Fora d’El Mundo, que aquest any s’ha guanyat el títol del diari més espanyoleru —i mira la competència és dura, vegi’s La Razón d'avui—, els temes i el to de la premsa impresa són de treva. Els diaris tenen ganes d'alguna mena de mecanisme d’enteniment en el conflicte català entre el Govern i el govern espanyol.
Segons El País sembla que sí, que això va: es comprovarà en el suport dels independentistes als pressupostos de Pedro Sánchez. El president del govern espanyol, entrevistat a La Vanguardia, demana que el president català digui què vol i deixa sobre la taula la seva proposta, ja coneguda: reformar l’Estatut i millorar els pressupostos. El Periódico també detecta una aproximació entre uns i altres. Tot està mig embastat, agafat amb les agulles del desig més que amb els claus dels fets.
Si es composa un quadre amb les portades i se’n vol deduir un missatge conjunt, seria aquest: Sánchez necessita als independentistes per acabar la legislatura i afrontar eleccions al 2020 amb alguna possibilitat de reeditar la insòlita coalició que el manté. Els independentistes tenen una sortida dolenta en del govern Sánchez i una altra de pitjor en un avançament electoral que podria situar a la Moncloa a una dreta que no es comprometrà a oferir tan com el líder socialista. Aparentment tots hi tenen a guanyar, ni que sigui poc i amb risc. Com es llegeix al text de la portada d’El País, “la recomposició encara és fràgil”.
També es pot veure d’una altra manera: els independentistes, mancats de lideratge i d’estratègia efectives, guanyen temps mentre es recomponen. Fan la gara-gara a Sánchez mentre es troben entre ells. L’ANC insisteix en la via unilateral, com titula l’Avui, el PDeCAT diu que no donarà suport als pressupostos, i tothom té present que va ser necessari desplegar 9.000 policies per a celebrar un Consell de Ministres protocol·lari a Barcelona. Les portades no criden tant, però només ofereixen especulacions. Potser hi ha treva, però encara no hi ha pau.