"La falsa alarma de Catalunya i Piketty", així és com es titula un extens article del diari econòmic francès Les Echos (pertanyent a la multinacional britànica Pearson), dedicat a contradir la teoria que l'independentisme tan sols afavoreix una classe social alta, tal com defensa l'economista francès Thomas Piketty.
Segons aquest especialista, "la demanda d'independència de Catalunya la fan les classes benestants, que rebutgen la solidaritat amb les regions més pobres". Una tesi que contradiuen la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie i el seu coordinador a França, l'advocat Ignasi Fortuny.
Els arguments són els següents: d'entrada, els recursos per càpita a Catalunya se situen per sota de la mitjana nacional després de la redistribució del govern espanyol. Alguns exemples pràctics que explica Les Echos: "La major part de la infraestructura a Espanya és competència de l'Estat, carreteres, trens, ports i aeroports".
Tot i això, l'estat espanyol gasta molt poc a Catalunya, "al voltant d'un 9% de la despesa total en una població d'un 16% i un PIB del 19%". O un altre: "El TGV només va arribar a Barcelona el 2008, quan prèviament s'havien construït milers de quilòmetres de pista inútil".
I tots els arguments que es defensen fan compatible una Catalunya independent amb el somni de Piketty, que, en darrera instància, és la de construir una Europa federal i unida. Precisament per això, Paluzie afirma: "Amb molt de gust contribuiria a un sistema federal real, basat en principis d'equitat".
Aquesta divisió de classes que argumenta l'economista francès també s'ha negat per altres economistes espanyols com Maza, Villaverde i Hierro o el politòleg Pardos-Prado, que expliquen que el suport a la independència depèn del lloc de naixement, la llengua més utilitzada i el nivell d'educació. Variables presents en les quals no citen, en cap cas, la dels ingressos.