La Vanguardia i El Periódico indiquen avui a la portada quin serà el proper camp de batalla de la política espanyola els propers mesos: la renovació del Consell General del Poder Judicial. L’actual coalició de govern vol canviar la llei per a que es pugui fer per majoria absoluta —no qualificada, com ara, cosa que exigeix que el PP hi participi i li dona, per tant, poder de vetar qualsevol canvi, que és el que ha fet sempre que no té prou majoria, com ara aquesta legislatura. A l’actual Consell —fet a mida del PP— fa dos anys que li ha caducat el mandat, encara que actua com si res. Aquesta setmana, per exemple, va promoure tres nous jutges al Suprem, entre ells l’únic magistrat de la Gürtel que va demanar l'absolució del PP. Tot molt normal.
De l’aposta per la trifulga judicial en surt perdent la notícia de la data de les eleccions al Parlament, per les que un i altre diari sospiren obertament des de la tardor del 2019 i secretament des del mateix 22 de desembre del 2017. Es fa una mica estrany, perquè mentre la cosa judicial és, ara per ara, un desig —un que agrada molt a aquests diaris, això sí— la data de les eleccions és un fet i fins i tot ho podien vendre com una, diguem-ne, conquesta pròpia. O no, pensant-ho bé, perquè les eleccions venen gràcies a l’oportuna intervenció del Tribunal Suprem i fa lleig posar-s’hi a favor. En fi. Segurament tot això són especulacions maldestres i la veritat és que les eleccions ja són roba vella: només mancava conèixer la data.
Olor a pólvora
Els diaris de Madrid (i l’Ara) obren portada amb el confinament perimetral de Madrid capital i altres nou municipis més de la regió presidida per Isabel Díaz Ayuso. (El País ho fa amb un títol que evoca, per contrast, Roma, città aperta, obra mestra del neorealisme italià. (Potser no hi té res veure i és una connexió un xic exagerada, fins i tot pedant). És una decisió lògica. Ja se sap que Madrid es España dentro de España, com va dir la mateixa Ayuso.
Sorprèn, però, que no es doni més bola a la dimissió del conseller de Polítiques Socials, Igualtat i Natalitat de la Comunitat de Madrid, Alberto Reyero, de Ciutadans. Saber que hi ha un conseller de Natalitat ha fet aixecar la cella a més d’una i d’un, sí, però aquí el que és important és si aquesta dimissió —l’home havia estat bandejat per Ayuso en la gestió de la pandèmia— vol dir que a la presidenta el cap li fa olor a pólvora. Vaja, que si Cs tomba cap al PSOE, amb qui també suma majoria a l’Assemblea de Madrid, per fer caure l’anomenat trifachito que ara governa la regió.
El retorn de la mòmia
Els companys de viatge El Mundo i La Razón parlen del “caos” que suposa el tancament de Madrid. L’origen d’aquest “caos” i de les pèrdues econòmiques que pronostiquen aquests diaris —amb dades que es treuen del barret— és, justament, la gestió del govern Ayuso. El confinament de 14 dies funcionarà (sempre funciona). Esperem amb candeletes el relat que en faran aquests tres diaris per tal de premiar la lideressa i culpar al ministre Illa de les malvestats que puguin fabricar.
La portada de l’ABC amb Felipe González dient nosequè del Rei i la Transició sembla el cartell d’un remake de La Nit dels Morts Vivents, aquella pel·lícula de culte sobre les peripècies de set persones atrapades en una masia de Pennsilvània que són atacades per zombis caníbals. Fa gràcia que l’expresident espanyol defensi Mariano Rajoy, amb qui podria fundar una associació de víctimes de la corrupció. També s’hi podria apuntar l’emèrit. Certament, el tabloide monàrquic és un diari, diguem-me, idiosincràtic i pintoresc, però portades com aquesta d’avui deixen dubtes seriosos sobre el seu criteri editorial. Tants com presentar al PP com a víctima del bloqueig del Poder Judicial que aquest mateix partit promou, i culpar-ne a les maquinacions de Pedro Sánchez.
