Algunes portades d’avui són exemple de com els diaris poden sortir del pas amb un tema malgrat que la informació disponible sigui circumstancial o fins i tot minsa. Al gremi periodístic se’n diu tenir ofici, que vol dir traça o habilitat. És fàcil fer una portada si tens informació —òbviament, aconseguir-la és la part difícil. És el que es veu a El País, que descobreix algunes de les cartes que el PSOE vol jugar amb ERC per aconseguir la seva abstenció en la investidura de Pedro Sánchez.
El diari dels progres vells informa de coses concretes i dona idea del perímetre de la oferta socialista: ampliar l’Estatut i augmentar la inversió (aka “pluja de milions”). Els aficionats a les conspiracions diran que els de Sánchez fan servir el diari per enviar un missatge a Esquerra, etcètera. Potser sí. Però sona estrany que no sigui això —d’altra banda tan obvi— el que van escoltar els negociadors d’ERC a la taula on es discuteixen amb els enviats del PSOE. Altres diran que l’oferta no s’ajusta a les demandes dels republicans, que és massa poc, etcètera. Aquí és on entra al joc l’entrevista a Joan Tardà, on recomana als seus coreligionaris que pactin ara i esperin a després, segurament perquè l’exdiputat preveu que, si hi ha investidura, la pressió afluixarà i Sánchez quedarà més lliure per pactar altres extrems.
La portada amb informació circumstancial és la de La Vanguardia, que no parla de cap contingut substancial de la negociació sinó de l’estat d’ànim d’una de les parts. Els socialistes estan inquiets, diu. Esclar. No podia ser d’altra manera. Certament, no té tanta força com la d’El País, que informa de matèries específiques, palpables, i no d’emocions, que ara són tals i demà quals. El Punt Avui no té ni una cosa ni l’altra però se’n surt amb un titular aguerrit, que sembla tant i no és res, perquè qualsevol negociació d’importància es fa “sota pressió”. Fa patxoca, però, perquè la tensió —bé que ho sabien Dickens i Dumas, entre altres especialistes en fulletons diaris— sempre ven. Ofici.
Hi ha una altra mena de portades, que no informen de res substancial ni circumstancial, sinó que pretene intervenir la realitat. El Mundo diu que el Rei (parlen de "la Zarzuela", que no sona tan fort) està inquiet per l'acord PSOE-Podemos. Si és veritat és greu perquè —si hem de fer cas a la Constitució— les inquietuds de Felip VI no han de pintar res en la formació de govern. La Razón parla d’uns “barons” del PSOE i del PP que s’enfadaran molt si “hi ha prebendes per Catalunya”, com avisant que hi ha mala peça al teler. Potser sí que existeixen aquests barons i han dit tot això —el diari no ho aclareix gaire. En fi, si vols explicar alguna cosa d’una negociació no parles del que passa fora de la conversa o de què en pensen els que no hi són ni hi han de ser. Les intencions se les sap cadascú i Déu nostre senyor, però fa l’efecte que que aquests dos diaris no et volen explicar res sinó que tenen ganes d’embolicar la troca.
