Aquest 11 de setembre no és un Onze de Setembre qualsevol. Catalunya celebra la Diada amb la mirada posada cinquanta anys enrere, en aquella jornada de Sant Boi del 1976 que va recuperar al carrer, després de la dictadura, una reivindicació nacional que el franquisme havia volgut silenciar. Mig segle després, les portades catalanes tornen a aquell punt de partida per preguntar-se, explícitament o no, què queda d'aquell país i cap on va ara. Un país cada cop més polaritzat, com es va demostrar al Fossar de les Moreres, on es van produir enfrontaments entre partidaris d'Aliança Catalana i manifestants antifeixistes, que van evidenciar fins a quin punt la tensió política i identitària també ha baixat al carrer. La crida d'Illa a "combatre l'odi" sonava, així, menys com una fórmula institucional i més com una advertència sobre un país cada vegada més fracturat. Però les paraules del president de la Generalitat, posant precisament l'accent en la necessitat de "diàleg" i de preservar la convivència davant l'avenç de la polarització, tampoc han tingut gairebé ressò a les portades, tret d'alguna excepció. Així, en un Onze de Setembre carregat de simbologia, les capçaleres prefereixen avui la memòria, la institucionalitat i el debat sobre el futur del país abans que la fotografia del xoc al carrer.
La imatge més institucional la comparteixen La Vanguardia i El Periódico: una gran senyera enlairada al costat del Parlament, en l'acte que aquest dijous va obrir oficialment la Diada. La Vanguardia ho acompanya amb un titular de memòria —"Mig segle de la primera Diada després del franquisme"—, mentre que El Periódico —'excepció de la qual parlàvem abans— posa l'accent en el missatge de Salvador Illa, que demana "diàleg per combatre l'odi". Més conceptual és l'Ara, que converteix l'11 en un enorme símbol gràfic i titula "Noms d'un país que no s'atura", amb una portada concebuda gairebé com un monogràfic de Diada. I encara més militant és El Punt Avui, que recupera l'estelada sobre fons groc i un contundent "Som-hi!", cinquanta anys després de Sant Boi i nou després de l'1-O. I El Periódico també recull en petitet, igual que l'Ara, una notícia rellevant que obvien La Vanguardia, El Punt Avui i també la premsa de Madrid: el jutge Llarena aplicarà l'amnistia a Puigdemont quan el Tribunal Constitucional avali el primer recurs d'empara de Jordi Turull.
I mentre Catalunya mira cap a Sant Boi, Madrid torna a mirar cap al Tribunal Suprem. La fotografia d'Isabel Perelló al costat de Felip VI domina l'ABC i La Razón, i també té un pes notable a El País. L'obertura de l'Any Judicial ha servit perquè la presidenta del Tribunal Suprem i del CGPJ respongui a les crítiques procedents del govern espanyol contra determinades resolucions judicials. L'ABC ho porta directament a portada: "La presidenta del CGPJ denuncia l'"extrema gravetat" d'acusar els jutges d'actuar per política". La Razón encara ho fa més explícit i presenta Perelló "replicant al Govern" per les pressions als magistrats: "No és admissible". I El País, amb un to més institucional, destaca que la presidenta del Poder Judicial critica que s'atribueixin als jutges "propòsits polítics". Però no només a Madrid, també La Vanguardia li dedica el titular principal, assegurant que "les cúpules judicial i fiscal es queixen de pressions polítiques". La coincidència és significativa: diaris de línies editorials molt diferents veuen en el discurs de Perelló un avís directe a la Moncloa. El missatge és gairebé el mateix: es poden discutir les resolucions, però acusar els jutges de decidir per interessos partidistes és traspassar una línia.
El discurs sobre la politització de la justícia arriba just quan el mateix Suprem entra de ple en una de les batalles electorals més delicades del moment: la denominada "llei de nets". Aquí El País obre el diari amb el titular que diu que "El Suprem dona ales a la teoria de Vox del frau electoral", després que el tribunal hagi vist un "perill fundat, real i seriós" en la incorporació massiva de nous nacionalitzats al cens electoral. El Mundo i La Razón també destaquen la resolució, però de manera més discreta: el primer subratlla que el Suprem veu un "perill real i seriós" per al procés electoral, i el segon parla del risc derivat de les altes massives. És difícil trobar una fotografia millor de la tensió institucional actual: els jutges denuncien que se'ls atribueixin intencions polítiques el mateix dia que una resolució judicial sacseja de ple el terreny electoral.
Ceuta encara no ha marxat i una enquesta reveladora
I Ceuta continua filtrant-se entre les esquerdes de les portades conservadores, tot i haver perdut el monopoli dels últims dies. El Mundo manté la pressió sobre el govern espanyol amb noves informacions sobre els avisos previs a l'entrada massiva de migrants: assegura que dues intercepcions a agents marroquins ja alertaven d'una "entrada massiva" i que el CNI va avisar la Delegació del Govern espanyol que una multitud esperava a Castillejos. La fotografia de Margarita Robles visitant militars acompanya una portada que continua apuntant a les advertències que haurien circulat abans de l'esclat de la crisi. Però El Mundo també afegeix a la Diada una lectura electoral amb una enquesta de Sigma Dos que dibuixa un escenari de forta sacsejada política a Catalunya: Salvador Illa retrocedeix, mentre Aliança Catalana creix fins a situar-se com a segona força i Vox també avança. Un sondeig que reforça, precisament, la idea d’un país més fragmentat i polaritzat, en una jornada marcada pel simbolisme institucional però també per les tensions al carrer.
El País, mentrestant, incorpora un nou episodi diplomàtic: el Marroc acusa el PP de "populista" pels seus atacs a Rabat arran de Ceuta. I ABC obre una altra derivada marroquina amb el fiscal general de l'Estat i les declaracions d'un espia de Rabat. La crisi ha deixat de ser ja una sola història per convertir-se en moltes: intel·ligència, jutges, responsabilitats polítiques, relacions amb Rabat i guerra interna entre institucions.
I vint-i-cinc anys després, torna l'11S
L'altre gran aniversari del dia arriba dels Estats Units. Han passat 25 anys dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, i les portades espanyoles recuperen les imatges de les Torres Bessones i del país que va canviar per sempre aquell matí. La Razón li reserva la franja superior, amb la Zona Zero il·luminada i el record dels supervivents i familiars. El Mundo parla dels atemptats que van "enderrocar els símbols dels EUA i la sensació d'invulnerabilitat". El Periódico destaca que els Estats Units redefineixen avui el seu paper al món, i La Vanguardia uneix el record de les víctimes amb un Trump ja plenament en campanya. Perquè el president republicà també aconsegueix colar-se en aquest aniversari. El País destaca la seva promesa de pagar 5.000 dòlars a cada ciutadà si guanya les eleccions legislatives del novembre, una oferta electoral tan extraordinària que gairebé competeix amb la commemoració de l'11S.
