Per què els tràfecs i maniobres per barrar l’alcaldia de Barcelona a Ernest Maragall estan desapareguts de les portades de la premsa de Madrid i, gairebé, de Barcelona? Només l’Ara i El Periódico hi diuen alguna cosa —no gran cosa. El Punt Avui titula queixant-se que els fiscals del Suprem facin de fiscals del Suprem.
Una resposta possible és perquè no tenen prou informació. Sona estrany, perquè bona part d’aquesta operació es juga als despatxos del poder central i a les seus dels partits a Madrid, no diguem dels de Barcelona.
Una altra resposta és que a Madrid no els interessa gens què serà de Barcelona i estan capficats amb la combinatòria de Pedro Sánchez per composar una majoria de govern al Congrés. Encaixa bé amb els titulars de les portades d’El País i La Razón. Amb aquest tema, els uns vesteixen Sánchez d’home d’ordre necessari per frenar Podemos, i els altres fan saragata per amagar els tractes i tractots de la dreta amb Vox.
Una tercera resposta és que s’han estimat més destacar els que consideren daltabaixos de l’independentisme a Estrasburg i a la sala segona del Suprem, que és el que destaquen El Mundo —amb la seva fabulosa retòrica de la conspiració— i l’ABC, amb els fiscals posant com les bessones de la pel·lícula The Shining, la del Jack Nicholson. Fer soroll amb el papu de l’independentisme és una altra manera de desviar l’atenció d’un fet sòlid com l’acer: a Madrid, la dreta necessita als neofranquistes de Vox per manar a l’ajuntament i a la comunitat de Madrid.
Queda La Vanguardia, que ha decidit no dir res en portada de la batalla de Barcelona. Només un retallet. Curiós. Va ser aquest diari que fer ahir de portaveu —o alguna cosa més— de "l’alternativa oberta” per evitar que Ernest Maragall en sigui l’alcalde. Amb un tros de titular. Resulta difícil entendre que avui no en diguin ni bèstia què hi fas aquí. Òbviament, no és que l’operació Barcelona els hi sembli poc tema per la portada. Serà que han llençat la tovallola? Serà que ho van dir tot ahir i els hi sembla que no cal embrutar-se més les mans? Serà que ja està tancada l’alternativa “oberta”? Serà que els fa vergonya ser part de la maniobra? Serà que qui calla atorga? Serà que fan l’orni? Tal vegada no sigui res de tot això. Què serà, serà…
Hi ha una última resposta, tal vegada la més fantàstica. O no. L’operació Barcelona no vol soroll mediàtic fora de Catalunya —ni a Catalunya— perquè caldria explicar que Cs i el PP entreguen de franc els seus vots al PSC per a que els administri de la millor manera possible contra el candidat republicà, és a dir, afavorint Ada Colau. Això és complicat de vendre per la premsa del 155, que de fa temps descriu l’alcaldessa com una còmplice bolxevic de l’independentisme o, en versió més suau, com una còmplice de l’independentisme. Si tot això s’esventa massa, el relat es fa malbé. Caldrà fabricar una narrativa que encaixi tots aquests elements i justifiqui una conxorxa tan bruta. Aquest nou relat potser encara no és a punt. O potser tant se'ls en fot.
