Acabar amb la xarxa diplomàtica del Govern a l'exterior, i amb l'explicació del cas català al món, va ser un dels principals objectius del govern espanyol amb el 155. Des d'aleshores i fins ara s'han tancat 11 ambaixades, el que ha suposat diversos acomiadaments i la rescissió de diversos contractes de lloguer. Tot i això, 'l'operació de liquidació' de la tasca del Departament d'Exteriors a l'estranger no està acabada. Segons fonts del Ministeri d'Exteriors, encara queden els "últims serrells" i no s'acabarà fins al 15 d'abril.
Actualment, queda oberta l'oficina de Brussel·les, que segons les fonts del ministeri, dona feina a 35 persones i té llogades tres plantes d'un edifici al centre de la ciutat i 9 places de garatge, el que costa prop d'uns 900.000 euros anuals. L'oficina s'ha mantingut oberta perquè es dedica principalment a potenciar i defensar les relacions comercials de Catalunya, cosa que entra dins les competències de la Generalitat, tot i que es va destituir el seu delegat, Amadeu Altafaj.
També queda per resoldre un ERO que afecta 12 delegats —de les 11 oficines, més el delegat a l'oficina de Brussel·les, l'única que queda activa—, 34 persones que treballaven a les oficines i 18 treballadors de Diplocat. Queden també per tancar "serrells de segon nivell", com retirar mobiliari d'algunes oficines o lliurar les claus d'algun dels locals, els lloguers dels quals s'han cancel·lat.
Un tancament molt car
El tancament de les oficines a l'exterior ha obligat a rescindir els contractes de lloguer, molts dels quals comportaven severes penalitzacions per resoldre el contracte abans de temps. Així, per exemple, el contracte de lloguer de les oficines a Polònia estableix una penalització equivalent a quatre anys de lloguer si el contracte es resol abans de temps.
El tancament de tota l'estructura de representació política a l'exterior també ha afectat el finançament dels 62 casals catalans, centres d'atenció i reunió per als emigrants catalans a l'estranger.
El finançament d'aquests centres i les seves activitats estava conformat com un únic expedient per valor de més d'un milió d'euros, que incloïa les despeses corrents i despeses legítimes per valor de 630.000 euros, juntament amb fons per finançar actes polítics i activitats de difusió del projecte independentista.
A causa de la retirada de la subvenció, en molts casals s'ha posat en risc la seva activitat i viabilitat.
El pressupost d'Exteriors
La supervisió dels comptes de la Generalitat ha posat de manifest que la Conselleria d'Assumptes Institucionals, Exteriors i de Transparència que liderava Raül Romeva tenia un pressupost anual de més de 62 milions d'euros, 35 dels quals eren despeses corrents justificades, com per exemple nòmines.
Els altres 27 milions estaven dedicats a sufragar activitats, conferències, viatges, fòrums, campanyes de publicitat i informació, etcètera. Algunes de les quals, servien per explicar Catalunya, i el cas català, al món.