Avui les arts marcials han servit de pretext als quatre policies espanyols que van carregar als centres Fedac Horta, a l'escola Infant Jesús i l'escola Dolors Monserdà. Tots quatre formen part d'un escamot que va venir de Galícia, i s'han mostrat més continguts en les declaracions en comparació als quatre agents d'ahir.

Entre les imatges que se'ls han mostrat i que il·lustren els fets que els imputen hi ha dues agressions a l'escola Monserdà. Una, quan un policia estira per la boca una dona. I l'altra, un cop de puny directe al cap d'una jove que treuen del grup de votants que està assegut a terra bloquejant la porta. 

L'agent que colpeja la noia al cap ha admès els fets, però ha dit que es tracta d'un "atemi", una tècnica d'arts marcials, un cop sec contra qualsevol part del cos. En aquest cas, el cap. L'agent ha explicat que la noia "estava molt nerviosa i que necessitava tranquil·litzar-la".  

Sobre la dona que estira agafant-la per la boca, el policia diu que primer la va advertir que si no obeïa, hauria de fer servir una tècnica de provocar un "punt de dolor". Però el jutge li ha demanat a l'agent que on veu a les imatges aquest advertiment. El magistrat s'ha quedat sense rebre resposta.

També han admès que tenien un sistema de comunicació paral·lel. Van abandonar el sistema Neptú, on tot queda registrat, per utilitzar els mòbils. Justament, aquesta manera de comunicar-se, que també van utilitzar els Mossos l'1 d'octubre, ha servit de prova contra el major Trapero investigat per l'Audiència Nacional.

Dos dies abans es van repartir els col·legis on carregar

El cap de l'operatiu que ha declarat avui ha explicat que dos dies abans de l'1 d'octubre es van reunir per distribuir-se els col·legis on actuar.

Tot i que el dispositiu preveia que la policia espanyola i la Guàrdia Civil només actuarien a requeriment dels Mossos, 48 hores abans de la votació els responsables dels escamots sabien on havien d'anar per impedir la votació. Tenien entre 7 i 10 centres cada un.

L'ordre era entrar a retirar el material. I per fer-ho, molts policies no van esperar cap ordre explícita, sinó que van treure la porra per establir un perímetre de seguretat. "Netejar el perímetre de seguretat", concretament, expliquen els policies en la seva declaració.

I per això justifiquen que donessin cops per damunt de la cintura i per l'esquena.

L'ombra del 20-S

Alguns dels investigats han admès que temien quedar-se tancats i disseminats en mig de la multitud i que els va preocupar especialment que ells fossin 70 agents davant una massa de 500 persones "organitzada i violenta". Alguns han explicat que els van mossegar.

L'ombra del 20-S era molt present i, segons han admès els mateixos agents, les imatges del dia dels escorcolls amb els cotxes envoltats de gent i els guàrdies civils tancats dins el departament no es podien tornar a repetir l'1-O.

De fet, l'escamot va sortir dels vehicles deixant tot el material antiavalot dins. I l'obsessió era establir un perímetre de seguretat, que van obrir a cop de porra, i cobrir-se les esquenes.

Contradiccions i com utilitzar la porra

Al llarg de les declaracions queda clar que l'ús de la porra no té un protocol concret per al CNP. Fins i tot hi ha hagut contradiccions en com s'ha d'utilitzar.

Segons el cap del dispositiu, la porra, en actuacions col·lectives, s'ha de treure per ordre jeràrquica. Però els agents asseguren que és una defensa d'ús personal i que es treu quan l'agent ho creu necessari. Que és el que va passar l'1 d'octubre.