A hores d'ara, qualsevol que especuli que de la reunió de l'executiva de dilluns de Junts per Catalunya en pugui sortir cap altra cosa que una posada en escena contundent d'una ruptura total amb el PSOE, s'equivocarà. Els daus estan tirats des de fa dies i el final ha arribat. El missatge de Carles Puigdemont serà contundent: cap dels tres grans acords amb el PSOE en aquests dos anys des de la investidura ha cristal·litzat totalment: la llei d'amnistia, l'oficialitat del català a les institucions europees i la transferència integral a Catalunya de les competències d'immigració. Aquell document signat a Brussel·les per ell mateix i Santos Cerdán —exsecretari d'Organització del PSOE a la presó per corrupció des del passat 30 de juny— per intentar aprofitar el que ambdues parts consideraven una oportunitat històrica, que preveia una sèrie d'acords d'obligat compliment per part del PSOE i facilitava la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, ha acabat pesant, amb el temps, com una llosa.

Els defensors de mantenir el suport a Sánchez a la direcció de Junts s'han anat diluint, en la seva gran majoria, amb el temps i s'han trobat sense arguments des de després de l'estiu, una data clau, ja que tots els temes van quedar en l'aire i es va palesar que difícilment avançarien. Molts menys encara al ritme de les decisions que s'havien d'adoptar i amb el PSOE tenallat amb múltiples causes judicials, unes quantes que afecten directament l'entorn familiar del president del govern espanyol —amb la seva esposa Begoña Gómez i el seu germà David Sánchez de camí al banc dels acusats. Ningú no parla a Junts d'Aliança Catalana com també una de les raons per desmarcar-se del PSOE, però per aquí ha sobrevolat Sílvia Orriols i el creixement que li donen les enquestes. En el paquet de donar carpetada al camí de negociacions amb el PSOE recorregut fins avui, també hi ha el tancament definitiu del mecanisme de mediació internacional de Suïssa encarregat de verificar el compliment dels acords.

Els daus estan tirats des de fa dies i el final ha arribat

No hi haurà noves reunions a Suïssa entre Carles Puigdemont, Jordi Turull i Míriam Nogueras per part de Junts i José Luis Rodríguez Zapatero i Juan Francisco Serrano, l'ex-número dos de Cerdán. El diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez, que va ser nomenat per facilitar les negociacions i vetllar per la relació entre tots dos partits després de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, donarà així per acabat el seu paper. Les tres parts ja estan al corrent d'aquest final i tan sols queda pendent si hi haurà o no signatura discreta de les actes que s'han anat elaborant durant les reunions mensuals d'aquests darrers dos anys a Suïssa i que, en bona lògica, una còpia quedarà dipositada al Centre per al Diàleg Humanitari Henri Dunant, una fundació de diplomàcia privada amb seu a Ginebra. Francisco Galindo —que ha tingut un paper de mediador voluntàriament discret— ja va salvar un match ball de ruptura de les negociacions el febrer d'enguany quan va demanar a Junts que retirés la petició d'una moció de confiança a Pedro Sánchez que havien posat a sobre de la taula per evitar-ne el final.

Dues últimes anotacions: per apuntalar la solemnitat de la decisió de Junts de trencar amb el PSOE, l'executiva de dilluns també aprovarà sotmetre la decisió a la militància del partit, en línia amb el que va fer el 2023 que els afiliats votessin la investidura de Sánchez. En aquella ocasió, van participar en la consulta el 67% dels afiliats, dels quals el 13,83% va votar 'no'. Ara, la direcció cercarà un resultat semblant que no s'allunyi del 86,16% dels sís que hi va haver per avalar l'acord amb el PSOE. En segon lloc, la legislatura espanyola entra en una fase força diferent. Ha desaparegut la majoria d'investidura i el partit que ara trenca la corda demanarà a Pedro Sánchez que convoqui eleccions, ja que no disposa dels vots necessaris per poder governar. El president del govern espanyol ja ha dit per activa i per passiva que no ho farà, que esgotarà la legislatura fins al juny del 2027. Una decisió que, ara per ara, sembla impossible que sigui capaç de mantenir.

Un apunt final: què passarà amb l'amnistia a Carles Puigdemont i la promesa del govern espanyol de transitar cap al seu retorn a Catalunya a través del Tribunal Constitucional? Els socialistes s'hi han compromès i José Luis Rodríguez Zapatero n'ha fet reiterades promeses, amb calendari inclòs. Prendran distància amb la ruptura?