El Tribunal Suprem ha justificat la seva decisió de paralitzar el cens de la llei de nets i suspendre-la tal com havien demanat com a mesura cautelar des de Vox i Iustitia Europa. En una interlocutòria, la qual ha tingut accés ElNacional.cat, l'alt tribunal considera que l'"increment extraordinari" en el nombre d'electors al cens electoral d'espanyols residents a l'estranger (CERA) per la llei de nets genera "un perill fundat, real i seriós de poder afectar greument l'objectivitat i la transparència del procés electoral". En la seva decisió, que compta amb un vot particular discrepant, els magistrats assenyalen que el cens de residents a l'exterior s'ha incrementat en 408.262 electors des de les últimes eleccions generals del 2023 fins a l'1 de juliol passat, i apunten a més que aquest increment extraordinari està "en constant augment". La llei de memòria democràtica, més coneguda com a llei de nets, concedeix la nacionalitat als fills i nets dels espanyols exiliats pel franquisme.
Davant d'aquest increment del cens i a fi d'evitar "una circumstància fundada d'incertesa sobre el resultat electoral", la Sala Contenciosa Administrativa va estimar la petició de mesures cautelars el passat dimarts, que tindran un caràcter temporal i supeditat a la sentència de l'alt tribunal. El Suprem assevera que "l'afectació del dret de participació" de les persones que hagin adquirit la nacionalitat per la llei de nets "no resulta desproporcionada en relació amb els interessos generals que es tracta de preservar" i assenyala "la transparència i l'objectivitat del procés electoral", així com la "vigència del principi d'igualtat", com a "pilars essencials sobre els quals s'assenta el principi de participació ciutadana en els assumptes públics, dins de l'Estat democràtic i de dret que és Espanya".
Dimarts passat, el Tribunal Suprem va acceptar suspendre la polèmica llei de nets, tal com havien demanat com a mesura cautelar des de Vox i Iustitia Europa, que asseguraven que les pròximes eleccions al Congrés —encara sense data, però que s'han de celebrar com a tard l'estiu del 2027— tindrien uns resultats "viciats" si no s'aturaven aquestes altes automàtiques al Cens Electoral de Residents Absents. En canvi, tant l'Advocacia de l'Estat com la Fiscalia s'oposaven a la paralització. La decisió de l'alt tribunal va comportar reaccions contràries a una banda i altra de panell polític i ideològic. Des de la Moncloa, com era d'esperar, van lamentar aquesta decisió, que asseguren, no comparteixen, mentre que des del PP ho celebraven i s'apuntaven suspensió de la llei com una victòria, tot i que no va ser la formació de Feijóo qui va portar-la davant la justícia.