L'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst ha criticat la gestió de l'Estat espanyol del cas Pegasus. L'informe de l'eurodiputada de Die Linke, reconeix que com a mínim 63 persones van ser atacades amb el programari Pegasus i afegeix: "Els atacs no es van atribuir clarament a ningú, però hi ha nombrosos indicis que apunten al govern espanyol". Partint d'aquesta base, l'informe d'Ernst prossegueix afirmant: "És evident que l'Estat espanyol estava duent a terme simultàniament una nova repressió contra les persones i organitzacions preocupades per l'independentisme català. Les víctimes van ser perseguides per motius polítics. Pel que se sap".
Després de reconèixer les motivacions polítiques darrere de l'espionatge dels independentistes catalans i la més que probable autoria de les autoritats espanyoles, Ernst carrega amb força contra la gestió que va fer La Moncloa del cas Pegasus un cop aquest es va fer públic. Per exemple, en l'informe es menciona la destitució de Paz Esteban, anterior directora del CNI, i se subratlla que la seva partida no va ser per l'espionatge als polítics catalans, sinó "per haver fracassat a l’hora de preveure el suposat espionatge dels mateixos serveis secrets contra tres membres del govern espanyol". De manera que el que podria ser una reacció a l'espionatge polític de l'independentisme no ho acaba sent.
Crítiques sobre la comissió de secrets oficials
La destitució d'Esteban no és l'única mesura insuficient que assenyala l'informe, el qual es fixa en la comissió de secrets oficials que va convocar el Congrés espanyol. Si bé aquesta convocatòria podria semblar positiva a primer cop d'ull, l'eurodiputada remarca que "aquesta comissió no es reuneix periòdicament com en altres països de la UE".
"Els resultats de la reunió no es van comunicar oficialment. Pel que sembla, l'Estat espanyol no ha volgut assumir la responsabilitat de totes les altres mesures de vigilància contra almenys 47 persones més, segons ha identificat CitizenLab", assenyala l'informe de Die Linke, que també apunta el fet que els membres de la comissió no podien informar del seu contingut.
En el text de l'eurodiputada alemanya també denuncia que tot aquest procés es va veure construir sobre una llei de l'època franquista, la llei de secrets. "No hi ha una desclassificació automàtica dels documents, per exemple després d'un període de temps determinat", subratlla.
Dubtes sobre el sistema judicial
De l'informe d'Ernst s'extreu una reticència al sistema judicial espanyola, ja que recull: "Sovint, vam poder detectar un escepticisme generalitzat sobre la independència de la justícia espanyola. Alguns interlocutors fins i tot van parlar d'un "estat profund", per exemple perquè el material interceptat es filtra als mitjans. En general, doncs, es critica un problema de separació de poders". El text recorda que: "Un pilar important d'un estat democràtic, el sistema judicial, però, no ha experimentat una transició a tot arreu després de la fi del franquisme".
L'informe es fa ressò de la preocupació de les mateixes víctimes que aquest programari vagi més enllà del seu cas o la resposta espanyola i que afecti tota Europa: "Les víctimes també veuen afectada la democràcia en el conjunt de la Unió Europea. Apunten que sobretot a Espanya, no tots els funcionaris de l'Estat formen part d'una tradició democràtica. Aquestes forces antidemocràtiques van utilitzar programari espia mercenari per intimidar els moviments polítics".