La senyera ha tornat a ser aquest dijous al vespre la protagonista de l'inici de la Diada nacional de Catalunya. El Parlament ha celebrat, per segon any consecutiu, l'acte solemne d'hissada de la bandera de 54 metres davant la façana del Palau del Parlament, en una cerimònia presidida pel president de la cambra, Josep Rull; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. L'acte ha servit també per donar el tret de sortida a la commemoració del mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva, que el Parlament reivindica com una de les arrels del parlamentarisme català.
A diferència de l'any passat, quan l'acte va servir per instal·lar la gran senyera de manera permanent a l'exterior del Palau, aquest dijous la bandera ja onejava al seu lloc. La cerimònia, però, ha mantingut el mateix caràcter solemne i ha tornat a situar la senyera com a símbol central de la vigília de l'11S. La bandera ha estat traslladada plegada des de la porta principal del Parlament per cinc membres de la Guàrdia d'Honors del Cos dels Mossos d'Esquadra.
La sortida de la senyera ha estat acompanyada per la música dels Ministrers de la Ciutat, que han interpretat la "Contradansa de galeres". Illa, Rull i Collboni han rebut la bandera al costat del pal. Com l'any passat, ha estat confiada a l'alcalde barceloní, en la seva condició de representant del cap i casal de Catalunya. Posteriorment, membres dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Gala de l'Ajuntament de Barcelona han hissat la senyera mentre l'Orfeó Català interpretava "El cant de la senyera".
Mil anys de parlamentarisme català
La cerimònia ha servit així per obrir oficialment les celebracions de la Diada, però també per mirar enrere mil anys en la història institucional del país. El Parlament ha volgut convertir l'acte en el primer capítol de la commemoració de les Assemblees de Pau i Treva, el programa del mil·lenari de les quals s'allargarà fins al desembre del 2027. L'efemèride vol reivindicar les arrels del parlamentarisme català, la continuïtat de les institucions pròpies i una tradició política basada en la deliberació, el pacte i la resolució dels conflictes a través de la paraula.
Després de la hissada, l'actor Lluís Soler ha posat veu al text "Oliba. Mil anys de pau i treva de Déu", escrit especialment per a l'ocasió pel poeta Jaume Coll Mariné. Vestit de manera austera, Soler ha aparegut enmig del cor de l'Orfeó Català per introduir la figura de l'abat Oliba i recrear, en forma de carta, el seu pensament sobre la necessitat de posar límits a la violència i construir unes normes comunes.
"Jo, Oliba, per la gràcia de Déu bisbe i abat, a qui em vulgui escoltar, pau i gràcia", ha començat el text. La recreació ha situat els assistents en el context de fa mil anys, quan el poder públic es debilitava, la violència dels senyors condicionava la vida dels pagesos i la guerra formava part de la quotidianitat. En aquell context, Oliba va impulsar les Assemblees de Pau i Treva amb la voluntat d'establir unes normes comunes i protegir els més vulnerables.
"La pau és una obra col·lectiva"
El discurs ha posat l'accent en una idea que el Parlament vol projectar sobre el present: la pau com una construcció col·lectiva basada en el diàleg. "La pau és una obra col·lectiva", ha proclamat el text, que ha reivindicat la capacitat de la paraula i de l'acord per imposar-se a la força. La recreació també ha presentat aquelles assemblees com una de les llavors de la tradició política catalana posterior, que conduiria als Usatges de Barcelona, les Corts Generals i les constitucions catalanes.
La música de Jordi Savall i dels solistes de La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI ha acompanyat la lectura amb diverses peces medievals. Entre aquestes hi havia "Veri dulcis in tempore", peça musical i poètica medieval anònima copiada a Barcelona l'any 1012; "Pax! In nomine Domini!", cançó de croada del trobador Marcabru, i "Quant ai lo mon consirat", un cant espiritual català anònim datat aproximadament de l'any 1100.
De la pau d'Abat Oliba a la de Pau Casals
La cerimònia ha fet després un salt de mil anys per recuperar una altra figura vinculada a la defensa de la pau: Pau Casals. El Parlament ha projectat el vídeo del discurs que el músic i violoncel·lista català va pronunciar a la seu de les Nacions Unides l'any 1971. La projecció ha estat acompanyada per l'Orfeó Català, que ha interpretat a boca closa "El cant dels ocells", convertit en un dels símbols universals de pau.
El recorregut històric ha acabat amb "Els segadors", l'himne nacional de Catalunya, interpretat novament per l'Orfeó Català. Després, la Mesa del Parlament ha ofert una recepció institucional als representants del món polític, econòmic, cultural i social que han assistit a l'acte. Entre els assistents a l'acte hi ha hagut els presidents José Montilla i Pere Aragonès, els expresidents del Parlament, Ernest Benach, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs i Anna Erra, com també representants de tots els grups parlamentaris, excepte Vox i Aliança Catalana. També representants de la societat civil i agents econòmics.
El president del Parlament, Josep Rull, havia situat precisament el mil·lenari com una oportunitat per recuperar aquesta tradició institucional. La commemoració, ha defensat, vol aprofundir en els orígens de les institucions catalanes i reivindicar valors com la dignitat humana, la deliberació i el pacte com a mecanismes per resoldre els conflictes.
El mil·lenari s'allargarà fins a finals del 2027
El programa del mil·lenari s'allargarà fins al desembre del 2027 i inclourà activitats acadèmiques, culturals i divulgatives. Entre les iniciatives previstes hi ha el 78è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, debats a l'Institut d'Estudis Catalans, certàmens universitaris i activitats als centres educatius. També es preveu una trobada de premis Nobel centrada en la pau durant la tardor del 2027.
Rull ha convidat "el conjunt del país" a participar en la commemoració dels "mil anys de parlamentarisme català" i a recuperar el missatge de defensa de la pau associat a Pau Casals. El Parlament també ha impulsat un manifest amb motiu de l'efemèride, al qual es poden adherir els ciutadans. La jornada institucional tindrà continuïtat aquest divendres, onze de setembre, amb la tradicional jornada de portes obertes del Parlament. La cambra catalana obrirà les portes als ciutadans entre les onze del matí i les set del vespre, coincidint amb la Diada nacional de Catalunya.