context sociopolític que travessava tota la societat catalana en aquells moments inicials d’octubre de 2017, absolutament polaritzada, etzibés al fill d'un guàrdia civil que si estava content amb el que havia fet el dia anterior el seu pare, comminant-lo a respondre per escrit, amb deures o activitat docent, més enllà d’un espontani i puntual excés verbal”, i “malgrat que ho digués en un to normal, ni enfada ni contenta”, com recull l’instructor.

Hi afegeix que en aquests delictes només cal un dol genèric, no un element subjectiu: “És suficient la constatació d’un comportament voluntari greument denigrant o humiliant en la seva consideració predominantment objectiva, si ja per si mateix suposa un atac al bé jurídic de la dignitat de la persona”. El tribunal tampoc accepta que el context sociopolític del moment “pugui justificar en certa manera el comportament de la professora”.

Dret a la llibertat d’expressió

El jutge de Martorell, a més, emmarcava l’acció de la docent amb relació a la llibertat d’expressió i opinió, però el tribunal li retreu que “troba a faltar una ponderació més complexa” de la col·lisió entre drets fonamentals i que, com expressa el fiscal, “la llibertat d’expressió no pot emparar el dret a denigrar i humiliar a una altra persona, i menys en una relació asimètrica, entre una professora adulta i un alumne de 12 anys, per molt defensables i legítimes, o no, que siguin les seves idees polítiques o socials”. El tribunal tampoc comparteix que si el menor no té seqüeles psicològiques, es pugui justificar l’arxivament del fet investigat, ja que en aquests delictes no és necessari.

 Per tot això, l’Audiència de Barcelona, tot i que reitera que “no prejutja” el cas “ni la seva qualificació penal”, sí que considera que “no es pot tancar definitivament” i que “la seva objectiva gravetat, major que en la resta de professors", mereix la continuació del procediment i l’obertura de la fase intermèdia, és a dir, d’enviar la professora a judici i que un tribunal resolgui si els fets són delictius o no.