Un jove que va ser mutilat a l'ull esquerre per un projectil de foam disparat pels Mossos d'Esquadra, en una de les protestes contra la sentència del Suprem als líders independentistes el 2019, continua sense tenir una resposta de la Generalitat a la seva reclamació de responsabilitat patrimonial. Ho ha denunciat aquest dijous el centre Irídia, que va portar el cas del noi, que acabava de complir 18 anys, per la via penal, i quan el jutge va concloure que no es podia identificar l'autor, va iniciar la reclamació patrimonial per la via administrativa. La reclamació, d'uns 277.000 euros, es va presentar fa gairebé quatre anys, el 15 de novembre de 2022, després d’esgotar la via penal. Després d'insistir-hi, Irídia sosté que el Departament d'Interior ha admès ara que encara no ha enviat l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora, òrgan que recomana si és pertinent o no la indemnització i la seva quantitat, pas previ per tancar el cas. L'entitat acusa de "negligència jurídica" i d'"impunitat" l'actuació del departament, que encapçala la socialista Núria Parlon, i reclama solucions.
Els fets van passar l’octubre de 2019, al carrer Trafalgar, durant les protestes posteriors a la sentència de l'1-O a la plaça Urquinaona, quan el noi va rebre el fort impacte d'un projectil d'escuma de viscoelàstica de 40 mil·límetres de diàmetre, més conegut per foam disparat per un escopeter de la policia catalana. En aquelles protestes, la policia espanyola disparava pilotes de goma (prohibides als Mossos dels del 2015), i es va descartar la seva autoria.
Reclam a la Generalitat
Sònia Olivella, responsable de litigis d'Irídia, ha declarat que "és inacceptable que la Generalitat continuï sense fer-se responsable de reparar de manera efectiva el noi, que només tenia 18 anys". L'advocada també afirma que en el jutjat d'instrucció va quedar clar que va ser ferit per un projectil de foam dels Mossos, però que no es va poder identificar l'autor per "mancances internes dels Mossos". "La Generalitat és l'única responsable d'aquesta lesió. Ha de reconèixer els fets, demanar-li disculpes i reparar", manifesta.
Irídia explica que, un cop finalitzada la instrucció de l’expedient administratiu —que va durar dos anys i mig—, el 12 de juny de 2025 el Departament d’Interior va comunicar a Irídia que l’expedient es trobava ja pendent de la resolució pertinent, previ informe de la Comissió Jurídica Assessora. El 16 d'octubre passat, però, Interior els va admetre que encara no l'havia derivat.
L'entitat recorda que la Llei 39/2015 de procediment administratiu fixa en sis mesos el termini màxim per resoldre una reclamació de responsabilitat patrimonial. "La Generalitat l’ha superat de llarg i ni tan sols ha fet el pas que ella mateixa havia anunciat. A més, aquests retards vulneren la Resolució de 2014, per la qual s’aprova el Protocol de reparació del dany a les víctimes d’actuacions dels Mossos d’Esquadra", denuncia Irídia en un comunicat.
"Des del punt de vista psicosocial, a l’experiència traumàtica i a l’impacte físic i estètic de la mutilació ocular s’hi suma, en aquest cas, l’impacte específic d’una espera judicial i administrativa de set anys. La recuperació implica integrar el que ha passat, adaptar-se a les seqüeles i recuperar la sensació de seguretat i de confiança. Però la incertesa, la manca de reconeixement i l’absència de reparació dificulten enormement aquest procés i allarguen el patiment. Aquesta espera es tradueix en impunitat i fa sentir a la víctima que la vulneració continua", conclou Irídia.
El cas d'aquest noi i d'altres ferits greument amb bales de foam en la part alta del cos (s'indica que s'han d'usar de mig cos avall, per aturar la persona) va provocar que Irídia i altres entitats reclamessin un debat al Parlament per saber el protocol i tipus d'aquests projectils, una fiscalització que va fer retirar els més lesius i que s'usin en situacions de violència real.