La batalla judicial al voltant de Begoña Gómez ha obert un nou front. La defensa de l'esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat una queixa davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra el jutge Juan Carlos Peinado per una presumpta vulneració del dret de defensa i de la tutela judicial efectiva. L'escrit, registrat dissabte a la nit per l'advocat Antonio Camacho, sosté que la defensa va tenir coneixement de l'obertura del judici oral i de les mesures cautelars imposades a Gómez —retirada del passaport, prohibició de sortir d'Espanya i compareixences periòdiques al jutjat— "a través dels mitjans de comunicació", sense haver rebut cap notificació oficial per les vies processals establertes, segons avança elDiario.es.
A tres mesos de jubilar-se, la resolució del jutge instructor ha aixecat una tempesta política i judicial per imposar unes mesures cautelars inusuals i sorprenents, argumentades en considerar que existeix un risc de fugida i suggerint que podrien comptar amb la col·laboració dels policies encarregats de fer d’escortes a l’esposa del president del govern. La queixa arriba en un moment especialment delicat per al jutge Peinado. Paral·lelament, el CGPJ també estudia les queixes presentades pel Ministeri de l'Interior arran de les afirmacions del magistrat sobre una possible col·laboració dels escoltes policials de Gómez en una hipotètica fugida, una polèmica que ha situat el magistrat en el centre d'una tempesta institucional sense precedents recents. A instàncies de la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, la Comissió Permanent de consell s’ha reunit aquest diumenge telemàticament per valorar la possible obertura d’un expedient sancionador a Peinado, però finalment s’ha decidit ajornar la reunió a aquest dilluns, que es farà de manera presencial.
Una resolució coneguda abans per la premsa
La queixa de la defensa de Begoña Gómez se centra en la manera com es va comunicar la interlocutòria dictada per Peinado. Segons denuncia l’advocat que lidera la defensa de la dona de Sánchez, Antonio Camacho -exministre socialista de l’Interior en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero en el 2011-, els mitjans de comunicació van tenir accés al contingut de la resolució poc després que fos signada electrònicament pel magistrat, mentre que l'equip jurídic de Gómez no n'havia estat informat formalment. "El que és veritablement alarmant i objecte de la present queixa", assenyala l'escrit, "radica en el fet que aquestes resolucions, dictades presumptament aquest dissabte, dia 20 de juny de 2026, no han estat notificades a aquesta part en cap moment, de manera que el compareixent —en la seva condició de defensa tècnica— ha hagut d'assabentar-se de la seva existència i contingut a través de la premsa". Segons Camacho, fins al moment de presentar la queixa no havia rebut cap comunicació oficial per part del jutjat. Segons el rotatiu, als voltants de les 13 hores, els mitjans de comunicació van tenir accés a la interlocutòria que Peinado va signar electrònicament a les 11.59.
L'advocat considera que aquesta situació constitueix una "greu irregularitat en el funcionament de l'òrgan judicial" i que és "contrària als principis i garanties que informen el procés penal en un estat de dret". La defensa argumenta que l'article 24 de la Constitució protegeix el dret dels investigats a ser informats de totes aquelles actuacions que els afecten directament. En aquest sentit, recorda que tant l'obertura de judici oral com l'adopció de mesures cautelars són decisions de gran transcendència jurídica que exigeixen una notificació formal, immediata i efectiva. L'escrit recorda que la Llei d'Enjudiciament Criminal obliga a comunicar totes les resolucions judicials a les parts personades en el procediment i subratlla que aquesta obligació no desapareix pel fet que la resolució s'hagi dictat en cap de setmana. "Dita obligació no queda condicionada al dia de la setmana en què es dicti la resolució", sosté la defensa, que considera que la comunicació s'hauria d'haver produït "tan aviat com va ser dictada o en el primer moment hàbil posterior".
La polèmica de les mesures cautelars
La defensa posa un èmfasi especial en les mesures cautelars adoptades pel jutge Peinado. Segons Camacho, resulta especialment greu que restriccions que afecten drets fonamentals s'hagin acordat sense una comunicació simultània als advocats de l'afectada. L'escrit alerta que aquesta situació impedeix exercir de manera immediata els recursos i mecanismes de defensa previstos per la llei, cosa que podria provocar, segons la seva argumentació, un "perjudici irreparable d'ordre material i processal". Per aquest motiu, considera que el fet que l'existència de les resolucions s'hagi conegut abans per la premsa que per la defensa "constitueix una situació d'extraordinària gravetat que compromet seriosament la imatge de l'Administració de Justícia i el principi d'igualtat d'armes entre les parts".
Què demana ara al CGPJ?
La defensa de Begoña Gómez reclama al CGPJ que encarregui a la Inspecció de Tribunals una investigació sobre les circumstàncies en què es van dictar i comunicar les resolucions. Concretament, demana que s'aclareixi per què no es va notificar l'obertura del judici oral i les mesures cautelars a la defensa abans que transcendissin als mitjans de comunicació. A més, sol·licita que, si la inspecció conclou que hi va haver un funcionament anòmal o irregular del jutjat, s'adoptin les mesures oportunes i s'estudiïn eventuals responsabilitats disciplinàries.
