El procés per tramitar les exhumacions de l'Alcázar de Toledo, on es troben enterrats els militars franquistes José Moscardó Ituarte i Jaime Milans del Bosch i Ussia, ja estan en marxa per part del Ministeri de Defensa. Només un dia després que les restes mortals del general franquista Gonzalo Queipo de Llano i de la seva esposa Genoveva Martí, abandonessin la Basílica de la Macarena de Sevilla, i la futura exhumació de José Antonio Primo de Rivera de la Valle de Cuelgamuros, el fins ara anomenat Valle de los Caídos, els col·lectius en defensa de la Memòria democràtica reclamen l'exhumació de Moscardó i Milans del Bosch de l'Alcázar de Toledo. 

Sobre l'exhumació de les restes d'aquests franquistes, enterrades a la cripta de l'Alcázar, fonts de Defensa han assegurat que ja s'ha començat a treballar en aquests tràmits, segons ha avançat aquest divendres eldiario.es. El Ministeri liderat per Margarita Robles ha creat aquesta mateixa setmana un Comitè de Seguiment per a "l'estudi, la coordinació i la planificació" de les actuacions vinculades a la Llei de Memòria Democràtica que ha de prendre Defensa. Un dels principals punts en els quals s'ha de centrar aquest equip de treball és en l'exhumació de militars colpistes.

Reclamen l'exhumació 

Diversos col·lectius memorialistes així com partits polítics com Izquierda Unida (IU), Podemos i Compromís ja fa anys que reclamen l'exhumació de Moscardó i Milans del Bosch. Fa només uns dies, el coordinador d'IU a Castella la Manxa, Juan Ramón Crespo, va anunciar que el seu equip jurídic ja treballava per veure com aplicaven la Memòria Democràtica. En especial, va parlar de l'Alcázar de Toledo, ja que "és propietat del Ministeri de Defensa" però compta amb una cripta privada, fet que no s'entén, segons IU, i en la qual es troben enterrats aquests dos militars franquistes. Així doncs, assegurava que amb "la llei a la mà" hi ha arguments suficients per reclamar l'exhumació de les restes mortals. 

Moscardó va ser un militar que es va sumar al cop d'estat de 1936, declarant l'estat de guerra i tancant-se a l'Alcázar de Toledo, que es va convertir en autèntic fortí dels revoltats on van estar tancats durant 70 dies envoltats per les tropes republicanes. Un cop les tropes de Franco van prendre el control de Toledo, Moscardó va ser ascendit a general de brigada i premiat amb la Creu Llorejada. L'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica revoca el títol nobiliari de compte que Franco li va atorgar a Moscardó. Per altra banda, Milans del Bosch, va ser condemnat a 26 anys de presó per l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, i el seu cos va ser enterrat a la cripta de l'Alcázar l'any 1997, ja en democràcia. 

L'exhumació de Gonzalo Queipo de Llano

Un cotxe fúnebre va treure a les 2.20 hores d'aquest dijous les restes mortals del general Gonzalo Queipo de Llano, responsable de 45.000 afusellaments, del lloc d'honor en el qual estava enterrat en la Basílica de la Macarena de Sevilla. Al costat de les restes de Queipo de Llano, el vehicle portava les restes de l'esposa del general, Genoveva Martí, enterrada en la mateixa església, en la porta de la qual alguns familiars van aplaudir al pas del cotxe fúnebre. Ni la Germanor de la Macarena ni cap organisme oficial havia comunicat que les exhumacions s'anaven a dur a terme aquest dijous. De fet, la basílica va romandre oberta al culte amb normalitat i a les nou de la nit, ja tancada, va ser quan van arribar els operaris i els familiars de Queipo i de Bohórquez, a més del forense i d'algun representant governatiu. Posteriorment, van estar incinerats en el tanatori d'Alcalá de Guadaíra (Sevilla) i les cendres han estat lliurades a les famílies, han segons ha informat EFE.

Les reaccions de l'extrema dreta no es van fer esperar, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha acusat aquest dijous al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de "profanar sepultures", després de l'exhumació del general franquista Gonzalo Queipo. "Aquests dies en què tants espanyols acudeixen als cementiris, per a recordar i honrar als seus difunts… els aprofiten Sánchez i els seus sequaços per profanar sepultures i pertorbar el descans dels morts", criticava Abascal en les xarxes socials.