El Ple del Congrés ha rebutjat aquest dimecres el decret llei amb què el govern espanyol pretenia regular l'activitat dels lobbies, després que PP, Vox, Junts i UPN hi hagin votat en contra. La norma, que havia rebut crítiques especialment per incloure sindicats i organitzacions empresarials dins la categoria de grups d'interès, ha sumat 179 vots contraris, mentre que PSOE, Sumar, ERC i Bildu hi han donat suport i PNB i Podemos s'han abstingut. Sumar havia anunciat inicialment que hi votaria en contra, però a última hora ha canviat de posició, tot i que la diputada Aina Vidal ja havia emès telemàticament un vot negatiu. Es tracta del segon intent fallit de l'executiu per regular aquest àmbit, després que un projecte de llei impulsat el gener del 2025 quedés encallat per falta d'acord. El decret estava vigent des de finals d'agost, però la negativa del Congrés a convalidar-lo n'ha provocat la derogació.
Les crítiques dels grups s'han concentrat tant en la forma com en el contingut del decret. Diverses formacions han retret al PSOE haver optat per la via del decret llei en comptes de buscar un acord previ al Congrés, amb l'argument de la urgència per complir els terminis vinculats a 1.500 milions d'euros de fons europeus. El principal focus de rebuig, però, ha estat la inclusió dels sindicats i les organitzacions empresarials dins la categoria de grups d'influència. Davant d'aquestes objeccions, el ministre de Transició Digital, Óscar López, ha posat èmfasi que el govern espanyol havia recollit en el decret llei el 90% de les propostes dels grups, inclosos PP i Junts, i ha carregat especialment contra els populars i Vox: "Quan a Europa preguntin per què a Espanya no hi ha una llei de lobbies, caldrà respondre que va ser perquè ho van impedir la dreta i la ultradreta".
La majoria dels grups que han intervingut en el debat, amb l'excepció de Vox, han coincidit a defensar més transparència en les relacions entre els lobbies i el govern espanyol, però han considerat que el decret arribava tard i feia curt. El diputat de Bildu Oskar Matute ha criticat que el text no permeti saber amb prou claredat "qui influeix, en qui, amb quins recursos i amb quines conseqüències", mentre que Néstor Rego, del BNG, l'ha qualificat de "legalització del lobbisme" i ha lamentat que no actuï contra les portes giratòries.
Junts s'hi oposa
Junts ha justificat el seu rebuig al decret denunciant que imposava les mateixes exigències a actors molt diferents. El diputat Josep Pagès ha criticat que es vulgui fer passar les pimes i les associacions "pel mateix adreçador" que les grans empreses i les consultores, i ha sostingut que la norma estava pensada a mida dels lobbistes professionals. La formació independentista també ha negat que el govern espanyol negociés res. "Ningú no ha negociat amb nosaltres", ha dit Pagès.
@jpagesm al PSOE:
— Junts per Catalunya Congrés i Senat (@JuntsxCatMadrid) September 16, 2026
Grans empreses i professionals del lobby, que passin pel tub. I tant.
Ara bé, no acceptarem que les petites empreses, les entitats i les associacions del nostre teixit social hagin de passar pel mateix tub. pic.twitter.com/HCPSPL9TQq