Tot ha començat a Múrcia i, a priori, no donava per a una gran sèrie d’acció política. El guió ha millorat, però, en la segona temporada, ubicada a la Comunitat de Madrid. Des del tamayazo no es veia res semblant: la presidenta Isabel Díaz Ayuso convocant eleccions i la Mesa de l’Assemblea de Madrid ignorant-la i tramitant les mocions de censura registrades posteriorment. En tot cas, més enllà com acabi aquesta telenovel·la, el govern de la Comunitat de Madrid ja està trencat, amb els consellers de Ciutadans fora de la Puerta del Sol. També el de Múrcia, que tindrà presidenta de Ciutadans en coalició amb el PSOE. Com ha arribat la dreta espanyola fins a la implosió d’aquest dimecres, retransmesa en directe i per streaming?

Per què s’ha arribat fins aquí? És una suma de diversos factors. Per com es van configurar aquests governs, gràcies al suport de l’extrema dreta de Vox, ja feia presagiar que no seria fàcil. La formació de Santiago Abascal, gràcies al seu poder de veto parlamentari, ha marcat l’agenda d’aquests governs autonòmics. El millor exemple ha estat el pin parental, que habilitava els pares a vetar certs continguts en l’educació dels seus fills. Els ultres han estat els qui han marcat el pas i, en última instància, han ajudat a dinamitar aquests governs, que acabaven tenint molt de dreta i poc de centre.

Les tensions, la crisi de convivència, s’ha evidenciat especialment, en tota la seva magnitud, al govern d’Isabel Díaz Ayuso i Ignacio Aguado. No debades, l’ombra de la moció de censura del PSOE i Ciutadans ha planat sobre la Puerta del Sol durant tota la legislatura. Abans de la pandèmia, les discrepàncies ja s’evidenciaven a l’Assemblea, amb votacions diferenciades, desmentits, acusacions creuades i Ayuso parlant de “dos governs en un”. La gestió del coronavirus només ha ajudat a amplificar-les. L’últim episodi, la setmana passada, quan Aguado proposava que els vacunats es poguessin moure lliurement. L’entorn d’Ayuso li esmenava la plana poc després. L’endemà, la presidenta madrilenya escenificava l’acostament a Vox amb una fotografia “casual” esmorzant amb Rocío Monasterio a la cafeteria de l’Assemblea de Madrid. Les tensions també també s’han produït a altres governs autonòmics, també a Múrcia amb l’escàndol del conseller de Sanitat que va saltar-se la cua de vacunació.

Justament la presència cada cop més rellevant de Vox ha fet saltar les alarmes, especialment després del sorpasso dels ultres a les eleccions del Parlament de Catalunya, tant al PP com a Ciutadans. Les direccions estatals dels dos partits van prendre bona nota amb sengles desfetes electorals. D’aquí que Ciutadans hagi, per fi, fet el pas de retrobar el centre. Durant l’estat d’alarma ja ha posat en escena l’acostament al PSOE, per sortir de la foto de Colón, i ara vol tornar a compartir governs amb els socialistes, com en el seu moment a Andalusia. Pablo Casado també es troba atrapat en el seu etern gir al centre. Té un obstacle important: el seu millor actiu avui, Isabel Díaz Ayuso, hi rema en contra.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, amb el guru aznarista Miguel Ángel Rodríguez (MAR) al darrere, és un vers lliure. Això ha generat no pocs maldecaps en barons i dirigents del PP. Mentre Casado intenta desmarcar-se de l’extrema dreta, que tant terreny li ha menjat, la dirigent madrilenya no li fa lletjos a Vox; més aviat tot el contrari. Amb la pandèmia com a camp de batalla, Ayuso s’ha convertit, de facto, en la cap de l’oposició a les polítiques del govern espanyol de coalició, a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Actua amb agenda pròpia i és conscient que avui és un dels principals actius del PP. Un dels lideratges de la dreta espanyola amb millor valoració, segons les seves pròpies enquestes. I els qui la coneixen diuen que és ambiciosa i apunta ben amunt, qui sap si La Moncloa. MAR ja va ser qui va portar Aznar a la presidència d’Espanya. I el gran drama de Casado és que ell la va entronitzar; ell va crear el monstre.

En aquesta partida d’escacs, Pedro Sánchez també ha jugat les seves fitxes. La divisió de l’espai de la dreta, alimentant la polarització amb Vox, era una de les missions del president espanyol per intentar mantenir-se a La Moncloa. També l’intent de treure Ciutadans de la dreta per poder trobar-se en el centre. La convocatòria electoral madrilenya, si s’acaba confirmant, podria trastocar tots els plans. Especialment després de la sonada desfeta de la formació d’Inés Arrimadas a Catalunya, perdent 30 escons, que no augura bons presagis per als taronges en futures cites a les urnes.

En aquests moments, hi ha almenys dos governs del PP i Ciutadans implosionats, els de Múrcia i la Comunitat de Madrid. El PSOE també ha presentat una moció de censura a Castella i Lleó, on de moment Cs ha tancat files amb el PP. I Andalusia de moment tampoc no ha registrat moviments sísmics. Però l’extrema dreta de Vox ja impugna tots els governs on hi sigui els d'Arrimadas, un soci “no fiable”. L’únic que es troba a bon refugi és el del gallec Alberto Núñez Feijoo, per a recordatori a Casado. El serial tan sols acaba de començar.